El circuit urbà de Jiddah va ser testimoni d’un cap de setmana estel·lar per a Pepe Martí, que amb un rendiment molt sòlid es va situar segon a la classificació general de la Fórmula 2. El pilot català de Campos Racing va demostrar una vegada més la seva qualitat i intel·ligència en pista, aconseguint sumar un nou podi i importants punts al campionat
Després d’algunes curses amb resultats discrets a la qualificació, Pepe Martí va clavar un bon dissabte a Jiddah, marcant el setè millor temps, una posició molt favorable tant per a l’sprint com per a la cursa llarga. A més, la sanció de tres posicions a Roman Stanek (Invicta Racing) li va permetre pujar a la tercera posició de sortida a l’sprint, augmentant les seves opcions de lluitar pel podi.
CURSA SPRINT: MARTÍ UTILITZA L’ASTÚCIA I L’ESTRATÈGIA PER SUMAR UN NOU PODI
Ja a l’sprint, el pilot de Campos Racing va fer una maniobra preciosa en la frenada de la curva 1, avançant a Gabriele Minì als primers metres, col·locant-se segon. Al poc després li va arribar el seu torn al líder de la cursa, Richard Verschoor (MP Motorsport), replicant l’avançament que havia fet amb Minì a l’inici de la cursa. Ara bé, el de Sabadell va veure de la seva pròpia medicina, retornant-se-la el pilot d’MP a la volta següent.
Tot això va ser aprofitat pel company de Martí, Arvid Lindblad, que s’anava apropant de mica en mica. Va ser quan el català intentava mantenir a ratlla al britànic quan va cometre una errada que el va portar a sortir fora de la pista, avançant-lo Lindblad, prenent-li la segona posició i provocant que el grup del darrere se li apropés.
Fent gala de nou de la seva visió estratègica, Pepe Martí es va deixar passar per Gabriele Minì a l’última corba per així després aprofitar el seu DRS i escapar-se del grup. La jugada va sortir a la perfecció i el català va recuperar la seva posició, de nou, a la frenada de la corba 1.
A partir d’aquell moment Martí es trobava en terra de ningú, a dos segons dels líders de la cursa (Verschoor i Lindblad), però amb marge del grup que el perseguia. Aquesta calma es va trencar amb l’aparició del Safety Car causat pel trompeig de Jak Crawford a la corba 1. La resortida va inserir més tensió a la prova. Amb el grup compactat i la sanció de 5 segons a Richard Verschoor per fer forçar a Pepe Martí a anar per fora de la pista va cambiar totalment el panorama: Lindblad es convertia en el virtual líder de la cursa i Martí, segon.
Conscient de la situació, Martí va aguantar el ritme per pujar de nou al podi, el segon en tres curses.
CURSA: RITME SÒLID PER MANTENIR LA SEGONA PLAÇA A LA CLASSIFICACIÓ
A la cursa del diumenge al migdia, Pepe Martí, que sortia setè, va remuntar una posició a la sortida, començant ja la seva gestió del neumàtic tou. De fet, va ser ell, juntament amb Leonardo Fornaroli (Invicta Racing) els que van obrir la finestra d’aturades. A Invicta van executar amb millor precisió l’aturada que no pas a Campos Racing, perdent la mínima distància que Martí havia reduït sobre l’italià.
Dues voltes més tard, Direcció de Cursa va desplegar un Virtual Safety Car per netejar l’entrada al pit lane, on hi havia trossos del cotxe de John Bennett. Van pendre aquesta decisió per no intervenir en les estatègies dels equips, però posant en perill la seguretat dels pilots.
Pepe Martí anava recuperant el terreny perdut per l’aturada a boxes, apropant-se al grup de Fornaroli, Browning i Dunne, superant a aquests dos últims per terminar cinquè.
Clasificació del campionat:
- Richard Verschoor (MP Motorsport) 53 pts
- Pepe Martí (Campos Racing) 41 pts
- Leonardo Fornaroli (Invicta Racing) 40 pts
- Alex Dunne (Rodin Motorsport) 35 pts
- Luke Browning (Hitech TGR) 33 pts
SEGÜENT DESTINACIÓ: GRAN PREMI DE L’EMILIA-ROMANYA
La Fórmula 2 tornarà d’aquí a gairebé un mes, amb una classificació molt ajustada a la part alta. El Gran Premi de l’Emília-Romanya, que es disputarà al mític circuit d’Imola, serà una nova oportunitat per a Pepe Martí de continuar lluitant pel lideratge.
També serà el retorn de la Fórmula 3, amb tres joves talents catalans en pista: Mari Boya, Bruno del Pino i Javier Sagrera.
