Takuma Sato sorprèn al món i s’emporta la Indianapolis 500

La 101ª edició de la Indianapolis 500, una de les proves més importants del món, ha deparat una cursa espectacular, amb més líders que mai, variabilitat estratègica, incidents, etc. Després d’un gran final, Takuma Sato ha guanyat la seva primera Indy 500 i la seva segona victòria en la categoria. Hélio Castroneves només ha pogut ser segon després d’una increïble actuació amb el Rookie Ed Jones tercer. Oriol Servià i Fernando Alonso han abandonat a l’últim quart de la cursa mentre rodaven al Top 10. El poleman, Scott Dixon, va patir un esgarrifós incident a la primera part de la cursa.

La bandera verda va onejar a les 12:27 hora local i Scott Dixon va conservar la primera plaça. Ed Carpenter, Will Power, Tony Kanaan i Alexander Rossi formaven el primer grup capdavanter. Fernando Alonso va caure fins la novena posició. Kanaan es va posar líder a la volta 6. El les següents voltes, Power va caure fins l’onzena plaça. Oriol Servià tampoc va començar bé, i en la volta 20 rodava vint-i-unè.

Cap a la volta 27, Kanaan, Rossi i Carpenter eren líders destacats. Dixon va baixar el ritme i va ser superat per Alonso, que ja era quart. Un gir més tard, Kanaan fou el primer pilot a aturar-se. A la 34 havien parat tots i Carpenter era el nou líder, seguit de Rossi, Alonso, Kanaan i Takuma Sato. En un parell de girs, Rossi va superar Carpenter i Alonso als dos per posar-se líder. Sato es va posar tercer, formant un Top 3 temporal d’Andretti Autosport, i Rossi va tornar al liderat.

A la volta 55, Jay Howard, que rodava molt endarrerit i amb volta perduda, va perdre el control del cotxe, va colpejar el mur a la sortida del tercer revolt. Dixon no va poder evitar el vehicle número 77 i va col·lisionar amb ell per darrere. El de Ganassi es va enlairar i va xocar amb la tanca de protecció. El pilot va sortir del cotxe en condicions òptimes, però el seu cotxe es va partir en dos parts i tan Dixon con Howard van abandonar. Els danys de la tanca van provocar una bandera vermella.

Van tornar a sortir i, encara sota bandera groga, van aturar-se tots els pilots en la volta del líder. Alonso era primer seguit de Rossi, Sato, Carpenter i Ryan Hunter-Reay. Es va tornar a còrrer en la volta 60, amb molta activitat en els grups més endarrerits. Carpenter va perdre posició amb Hunter-Reay, JR Hildebrand i Kanaan. Rossi, Sato i Hunter-Reay, per la seva banda, van superar Alonso. Andretti Autosport monopolitzava les quatre primeres posicions.

No obstant, l’acció va durar poc, ja que en la volta 66, Conor Daly va perdre el monoplaça en intentar avançar per l’exterior i va acabar al mur exterior. Jack Harvey no va poder evitar una de les seves peces i va perdre el control per acabar xocant amb el mur interior. Es va decretar el segon Caution els dos pilots involucrats van abandonar. Abans de l’accident, Sato s’havia posat líder.

La verda va tornar a onejar a la volta 77. Hunter-Reay es va posar primer i Kanaan es va unir als quatre Andrettis al capdavant. També va arribar-hi Graham Rahal, que estava sent molt ràpid. Un cop més, el Pace Car no va tardar a tornar a sortir, aquest cop per un apèndix aerodinàmic que es va desprendre del cotxe de Marco Andretti. La majoria de pilots van parar i, mentre que els quatre primers van mantenir la plaça, Josef Newgarden va pujar fins la cinquena posició.

La neutralització va ser breu en aquest cas. Max Chilton es va posar primer superant a Will Power (cap dels dos s’havia aturat), però Hunter-Reay i Rossi, líders reals, van tornar a encapçalar la cursa. Alonso va perdre més temps darrere de Chilton i d’Hélio Castroneves. El brasiler continuaria progressant i, en la 95, es va posar primer, tot i que s’hauria d’aturar abans que els seus rivals. Alonso va superar Rossi per la tercera.

