Cada vegada és més exagerada la monotonia de la Fórmula 1. L’únic moment de diversió i en el qual els pilots es juguen alguna cosa és a la sortida. Després ja podem plegar. Sobretot si parlem de les posicions capdavanteres. És absurd, no? Les lluites més interessants són les que es disputen per les posicions menys importants, i les més importants vénen determinades per la classificació de dissabte.
Doncs amb aquesta entrada, la pole de Rosberg, i el mal cap de setmana d’en Lewis, era d’esperar, no? Doncs només en part, perquè en Nico va guanyar; però tots ens en recordem de les últimes voltes de Ricciardo amb el ultratou que van posar als de Mercedes contra la paret. Ai si la carrera hagués dubtat una volta més… El cas és que no va ser així i Ricciardo va quedar segon, amb una excel·lent carrera, això sí. El que no em va convèncer és que per poder lluitar amb un Mercedes i poder guanyar-li la carrera hagués de fer quatre parades. En serio, quatre. Estem bojos? Abans no hi havia, després una, dues, tres, quatre… ¿On arribarem?
El podi el va completar un Lewis Hamilton, que ni per casualitat va tenir un bon dia en el GP de Singapur. En cap sessió va ser líder, i això vol dir que el britànic no va estar a gust en cap moment. ¿El millor? Doncs que està a vuit punts del seu company, i això li dóna una miqueta d’emoció al mundial.
Darrere els dos Ferrari. En Kimi va arribar a estar en posició de podi. Però no oblidem que va ser per error de Hamilton, i que després aquest va recuperar la seva posició fàcilment. Vettel va fer una excel·lent remuntada que el va portar fins on podia arribar el seu Ferrari. No podem oblidar tampoc que Max Vertappen, qui va ser sisè, va perdre la seva batalla amb els de Maranello per la seva mala sortida. Si no, jo crec que hagués estat davant. Ferrari és, clarament ja, el tercer millor equip.
El primer de la resta va ser en Fernando Alonso. L’espanyol va sumar uns altres bons punts en una cursa que es preveia com una bona oportunitat per als de Wooking. I com qui no vol la cosa… en Fernando ja és onzè a només cinc punts de Massa. Darrere va arribar en Checo Pérez, el mexicà va tornar a fer una demostració de conservació de pneumàtics espectacular, ja que només va parar un cop després de la parada que es va veure obligat a fer a la primera volta. Tot el contrari que l’estratègia que va seguir Daniel Ricciardo.
Els dos punts que donen al novè poden semblar poc, però segur que li van sentar gairebé com una victòria al Daniil Kvyat, que va ser qui els va aconseguir. Després de la mala ratxa que portava el rus, una mica d’aire fresc segur que ens permetran veure la millor versió de Daniil en el que queda de mundial. I si dos punts li van anar bé al de Toro Rosso, el puntet que va aconseguir Kevin Magnussen amb el seu Renault encara li devia fer sentir millor. A ell, i sobretot al seu equip, en un any que ha estat un veritable malson per l’escuderia francesa.
Fora dels punts m’agradaria destacar que ja és l’enèsima vegada que l’Esteban Gutiérrez queda en onzè lloc, és a dir, a les portes dels seus primer punts.
La meva conclusió és que volem una altra Fórmula 1, més divertida i menys avorrida bàsicament, com ha comentat el gran Flavio Briatore. Com el veuríeu al capdavant de la F1 en un futur?