El passat cap de setmana es va disputar el GP del Japó i, com bé sabreu, a causa de la diferència horària, a Espanya la cursa es va celebrar a les 7 del matí. La pregunta que em faig jo és… ¿valia la pena aixecar-se tan aviat per veure-la? Les respostes poden ser moltes. És obvi que per a mi sempre val la pena veure una carrera de F1 en directe, però sí que és cert que no ho faig amb tantes ganes com en temporades passades.
Com és costum aquest any, la sortida va marcar el que seria el desenvolupament de la cursa. I és que durant aquesta temporada a les sortides sempre ha passat alguna cosa que li ha donat una mica d’interès al GP. El del Japó no va ser una excepció. Lewis Hamilton es tornava a quedar pràcticament parat a la sortida, fet que el relegava fins a la 8a posició. A partir d’aquest moment la seva carrera no va ser altra cosa que intentar remuntar i minimitzar al màxim la pèrdua de punts respecte al seu company. Nico Rosberg no ho va desaprofitar i va guanyar la cursa sense cap dificultat aparent. L’alemany té ja un avantatge de 33 punts davant del britànic, a falta de 4 curses. Molts fans opinen que ja no hi haurà sorpreses i que en Nico s’emportarà el mundial. Jo sóc dels que estan a l’expectativa, ja que recordo bé aquesta falta d’aguantar la pressió que ha caracteritzat a en Rosberg des de 2014.
El que va seguir al líder del mundial va ser el votat pilot del dia, Max Verstappen. L’holandès va ser el segon en beneficiar-se de la mala sortida de Hamilton, ja que es va col·locar segon i ja ningú el va moure d’allà. Ni tan sols el mateix Lewis Hamilton, que va intentar passar-lo de totes les formes possibles durant les últimes vuit voltes. Pot ser que aquesta fos la millor part de la cursa. Dos veritables pilots lluitant a mort per la posició sense trampes, sense queixes, sense plors … Aquesta és la F1 que vull. Abans d’enfrontar-se a Verstappen, el britànic venia de desfer-se dels Force India, dels Ferrari i de Ricciardo, ja fos en pista o al pit-lane. D’aquesta manera, Hamilton va salvar els mobles pujant a l’esglaó més petit del podi i només va perdre 10 punts respecte a en Nico.
Lluny del podi van arribar Sebastian Vettel, Kimi Raikkonen i Daniel Ricciardo. Els Ferrari van tornar a rodar en terra de ningú. Tot i que en aquesta cursa van lluitar amb en Daniel Ricciardo, qui de tant en tant té una d’aquestes males curses en què no sembla ser ell.
A un altre món van arribar els Force India, amb Sergio Pérez setè i Nico Hulkenberg vuitè. El mexicà és un d’aquells pilots que, segons la meva opinió, marca la diferència. Perquè tot i estar molt lluny de poder competir amb els tres millors cotxes, sempre aconsegueix ficar-se entre ells. I al circuit de Suzuka ho va tornar a fer situant-se tercer en la sortida.
En el següent planeta van arribar els Williams. I quan parlo de mons i de planetes no exagero. Els Williams van acabar a 40 segons dels Force India. I aquests, al seu torn, van finalitzar a més de 20 segons del sisè classificat. Tant Felipe Massa, que va acabar novè, com Valteri Bottas, que va arribar desè, admeten que no tenien cotxe per a més en la carrera, i que el seu rival per la quarta plaça de constructors, Force India, els va guanyar clarament durant el GP. A més, jo crec que sort van tenir de no veures superats pel Haas de Romain Grosjean, qui es va quedar a menys d’un segon d’entrar a la zona de punts.
En aquests quatre grans premis que falten hi ha moltes coses per veure: el guanyador final del mundial 2016, la probable millora del McLaren-Honda, la lluita entre equips com Ferrari i Red Bull o Force India i Williams… Espero que siguin carreres emocionants en les que els avançaments i l’espectacle siguin els principals protagonistes.