Castroneves es va aturar finalment en la 104, fet que va ubicar Rossi al liderat, seguit de Hunter-Reay, Alonso, Kanaan i Rahal. Al següent gir, Chilton i Power també van visitar els Pits. Rahal va superar Kanaan, que estava perdent ritme. El de RLL estava en un molt bon moment i també va superar Alonso.

Cap a la 112 van aturar-se els líders. Hunter-Reay continuava líder després dels repostatjes, però tenia més de 3 segons sobre la resta. Alonso es va posar segon en la 120. Un gir més tard, Buddy Lazier, que havia rodat tota la cursa en posicions molt endarrerides, va fer una virolla entrant al revolt 2 i va acabar al mur, fet que va provocar la quarta sortida del Pace Car. Hunter-Reay va perdre el seu marge de liderat. Durant la neutralització, Sage Karam va abandonar per problemes mecànics.

Van tornar a velocitat de competició en la volta 130. Alonso va tornar al liderat mentre que, per darrere, Servià estava remuntant i va pujar fins la vuitena plaça. La bandera verda va durar poc més d’una volta, ja que es va tornar a neutralitzar la cursa per la presència de peces d’un monoplaça a la sortida del primer revolt.

La groga va durar només fins la 134. Rossi, Alonso i Hunter-Reay van començar a anar intercanviant-se les posicions. Servià va pujar fins la sisena. Hunter-Reay va perdre algunes posicions, rodava molt lent i el seu motor va començar a desprendre fum. El seu motor s’havia trencat, causant la seva retirada i una altra bandera groga. Alguns dels pilots capdavanters es van aturar i Rossi va perdre molt de temps i tota opció en el seu repostatge.

En la 143 es va tornar a la verda, però aquesta només va durar fins el primer revolt, ja que Carpenter es va tocar amb Mikhail Aleshin. Cap dels dos va haver d’abandonar, però van patir danys i una nova groga va ser requerida. El Pace Car va tornar als Pits a la volta 148. Charlie Kimball liderava però era dels que anava amb una altra estratègia. Els líders virtuals eren Castroneves, Servià i Kanaan.

La cursa va continuar força tranquila en les següents voltes fins que, en la 164, Sato va avançar Alonso i Kanaan. Max Chilton, que s’havia posat primer, es va aturar en el mateix gir. Al mateix temps, Kimball i Zach Veach van patir problemes amb els seus monoplaces. Va sortir la bandera groga i tots es van aturar. Chilton i Ed Jones lideraven, ja que havien parat en la volta anterior. Els seguien Castroneves, James Davison i Sato.

Es va tornar a còrrer en la 172 amb Chilton, Jones i Castroneves al capdavant i obrint un petit marge. Sato es va enganxar a aquest grup amb Servià cinquè. Castroneves va superar Jones i Servià lluitava per la quarta amb Sato. El japonès es va posar segon a la 179. Al següent gir, Alonso, que anava vuitè al segon grup, va patir una avaria al seu motor Honda i es va retirar.

La cursa es va reanudar a la 184, però al primer revolt va haver-hi un incident múltiple que va deixar Power, Davison, Servià, James Hinchcliffe i Josef Newgarden involucrats, tot i que el darrer va poder continuar.

La volta 190 va marcar el retorn de la bandera verda. Sato i Castroneves pressionaven intensament Chilton. Rossi s’havia recuperat de la mala aturada i era sisè amb molt bon ritme. Castroneves va superar Sato per la segona. El brasiler es va posar líder a la 194 i Sato i Jones també van superar Chilton.

Sato es va posar primer a falta de quatre voltes, mentre que Jones es va apropar als dos. Castroneves va intentar recuperar la primera posició, però no va ser capaç i Sato es va emportar la victòria, seguit de Castroneves i Jones. Completen el Top 10 Chilton, Kanaan, Juan Pablo Montoya, Rossi, Andretti, Gabby Chaves i Carlos Muñoz. Així, Castroneves es posa líder del campionat amb 245, seguit de Dixon, Pagenaud i Sato amb 234 cadascun; i Rossi cinquè amb 190.

I així conclou una espectacular 101ª edició de la sempre trascendental Indianapolis 500. El campionat ara torna a la normalitat amb el Gran Premi Doble de Detroit, que es disputarà el proper cap de setmana, del 2 al 4 de juny, al circuit situat a Belle Isle.

Resultats: