Àlex Palou va liderar des del principi aconseguint una altra victòria a l’IndyCar, per davant de Christian Lundgaard i Colton Herta
El WeatherTech Raceway Laguna Seca continua sent el millor circuit per a Àlex Palou, que va reafirmar el seu domini a l’IndyCar amb una nova victòria aclaparadora al Java House Grand Prix de Monterey. El català va liderar 84 de les 95 voltes i va aconseguir la seva tercera victòria al traçat californià en quatre anys, totes sortint des de la pole. Amb aquest triomf, Palou amplia encara més el seu avantatge al campionat i té pràcticament assegurat el títol.
Palou va sumar el màxim de punts possibles el cap de setmana i, amb el quart lloc de Pato O’Ward, la seva diferència al capdavant de la classificació general és ara de 121 punts quan només resten tres curses. Tot i que encara no és matemàticament campió, només O’Ward té opcions de fer-li ombra, i només si guanya les tres curses restants. La resta de rivals ja estan descartats.
Amb vuit victòries en 14 curses aquesta temporada, Palou entra en un grup molt selecte. Només tres pilots a la història han guanyat més curses en un any: A.J. Foyt (10 victòries el 1964), Al Unser (10 el 1970) i Mario Andretti (9 el 1969). Palou iguala les vuit de Sebastien Bourdais el 2007 i suma ja 19 victòries en la seva carrera, tot i haver disputat només 95 curses. Només 23 pilots han guanyat més vegades en la història de les curses de monoplaces.
A Laguna Seca, Palou només va perdre el lideratge en dues ocasions, totes dues per parar a boxs. En la primera, va ser Nolan Siegel qui es va posar al capdavant, liderant per primer cop a l’IndyCar. En la segona, Will Power va avançar-lo momentàniament, però va parar abans de completar una volta al davant. La diferència final de Palou va ser de 3,7 segons, tot i que durant la cursa va tenir marges molt superiors. Amb aquesta nova victòria, la seva mitjana de posicions finals a Laguna Seca baixa a 1.6, el millor de qualsevol pilot en qualsevol cursa del calendari actual.
Christian Lundgaard va acabar segon i Colton Herta, tercer. Tots dos van protagonitzar un moment intens a mitja cursa, quan Lundgaard va superar Herta per dins de l’últim revolt. La cursa va començar amb dues incidències. Primer, Conor Daly i el debutant Robert Shwartzman es van tocar i aquest últim va acabar a la grava del revolt 3. Poc després, Kyffin Simpson va colpejar per darrere Felix Rosenqvist, enviant-lo contra les proteccions. Simpson va acabar en la mateixa situació.
A la volta 11, Jacob Abel va sortir recte a la grava del revolt 1 per una avaria mecànica. Més endavant, Kyle Kirkwood va tocar Rinus VeeKay per darrere i va rebre una sanció que va posar fi a les seves opcions al títol. Les últimes dues neutralitzacions van ser provocades per les sortides de pista de Marcus Ericsson i Santino Ferrucci.
