Després d’un cap de setmana horrible a Bèlgica, Aston Martin va sorprendre a Hongria amb un rendiment molt sòlid
El Gran Premi d’Hongria va marcar un punt d’inflexió inesperat per a Aston Martin. Només set dies després de signar la pitjor classificació de la seva història a Spa, amb els dos cotxes a l’última fila de la graella, l’equip de Silverstone va tancar la cita de Budapest amb un botí de 16 punts per al Campionat de Constructors: cinquena posició per a Fernando Alonso i setena per a Lance Stroll. Un resultat que, per la magnitud del salt competitiu, encara genera perplexitat dins la mateixa escuderia.
Un canvi clau: el nou aleró davanter
Tot i que a Hongria l’AMR25 no va estrenar un gran paquet d’actualitzacions, sí que va incorporar un element que podria haver estat determinant: un nou aleró davanter, combinat amb un fons pla anterior. Segons Bernie Collins, aquest ajust podria haver desencadenat un “efecte dòmino” en l’aerodinàmica del cotxe. L’antic aleró podria estar limitant el flux d’aire cap al terra, el difusor i l’aleró posterior; en millorar aquest pas de l’aire, tots aquests elements haurien funcionat millor en conjunt.
Aquest detall, aparentment menor, podria explicar per què el cotxe va rendir molt millor en un traçat que exigeix alta càrrega aerodinàmica. Collins, però, adverteix que caldrà comprovar-ho en altres circuits amb característiques diferents per saber si la millora és estable o simplement un cas aïllat.
Classificació: velocitat i equilibri
El dissabte ja va deixar entreveure que Aston Martin havia fet un pas endavant. Tant Alonso com Stroll es van col·locar a la tercera fila de la graella, amb un temps al voltant de l’1:15 baix. En el duel directe amb McLaren i Mercedes, els Aston Martin van mostrar un ritme competitiu especialment en les zones de corba, cedint la diferència principal a les rectes per una menor potència disponible.
L’anàlisi de les voltes ràpides revela que fins a la corba 1 no hi havia diferències notables amb Norris; va ser a la sortida de la corba 2 i a les últimes corbes del traçat on el britànic va aconseguir el marge definitiu. Amb Russell, en canvi, les diferències van ser mínimes, evidenciant que el cotxe verd havia assolit un rendiment sòlid a una volta.
Cursa controlada i estratègia encertada
El diumenge, l’equip va completar la feina amb una gestió impecable. Mike Krack, cap de l’escuderia, va elogiar la planificació estratègica i l’execució dels pilots. Alonso, fins i tot, va avançar Norris a la primera volta, aprofitant l’interior de la primera corba, i des d’allà es va dedicar a controlar les distàncies amb els rivals directes.
Les dades de ritme de cursa indiquen que Aston Martin va igualar el comportament dels McLaren a les corbes i només va perdre temps a les rectes, on la potència i la gestió del motor jugaven en contra. Amb Russell, la diferència va estar marcada també per les rectes, mentre que amb Bortoleto, Alonso va tenir la situació sota control, augmentant el ritme només quan calia.
Factors tècnics i condicionants del circuit
El rendiment del AMR25 està estretament lligat a la seva configuració aerodinàmica. El cotxe depèn molt dels alerons per generar càrrega, mentre que el terra continua sent el seu punt feble, especialment a alta velocitat. Això explica per què a Spa, amb menys càrrega per reduir la resistència a l’aire, el rendiment va ser pobre, i a Hungaroring, un circuit lent amb moltes corbes, van poder extreure tot el potencial dels alerons.
Aquesta naturalesa del cotxe —fort a baixa i mitjana velocitat, vulnerable a rectes llargues— encaixa perfectament amb un traçat com el d’Hongria. No obstant això, circuits com Monza, on la velocitat punta és clau, podrien tornar a exposar les debilitats de l’AMR25.
Un futur incert, però optimista
Tot i la sorpresa, Aston Martin encara no té una explicació definitiva per al seu salt de rendiment. Krack admet que caldrà analitzar amb detall les diferències entre Spa i Hongria per replicar l’èxit. Mentrestant, l’equip es queda amb la motivació d’haver sumat un gran botí de punts i amb la certesa que, en les condicions adequades, poden lluitar a prop del capdavant.
Si aconsegueixen millorar l’eficiència en recta sense perdre l’excel·lent comportament en corba, els podis podrien deixar de ser una quimera per convertir-se en una opció real abans de final de temporada.