Si normalment els problemes a la sortida provenen del mig de la graella i acaben repercutint en els pobres del final, en el GP d’Espanya les tornes s’han canviat. Un simple incident de cursa (com bé recorda Pedro de la Rosa: la física no deixa que tres cotxes entrin en la mateixa corba) entre Valtteri Bottas i Kimi Raikkonen ha acabat amb l’abandonament del finlandès de Ferrari i també el de Max Verstappen. A més, qui s’ha vist perjudicat de forma indirecte per aquest fet ha sigut algú que no podia permetre’s el luxe de tenir problemes: Fernando Alonso. L’asturià perdia moltes posicions després d’un toc amb Massa i també tota opció a lluitar pels punts. La seva única opció hagués sigut fer un gran tap i sobreviure amb el seu MCL32.
Mentrestant, Sebastian Vettel superava de forma rutinària a en Lewis Hamilton per canviar les regles de la cursa. L’atacant passava a defensar i viceversa. I això ha marcat l’estratègia tant de les fletxes platejades com dels cavallinos rampantes. Mercedes ha demostrat una gran flexibilitat a l’hora de dur a terme l’estratègia. Han passat de intentar un undercut de Hamilton sobre Vettel a fer justament tot el contrari. Stints llargs amb els tous per tal d’anar el més ràpid possible en pista i curts amb els mitjos per treure-se’ls de sobre. Ara bé, no tot ha sigut flors i violes per l’equip alemany, ja que en les voltes més lentes del britànic, el seu company s’ha hagut de sacrificar per aturar Vettel. Ferrari, per la seva banda, també ha jugat al límit les seves cartes. Però l’absència de Raikkonen ha deixat molt sol l’alemany que no ha pogut fer res davant la “gran família” que és Mercedes.
Si ha quedat alguna cosa clara després d’aquest GP és que Mercedes i Ferrari estan a anys llum de la resta d’equips. Això demostren els 75 segons a que s’ha quedat Daniel Ricciardo de Hamilton. M’atreveixo a dir que el mundial ja és (sí o sí) una lluita entre Mercedes i Ferrari, i més concretament, entre Hamilton i Vettel. Els escuders nòrdics, un cop més, fora de combat. Bottas no ha tingut la culpa de la mort definitiva del seu vell motor, però el ritme de cursa evidencia que l’escuderia alemanya apostarà per Hamilton per lluitar un mundial que es preveu molt dur i intens amb els italians de companys de viatge.
Sense fer soroll
Els Force India, amb un pressupost i una estructura que no té res a veure amb la dels equips que l’envolten, està fent grans mèrits. I al circuit català han posat la cirereta al pastís a aquest gran inici de temporada amb un resultat increïble: quart i cinquè! No hi ha cap dubte que són el quart millor equip.
Pilot del dia
Pascal Wherlein ha demostrar un cop més que té alguna cosa especial dins, ja que ha fet possible l’impossible i ha sumat 4 punts (amb sanció inclosa) amb el seu Sauber. El jove alemany és una assegurança de vida per l’equip suís; és l’unica esperança que el pitjor monoplaça de la graella faci algun top 10.
El mestre i l’alumne
Ja comença a ser força notable les diferències entre alguns pilots de la mateixa escuderia. I aquesta temporada tenim més casos del que és habitual. Hulkenberg amb la seva sisena posició d’avui ja suma 14 punts i és 11è en el mundial, mentre que el seu company (avui penúltim) encara no ha entrat en zona de punts. Quelcom similar passa a Williams on Massa (tot i fer una discreta actuació avui) suma 18 punts i és 9è mentre el debutant Stroll encara no s’ha estrenat. Un dels dos ídols locals d’avui, Carlos Sainz, ha sumat una altra bona actuació que l’ha fet arribar setè a la línia de meta, i ja treu 13 punts a un Kvyat que avui n’ha sumat dos.
D’aquí dos setmanes tindrem el que segurament és el GP més glamurós i excitant de tot el mundial. Mònaco acollirà la sisena prova d’aquesta lluita tan personal entre Vettel i Hamilton en la que s’ha convertit aquest mundial 2017.