Francesco ‘Pecco’ Bagnaia s’ha coronat campió del món de la categoria màxima del motociclisme sumant 10 podis, 7 d’ells en forma de victòria, i 5 pole positions
Si el 2022 ens deixa un titular destacable, és, sens dubte, la consolidació de Pecco Bagnaia. L’italià s’ha tret de sobre el gust agredolç que va deixar-li la temporada 2021, on va estar lluitant, com aquest any, pel Campionat de MotoGP amb Fabio Quartararo. Llavors, la partida la va guanyar el francès. Un resultat molt diferent del que ha passat finalment aquest any. Aquesta temporada passada ha estat la de Pecco. Amb un inici de temporada maldestre, ha sabut com jugar les seves cartes, enfront un Quartararo en problemes, i des del Gran Premi d’Itàlia es va mostrar pràcticament imparable. La resta, ja ho coneixem. ¿Però, com ha estat la trajectòria de Pecco abans de proclamar-se Campió del Món a la categoria màxima?
El destí de Pecco semblava estar escrit a la llista de Campions del Món de MotoGP molt abans de ser-ho. Nascut a Turín, i criat a Chivasso, el pilot, de 25 anys, és un dels components de l’exclusiu cercle de deixebles de Valentino Rossi, un dels pilots més grans de tots els temps. Actualment, manté un vincle molt estret amb la VR46 Riders Academy, però en el passat va estar vinculat a la planter de pilots formats a Espanya. Una Beta 50 de cross va ser la seva primera moto, als set anys. Veient la gran afició que tenia per les dues rodes, els seus pares van decidir apuntar-lo a classes. Després del minicròs, va arribar la velocitat, les minimotos i un salt a Espanya per córrer en les millors competicions per edats del món.
En el cas de Pecco, parlem d’un pilot amb molt talent i molt ràpid, però que ha hagut de picar molta pedra per a poder arribar on és. Pecco va formar-se als campionats espanyols, on va arribar l’any 2009. Va aconseguir ser campió d’Europa de Mini GP 2009 i després va ser fitxat per Emilio Alzamora – exmànager dels germans Márquez – per a l’estructura Monlau Competició. Amb ells va estar tres anys, i va debutar en el campionat mediterrani pre-GP 125 l’any 2010 i va acabar 2n. L’any 2011 va participar en el Campionat d’Espanya de 125cc, acabant tercer, sols per darrere de l’Àlex Rins i l’Àlex Márquez. L’any 2012, va repetir plaça en el CEV de Moto3 per darrere del seu company Àlex Márquez i el seu compatriota Lucca Amato.
La disciplina i el treball dur el van portar a debutar al Mundial de MotoGP amb tan sols 16 anys. Ho va fer sota el paraigua de la Federació Italiana de Motociclisme, al costat de Romano Fenati. Finalment, l’2013, Valentino crearia la seva acadèmia de joves talents i va anunciar la primera fornada de pilots de la VR46 Academy. Ells dos van ser la primera dupla del Sky VR46 Racing Team en el seu salt a Moto3. Però llavors, l’aposta de Valentino era Romano Fenati. Va ser llavors quan l’Aspar Team el va fitxar per a pilotar amb els colors de Mahindra. Aquells dos anys, 2015 i 2016, van ser claus en la formació de Bagnaia, que va fer molt bona dupla amb Jorge Martín, amb una moto que era ingovernable i a la qual van extreure tot el suc possible. Durant la temporada 2016, va aconseguir varis podis i també la seva primera victòria, al Gran Premi dels Països Baixos, sent aquesta a més la primera victòria de Mahindra en el Campionat Mundial de Motociclisme.
Com a recompensa pels seus mèrits, va tenir l’oportunitat de provar, per primera vegada, una MotoGP. I ho va fer de la mà de la Ducati que l’Aspar Team tenia a MotoGP. Per la temporada 2017, va fer el salt a la categoria intermèdia. Aquest cop, de la mà del VR46 Racing Team. Llavors, va aconseguir el títol de ‘Rookie del any’. El seu moment, després de molta constància, va arribar el 2018, temporada en la qual va guanyar el títol mundial de Moto2, sumant 8 victòries i recollint el testimoni d’un altre VR46 Academy, Franco Morbidelli. Aquest resultat li va valer el pas a MotoGP, i no podia ser en una altra estructura que no fos Ducati. Pecco va debutar en el Pramac Racing, amb Jack Miller com a company.
El salt a MotoGP amb el Pramac no va ser gens fàcil. El pas a la categoria reina va estar ple de caigudes, pròpies d’un rookie, i en el seu segon any, el complicat 2020, marcat per la pandèmia de Covid, va arribar una de les seves pitjors lesions: la fractura de tíbia dreta, després d’una caiguda en el FP1 de la República Txeca. Però després de recuperar-se va arribar el seu primer podi a Misano. Llavors, va ser quan va arribar el seu salt a l’equip oficial de la marca de Borgo Panigale per la temporada 2021, on va conservar el seu company d’equip, Jack Miller, amb qui ha creat un gran vincle que dura fins avui.
2021 va començar d’escàndol, amb un podi a Qatar. Al Gran Premi d’Espanya es va col·locar líder, un lideratge que va tornar a Quartararo un Gran Premi després. La segona part de la temporada de Pecco va ser espectacular. A sis curses del final, va arribar a estar a 70 punts de Quartararo, i va iniciar una remuntada en la qual va sumar quatre victòries en els últims sis Grans Premis. Finalment, coronar-se campió no va ser possible, i va acabar la temporada a 26 punts del francès. Els números van ser impecables: quatre victòries, tres segones places i dues terceres, a més de sis pole positions.
La temporada 2022 ha estat marcada pels alts i baixos. El pilot italià ha firmat fins a cinc zeros, iniciant la temporada d’una manera feixuga. Aquesta vegada, el desavantatge respecte al líder, Fabio Quartararo, va arribar als 91 punts. Això va ser abans de la pausa de cinc setmanes a l’estiu. A la tornada, la remuntada va ser brillant. 7 victòries, una segona plaça i dues terceres posicions han estat els resultats d’aquest 2022, on finalment ha acabat acumulant 265 punts, 17 més que el seu rival directe, ‘El Diablo’. En Pecco és el nou Campió del Món i apunta alt per a tornar a ser-ho el pròxim any. Ho farà, un any més, de la mà del Ducati Lenovo. La dupla que ha resultat ser imparable.