Will Power ha aconseguit la victòria en els carrers de Toronto gràcies a la fortuna d’aturar-se just abans d’una bandera groga en pista, que va deixar sense premi al dominant de tota la prova, Scott Dixon. El pilot australià de Penske va mantenir la seva posició davant d’Helio Castroneves i James Hinchcliffe.
Will Power ha guanyat el Gran Premi de Toronto. Un període de bandera groga durant la segona ronda de parades en boxes va ser decisiu per al resultat ja que Power va ser l’únic dels principals candidats que van entrar just abans de neutralitzar la cursa.
Scott Dixon, va dominar la primera meitat de la cursa. Partint des de la pole, el pilot de Chip Ganassi Racing liderava la prova per davant dels pilots de l’equip Penske: Helio Castroneves, Simon Pagenaud, i Will Power.
Dixon es va mantenir al capdavant després de la primera ronda de parades en boxes. No obstant això, Castroneves va caure al sisè lloc després d’haver patit una punxada just abans de la seva parada.
El ‘caution’ va sortir a la volta 46 a causa del trencament d’un piano interior del revolt 5, que havia deixat trossos d’asfalt enmig la pista. Amb 39 voltes restants, Conor Daly, James Hinchcliffe, Takuma Sato, Josef Newgarden i Ryan Hunter-Reay sense opcions, van extendir la tanda més enllà de la finestra de combustible estimada en 31 girs, per tal d’acabar la cursa i tenir l’esperança de donar la sorpresa del dia.
La bandera groga va tornar a sortir a la volta 58 quan Josef Newgarden va colpejar el piano danyat al revolt 5 i va xocar contra el mur exterior. A l’inici de la cursa havia arribat a rodar en setena posició, però Joseff va haver de parar prematurament després d’un toc per darrere de Montoya, quan el colombià intentava superar-lo. Encara sense recuperar-se de les lesions causades per l’accident de Texas el mes passat, els metges de la Indycar avaluaran si el pilot americà pot córrer les pròximes cites.
Aquesta aturada va barrejar l’ordre al capdavant de la cursa. Will Power, que era tercer, va ser l’únic dels principals candidats que entrava a boxes just abans de l’accident de Newgarden. La resta de pilots va haver de fer la parada darrere del Cotxe de Seguretat, perdent gran quantitat de temps amb els que ja l’havien fet, estant els dos primers classificats, Scott Dixon i Simon Pagenaud, entre ells.
La cursa es va reiniciar a la volta 64. Tony Kanaan que portava una estratègia de tres parades era líder per davant de Power, que no anava a parar més a boxes. Power anava seguit per Hinchcliffe i Sato, que havien fet les seves parades durant el ‘caution’ anterior Mentrestant, els dos primers anteriors, Dixon i Pagenaud es trobaven en els llocs 13 i 14, respectivament.
Kanaan s’allunyava al capdavant, amb l’objectiu de fer tanta distància com sigui possible abans de la seva parada final. Kanaan va entrar a nou voltes del final, caient al quart lloc, darrere de Hinchcliffe que acabava de ser superat per Castroneves, tot gràcies a una parada en la qual tan sols van recarregar combustible, sense tocar pneumàtics, el que li hagués causat molt més temps i posicions.
Després de la parada de Kanaan, la qüestió era si el tercer classificat, Hinchcliffe, i el cinquè classificat, Sato, podrien acabar la carrera, ja que havien entrat només cinc voltes més tard que Kanaan. Aquests pilots van ser ajudats per un període més de bandera groga a quatre voltes del final. El ‘caution’ aquesta vegada va ser causat pel cotxe de Jack Hawksworth, que va xocar amb el mur i Juan Pablo Montoya que venia molt més endarrere, en no veure’l va impactar contra ell.
La cursa es va reprendre amb una volta per al final. Will Power va conservar la davantera i va guanyar el Gran Premi de Toronto amb 1,5 segons d’Helio Castroneves que va completar el doblet de l’equip Penske i de Chevrolet. L’únic canadenc en la carrera, James Hinchcliffe, va acabar en tercer lloc com el millor pilot d’Honda i es va posar a celebrar el podi davant del seu públic.
Per Scott Dixon i Simon Pagenaud, les esperances de victòria van ser destruïdes per un període de bandera groga, van anar guanyant algunes posicions en el tram final. Dixon va acabar la carrera en el vuitè lloc i Pagenaud en el novè.
