“Doncs ja està, ja ha acabat aquest GP.” Això és el que hauran pensat els mecànics dels equips, que per l’ego del senyor Bernie Ecclestone, han hagut de traslladar tot el material i les infraestructures de Canadà a l’Azerbaidjan en només 2 o 3 dies. I és que el GP d’Europa va tenir un ritme força accelerat durant tot el cap de setmana: modificacions de la pista, reixetes que volaven, queixes dels pilots, accidents molt caòtics a la GP2 … Però es veu que el circuit de Bakú havia esgotat les seves dosis d’espectacularitat per a la carrera de F1.
Com es pot intuir, va ser una carrera molt tranquil·la: sense accidents, sense safety car… I quan això passa, no hi ha qui pari a un Mercedes que surt des de la pole. Així que voilà, Rosberg va guanyar la cursa sense problemes, deixant al segon a 16 segons. L’únic que podria haver-li impedit no és altre que Lewis Hamilton. Però el britànic només va poder ser 5è per unes quantes coses que comentaré a continuació. Deixeu-me que vagi en ordre, que això de Hamilton té tela … Al 2n tampoc ningú el va inquietar. Aquest va ser Vettel. Però analitzant una mica veurem que va ser més per demèrit dels altres que per mèrit del mateix pilot alemany. Ricciardo va anar cap enrere sortint des de la 2a posició com sembla que comença a ser costum, i el que va ser 2n realment a la crono va sortir 7è per una sanció. Tot i així va fer una gran carrera i va remuntar fins a arribar a l’últim esglaó del podi. M’hauria agradat veure què hauria passat si Pérez (el pilot del GP crec jo) hagués pogut començar la cursa segon.
Fora del podi es va quedar Kimi Raikkonen, que va ser sancionat per trepitjar la ratlla del pit entry. Cal destacar que Pérez tenia el podi assegurat quedant quart a menys de cinc segons del finlandès, però va demostrar que ell és un pilot de veritat i voler avançar-lo en pista. Ara ve el millor. Hamilton, que sortia 10è per una pèssima Q2 i Q3 en què va cometre diversos errors, va protagonitzar, al meu parer, un dels moments més divertits de la cursa. El paio va i diu per ràdio que no té potència, que no sap quin mapa motor posar. L’enginyer li respon que no l’hi pot dir i ell respon que començarà a tocar i provar amb tots els botons. A vuit voltes del final, miraculosament la potència reaparèix. Però el britànic ja estava molt lluny dels de davant i només va poder ser cinquè. Moltes veus ja han dit que Hamilton no s’havia preparat bé aquest GP, i que no coneix ni el seu volant, ni el seu cotxe. Ell ha respost al·legant que la normativa pel que fa a restriccions en la comunicació per ràdio no tenen sentit i que és impossible aprendre totes les combinacions possibles del volant.
En terra de ningú va arribar Bottas, l’altre finlandès va tenir una carrera sòlida. Aquí, Williams va aprofitar la seva unitat de potència per sumar bons punts. 7è i 8è els dos Red Bull: Ricciardo i Verstappen respectivament, en el que per a mi és un resultat decebedor. Sobretot si mirem a Ricciardo. I és que els de Red Bull no només tenen el problema del motor, que aquí era inferior a Ferrari i Mercedes fins i tot amb les últimes millores, sinó que també degraden molt. Van ser els únics que van haver de posar els pneumàtics mitjos per sobreviure. Justament aquests dos van avançar en les últimes voltes a Nico Hulkenberg, un Nico que una altra vegada es veu eclipsat pel seu company d’equip. La que semblava ser la parella més equilibrada del pàdoc ja no ho és. En 10a posició va acabar un Felipe Massa que va patir molt amb les degradacions. El xassís del Williams no està a l’altura del motor Mercedes.
Fora dels punts cal destacar l’abandonament dels pilots espanyols: Carlos Sainz i Fernando Alonso. No era un circuit ni per als Toro Rosso ni per als McLaren i no semblen estar molt disgustats.