Després de 2 assalts fallits al títol i 2 anys on tant el rendiment del Ferrari com la confiança de Sebastian Vettel queien en picat, s’ha acabat una relació contractual que, lluny de complir amb els objectius prèviament fixats, finalitza amb ambdues parts més enrere que a l’inici, l’any 2015. Per a Sebastian Vettel, el moviment es converteix en una revàlida, que definirà el seus últims anys a la Fórmula 1 i poden reforçar o debilitar el llegat del 4 cops Campió del Món.
Després de l’anunci de la marxa de Ferrari, es va especular molt sobre el futur de Vettel, els volants a la Fórmula 1 són escassos i els primers moviments van ocupar la majoria dels seients disponibles, amb Fernando Alonso tancant el seient de Renault, que havia quedat lliure després de que Ricciardo marxés a McLaren a cobrir el lloc de Sainz, el substitut de Vettel a Ferrari. Red Bull no havia pres encara la decisió de prescindir d’Albon i era arriscat esperar-los sense tenir garanties de que li donarien el seient. Aleshores l’alemany va fer aquella declaració tant típica i tòpica dels grans pilots quan s’enfronten a quedar-se sense seient a un equip amb aspiracions al títol “si no trobo un equip que em permeti ser competitiu no seguiré”. Més enllà de ser un tòpic, no deixa de ser una decisió encertada, perquè un mal final de carrera pot debilitar el llegat d’un pilot i Vettel ja ha vist com els últims anys les seves males actuacions han fet que els crítics posessin els seus 4 títols mundials en qüestió.
Finalment, Racing Point, que iniciava un nou projecte com a Aston Martin Racing, va comptar amb ell. Un projecte que en principi li dóna les condicions idònies, serà el 1r pilot en un equip que aspira a tornar a sorprendre i aparèixer (si es donen les condicions) en algun podi, amb un monoplaça que hereta gran part del Mercedes campió del món. No deixa de tenir riscos, el rendiment del monoplaça pot ser pitjor al que s’espera i portar a Vettel a passar la travessia pel desert que va haver de fer Fernando Alonso amb el fiasco dels anys a McLaren. Això seria un escenari nefast pel de Heppenheim, ja que a l’igual que l’asturià, arriba al seu nou equip amb 33 anys i una sola oportunitat per tornar a dalt de tot.
La clau de l’èxit està, a més del rendiment del monoplaça, en que Vettel recuperi la seva millor versió, que torni a ser feliç al cockpit. Passar a un equip amb molta menys pressió que Ferrari ajudarà a centrar l’atenció en la competició i li permetrà apartar-se dels focus mediàtics. A la pista, després d’aquests anys, tothom sap què necessita el tetra-campió per donar el seu millor nivell en pista, que la part frontal del cotxe sigui estable. Fa 2 anys, Ferrari va apostar per un enfocament de velocitat pura, sacrificant la estabilitat, això va acabar en un cotxe subvirador que va anar enfonsant a Vettel alhora que propiciava l’ascens de Leclerc. Si Aston Martin aconsegueix un cotxe que no pateixi en la part anterior, Vettel podrà anar sortint del pou. En aquest sentit, si mirem els Mercedes dels últims anys, la base d’Aston Martin, han estat monoplaces que han prioritzat estabilitat per sobre de velocitat.
Vettel s’enfronta a uns anys decisius i és possible que aquest any sigui clau en el seu possible retorn a la lluita pel títol. Si aquest any és capaç de tornar a competir al màxim (en quina posició és això ho marcarà en certa mesura el rendiment del monoplaça), se li obriran les portes dels grans equips (especialment davant de la possible renovació de l’alineació de Mercedes en el mig termini) i qui sap si el potencial econòmic dels Stroll li permetria afrontar el canvi de reglament de la temporada 2022 amb perspectives optimistes. En canvi, si aquest any no és capaç de treure el cap, perdrà el tren d’un moment de canvi a la Fórmula 1 i després tornar a dalt de tot seria pràcticament impossible.
Tot i així, veient la curiosa coincidència de com s’està desenvolupant la carrera dels dos grans rivals de la Fórmula 1 prèvia a la tirania de Mercedes, Vettel farà bé d’observar els passos de Fernando Alonso a Renault per veure quines opcions se li poden obrir en el futur.