Lewis Hamilton s’ha convertit en tetracampió del món de F1, el cinquè en aconseguir-ho. A més, és també el pilot britànic amb més títols de la història superant al llegendari Jackie Stewart. I és que avui en dia ja podem dir que en Lewis és una llegenda viva.
Curiosament, Hamilton es va proclamar campío del món acabant el GP de Mèxic doblat. És el tercer pilot de la història en fer-ho. No és que sigui un objectiu dels pilots, però és curiós de saber. Segur que al britànic li havés agradat més guanyar el mundial des del graó més alt del podi. Així ho va demostrar en la sortida quan, després de llençar la calculadora pel cock-pit, va intentar avançar a Sebastian Vettel i a Max Verstappen per fora de la corba en una maniobra inpròpia d’algú que s’està jugant el mundial. La jugada no li va sortir bé, perquè Vettel (sense fer-ho expressament) va punxar la roda posterior esquerra del britànic amb el seu aleró. Hamilton va haver d’entrar a box. I el va acompanyar el mateix alemany, qui va destrossar el seu aleró primer contra Verstappen i després, com he dit, contra el britànic. Certament, va ser cosa del karma que Vettel no sortís impune de la seva impaciència perquè, sinó, no estaríem parlant encara d’un Hamilton tetracampió. De totes maneres, el britànic ha sigut millor en aquesta part final de la temporada i l’equip també ha acompanyat tant en el cotxe com en l’encert en les estratègies. Així que l’únic que podria haver fet Vettel és allargar l’agonia de la seva esperança per guanyar el mundial d’aquest any.
A qui encara li falta molt per poder pensar en ser campió és a Valteri Bottas. Després de tenir la oportunitat de quedar-se segon, amb Vettel i Hamilton fora de combat, esperava més del finlandés. Un gest per reivindicar-se, per deixar clar que ell també vol ser un actor principal en els futurs mundials. Malauradament per ell no va ser així. En tot moment va tenir un ritme inferior al de Verstappen i mai va suposar cap amenaça per l’holandés. En Max sí que m’inspira més confiança de cara al futur. L’agressivitat i l’ambició que ja té, juntament amb un cotxe més competitiu i fiable, podrien presentar-lo com un seriós candidat al títol l’any que ve.
Les estratègies semblava que no serien rellevants en el circuit de los Hermanos Rodríguez, però van possibilitar, amb l’ajuda d’un virtual safety-car que es va produir, la pujada o caiguda dels pilots que van completar el top 10. És el cas del pobre Esteban Ocon, qui porta perseguint el seu primer podi des de fa unes quantes curses. El francés s’ha consolidat ja com el pilot més ràpid i eficient després dels pilots de Mercedes, Ferrari i Red Bull, però la mala sort li treu sempre el caramel que tant desitja. Aquest cop va ser el virtual safety-car el que el va perjudicar, ja que va permetre que Raikkonen el superés, qui per cert va acabar pujant al tercer graó. Un altre beneficiat del virtual safety-car va ser en Lance Stroll. Va acabar sisé en una cursa on dins del top 10 ni se l’havia convidat ni se l’esperava. Però si una cosa ha deixat clara el canadenc en la seva primera temporada en F1 és que és oportunista com ningú. I recordeu que han hagut campions del món oportunistes…
Les dues curses que queden d’aquest any serviran, a banda de per veure una cursa de F1 que sempre está bé, per decidir el según lloc: disputat entre Vettel i Bottas. També Verstappen podria atrapar a Raikkonen en el cinquè lloc. I, per si a algú li interessa, són només sis els punts que separan a Toro Rosso, Renault i Haas en la lluita per ser el sisè equipen el mundial de constructors.