La segona cursa del DTM al circuit anglès de Brands Hatch es presentava diferent al es va viure el dissabte ja que l’home que va guanyar la cursa, Dani Juncadella, sortia més enllà del top10 i el cel, encapotat, amenaçava amb la pluja. Una pluja la qual s’havia d’estar molt pendent, més encara amb els antecedents viscuts al Hungaroring abans de l’aturada estiuenca.
En aquesta cursa era el líder del campionat, Gary Paffet, qui es situava a la pole position després de la sessió de classificació matutina. La sortida va ser caòtica ja que Robin Frijns i Augusto Farfus van tenir els seus frecs-a-frecs, impactant l’un contra l’altre, sent l’holandès qui es va quedar contra el mur i el brasiler de BMW afectat amb seriosos danys en el seu frontal. Tot això obligaria al cotxe de seguretat a prendre protagonisme. Per la seva banda, Paffet va poder contenir a Paul di Resta per mantenir el liderat de la prova.
Va ser quan la bandera verda va tornar a la pista, quan l’escocès de Mercedes li va robar la cartera al pilot britànic. No va ser l’únic canvi de posició, ja que René Rast va ser agressiu al de Druids, trepitjant l’herba de la zona exterior i va perdre alguna posició. A poc a poc tots van anar entrant per realitzar la seva parada a boxes reglamentària i a diferència del que és habitual aquesta temporada, eren els pilots que lluitaven per posicions davanteres els qui es van aturar en primera instància.
Després d’una parada llarga per reparar els danys en la part davantera del cotxe i un rendiment molt lluny del exhibit durant jornada de dissabte, Augusto Farfus es va veure obligat a retirar-se de la cursa mentre Jamie Green i el mateix Frijns es mantenien en pista, retardant la seva parada a boxes el màxim possible a la recerca d’una possible oportunitat. Finalment, Green va entrar a boxes a falta d’11 minuts per a la conclusió de la cursa, i quan es va reincorporar es va trobar en cinquena posició. Frijns, contràriament va caure fins a la cua de la classificació.
Al mateix temps, Juncadella estava fent una gran cursa en què va anar remuntant fins a la novena posició, perseguint de prop una de les sensacions de la temporada de BMW, Phillip Eng. Per davant, seguia la pugna entre els dos britànics de Mercedes, Di resta i Paffet i tot apuntava a una lluita trepidant. No obstant això, René Rast anava retallant la distància gràcies a la lluita entre els dos Mercedes, fent que la lluita final fos cosa de tres i no de dos.
La bandera a quadres la va rebre finalment primerament, Paul di Resta que es va aprofitar de la baralla que hi havia just darrere d’ell, la qual va guanyar el seu company de marca, Gary Paffet i René Rast va ser tercer.