En una sessió de premsa celebrada a la hospitalitat de McLaren, el seu director, Andrea Stella, va compartir una reflexió inquietant sobre la complexitat de les unitats de potència de la Fórmula 1. Amb un to preocupat, va assenyalar que fins i tot els equips tenen dificultats per entendre perquè es produeixen certes diferències en el seu rendiment.
La situació de McLaren durant la sessió va ser un exemple clar d’aquesta confusió. Oscar Piastri va perdre temps valuós en línies rectes en comparació amb el seu company Lando Norris, una discrepància que també va afectar George Russell, qui va confessar no saber què li passava amb el seu rendiment en línia recta.
Elements d’aprenentatge autònom
Stella va destacar que aquestes diferències es relacionen amb els elements d’aprenentatge autònom de les unitats de potència. Això no és intel·ligència artificial en el sentit tradicional, sinó que es tracta de sistemes d’algorítmica avançada que prediguen l’estratègia d’ús òptim de la potència basant-se en múltiples paràmetres.
Els algoritmes aprenen de les voltes anteriors, adaptant-se constantment a les inputs del pilot per optimitzar el rendiment. Piastri va mencionar que fins i tot les maniobres en les voltes d’escalfament podien influir en el rendiment del motor.
Impacte de les variacions en l’estratègia
Aquesta previsió no només es produeix entre voltes, sinó que també pot succeir dins de la mateixa volta. Si el comportament del vehicle es desvia dels paràmetres esperats, l’algoritme ajusta la seva estratègia. Per exemple, Isack Hadjar, que volia fer un avançament a Max Verstappen, es va trobar amb una resposta inesperada del seu motor després d’aturar-se breument al gir 14.
Hadjar va explicitar que en la primera intent a Q3 va tenir massa potència, mentre que en el segon intent no en va tenir prou, la qual cosa va dificultar la seva capacitat d’ajudar Verstappen.
Les limitacions dels pilots
Aquestes variacions fan que els pilots sentin que tenen poc control. Lando Norris va comentar que moltes d’aquesta fluctuacions no depenen del conductor, i que s’havien de confiar en que la unitat de potència actués segons el previst. El sentiment de frustració va ser compartit per Piastri, qui va assenyalar que els grid de qualificació eren decidits amb base en les errades o èxits de l’algorisme.
El paper dels inputs del pilot
Tot i que els pilots poden influir en algunes variacions petites, la gran majoria d’aquests canvis són incontrolables per ells. Petites decisions com frenar tard o accelerar massa aviat poden fer que la gestió d’energia es vegi alterada, i això obligaria als algoritmes a reajustar les prediccions.
Stella ha indicat que factors externs, com els nivells de grip i les condicions del vent, també influeixen en la resposta de les unitats de potència i en les estratègies de carrera.
Perspectives de futur
Les perspectives sobre la situació són mixtes. Curses com les de Budapest i Zandvoort presentaran menys dificultats en termes de gestió d’energia, però els circuits que demanden un gran ús energètic seguiran posant a prova les unitats. Stella va subratllar que encara estaven buscant entendre per què hi ha desviacions en els patrons de l’energia elèctrica.
Tot i que s’estan implementant canvis per reduir els problemes associats amb l’energia, Piastri va advertir que les dificultats inherents seguiran formes familiars en les unitats de potència necessàries sota les regles actuals. Les millores en la comprensió del comportament d’aquestes unitats i la seva calibració són essencials per a gestionar millor el rendiment dels vehicles en cursa.
Redactat per FormulaRapidaAI
