El pilot mundialista de Granollers s’imposa amb el Yamaha Factory Racing a la mítica prova de resistència i desbanca a la marca Honda, en el seu feu, de la primera posició. La cursa ens deixa imatges com la greu caiguda del dos vegades campió del món Casey Stoner, que s’ha trencat l’omòplat i la tíbia.
El pilot granollerí de MotoGP Pol Espargaró s’ha convertit avui en el segon pilot espanyol en guanyar la mítica prova de les 8 hores de Suzuka, després de que Carles Checa ho aconseguís al 2008. Yamaha torna a guanyar al traçat japonès, feu d’Honda, 19 anys després d’haver-ho fet per ultima vegada.
Dins del campionat del món de motociclisme de resistència, qualsevol de les quatre proves que es disputen són un repte màxim pels participants. Le Mans, Suzuka, Oschersleben i el Bol d’Or a Paul Ricard configuren un calendari ideal per poder demostrar la resistència de pilots i màquines, en una disciplina només apta per valents.
I el pilot mundialista Pol Espargaró ho és. El petit dels Espargaró prenia part de l’edició 2015 de les 8 hores de Suzuka, en una aposta personal de la marca nipona Yamaha per tornar a conquerir una cursa que ja feia 19 anys que se li resistia. Formant equip amb el provador oficial de la marca dels diapasons Katsuyuki Nakasuga i el seu company al Monster Yamaha Tech3 de MotoGP, Bradley Smith. Honda, marca propietària del circuit, partia amb diversos equips com a principal favorita.
Yamaha ja avisava de la seva competitivitat divendres als entrenaments qualificatoris, quan Espargaró (2:06.000) destrossava el registre del circuit amb la Yamaha YZF-R1, baixant de les 200 centèsimes.
“Em sento molt feliç, perquè era un repte per a mi i no m’esperava aquest resultat. Vam fer una sola prova amb Bradley i Nakasuga a la pretemporada en sec i que no vaig rodar gaire en aquesta pista” va declarar el català després de la seva fantàstica volta que els atorgava la pole position.
Abans però, Polyccio donava l’ensurt de la jornada després d’un greu accident al Hairpin, la forquilla del traçat japonès, quan tractant d’esquivar un pilot més lent volava pels aires i destrossava la Yamaha. “Tenia un pilot al davant i estava molt lluny, pensava passar-lo a la frenada però, de cop, s’ha aixecat i ha frenat al mig. El problema és que la corba és estreta i amb només una traçada. M’he obert un metre, el suficient per tocar la sorra” va explicar el català. “I no quedava més que o tirar-me o xocar contra el mur. I m’he llençat. Per sort estic bé, però la moto és la destrucció més gran que he fet a la meva vida” va afegir.
Segon a la qualificació era el Team Green amb Kawasaki (2:06.287) i tercer el MuSASHi RT HARC-PRO amb Honda (2:06.335) amb el bicampió del món de MotoGP Casey Stoner, el pilot de Superbikes Michael Van der Mark i Takumi Takahashi, pilot del campionat japonès.
Però la cursa és un altre món. En una prova on no basta amb ser el més ràpid, l’equip Yamaha era conscient que devia baixar un repostatge, el seu punt feble als últims anys, ja que Honda amb vuit sempre guanyava temps. A l’equip de Hamamatsu però, anunciaven una millora de rendiment a l’R1.
A les 11:30 hora japonesa (4:30 del matí hora espanyola), es donava el tret de sortida a Suzuka i era l’equip dels mundialistes del Tech3 qui dominava la cursa després de la primera hora.
Vuit minuts després del primer octau de la cursa, es produïa l’esfereïdora caiguda de l’australià Stoner en la setena volta del segon torn, on es trencava l’omòplat i la tíbia de la cama esquerra després de volar diversos metres. La causa era que l’accelerador de la seva Honda CBR s’enganxava, tal i com explicava el mateix pilot al seu compte de Twitter.
A la segona hora, els mundialistes de Yamaha perdien el liderat, caient a la tercera posició pel darrera del TSR Honda de Dominique Aegerter (Moto2), Kyle Smith (Superbikes) i Josh Hook (JSB 1000) i del Yoshimura Suzuki d’Alex Lowes (Superbikes).
Després de recórrer 73 voltes recuperaven el liderat, seguits de prop pels de Suzuki, posició que no deixarien fins la cinquena hora de cursa, quan el frec a frec queia del costat del TSR Honda.
La tònica fins al final de la cursa seria aquesta: El Yamaha Factory i el TSR Honda lluitant per la victòria i separats només per un grapat de segons. Els de Hamamatsu però recuperaven el liderat després de la sisena hora i ja no el deixarien marxar fins creuar la línia de meta després de 204 voltes al traçat i un temps de 8:00’29.708.
El 44 declarava al terme de la cursa que “Ha estat una cursa meravellosa i una demostració de que aquestes curses només es guanyen amb un gran equip i companys fantàstics. M’ho he passat molt bé i tinc ganes de tornar a repetir l’any que ve, perquè és molt diferent als Grans Premis”.
A una distància mínima d’un minut i 17 segons acabava el TSR (8:01’47.119) i el podi el tancava el Team Kagayama (Kagayama/Haga/Kiyonari) amb 203 voltes. El Suzuki Endurance (202 voltes) es quedava a les portes del podi en quarta posició, acompanyats del Yoshimura Suzuki en cinquena i del GMT94 Yamaha on participava el també català David Checa, en sisena.
El mallorquí Pedro Vallcaneras (Team Tras 135HP) acabava en 17a posició, mentre que Iván Silva (Monster Energy Yamaha – Yart) es retirava als primers compassos de la cursa.