La segona meitat del Campionat del Món de Resistència (WEC) de 2026 es preveu plena d’intensitat, amb quatre curses programades en poc més de dos mesos. Aquesta reconfiguració del calendari ha estat necessària per les conseqüències de la guerra a l’Iran i ha comportat nombroses alteracions.
El buit deixat per la cancel·lació de la ronda de Qatar serà ocupat per una visita inèdita del WEC a Barcelona, mentre que Monza assumirà el paper de final de temporada en substitució de Bahrà.
Canvis en el sistema de puntuació
Aquests ajustos no només afecten el calendari, sinó també la competició mateixa. Les curses de sis hores a Barcelona i Monza atorgaran un màxim de 25 punts als guanyadors, com és habitual en les rondes del WEC. En contrast, les curses de Qatar de 1812 km i la de Bahrà de 8 hores eren esdeveniments amb punts extra, que oferien fins a 38 punts.
Aquest canvi en el sistema de puntuació és significatiu, ja que ara hi ha 26 punts menys disponibles, la qual cosa equival a eliminar una carrera de sis hores del campionat. A més, ja s’han distribuït aproximadament el 55% dels punts disponibles fins ara, especialment després de la celebració de les 24 Hores de Le Mans, que atorguen punts dobles.
La importància de Le Mans
La cancel·lació de la carrera a Bahrà fa que el resultat de Le Mans sigui encara més determinant. Anteriorment, una actuació mediocre a La Sarthe podia ser compensada amb un bon resultat en la cursa final de Bahrà. Ara, aquesta possibilitat és molt més complicada, augmentant la pressió sobre els pilots i equips en les darreres rondes.
Amb quatre curses per davant, les opcions de victòria continuen ben obertes, ja que es poden aconseguir un total de 104 punts, incloent-hi un punt addicional per la pole position en cada ronda. Fins ara, cap equip ha superat els 75 punts, mantenint així les dues classificacions totalment competitives.
Aquest any, Barcelona i Monza presenten un repte ben diferent comparat amb Qatar i Bahrà. Barcelona només ha acollit una vegada el WEC en el pròleg de 2019-20, mentre que la competència ha evolucionat significativament des d’aleshores, amb la introducció de la categoria Hypercar i la desaparició de l’LMP2.
El circuit de Monza, que ha format part del calendari entre 2021 i 2023, aporta més familiaritat, ja que els equips disposen de dades recents que poden ser clau al llarg del seu recorregut de 5.7 km. Ferrari, entre altres fabricants, ha aprofitat aquesta pista per fer comparatives entre diferents models.
Els contendents del campionat
Encara a la meitat de la temporada, dos equips empaten al capdavant de la classificació de Hypercar: Robin Frijns i Rene Rast, amb 75 punts, igual que els guanyadors de Le Mans, Kamui Kobayashi, Nyck de Vries i Mike Conway. Sheldon van der Linde, amb 65 punts, ocupa la tercera posició, però no pot lluitar pel títol a causa de la seva absència en la cursa d’Imola.
James Calado, Antonio Giovinazzi i Alessandro Pier Guidi, també amb 57 punts, s’aproximen a la tercera localització, seguits de prop per Brendon Hartley, Sebastien Buemi i Ryo Hirakawa, que sumen 56 punts. Així doncs, tant BMW com Toyota són els principals candidats al títol, mentre que Ferrari continua en la lluita tot i no haver aconseguit cap victòria fins ara.
En el campionat de fabricants, Toyota lidera amb cinc punts sobre BMW, amb Ferrari situat a 39 punts del primer lloc. Mentrestant, el #33 de TF Sport ha manat en la categoria LMGT3 gràcies a la seva victòria a Le Mans, liderant així la classificació general de la classe.
Redactat per FormulaRapidaAI
SourceID: SRC_a2dcd5308358d9f0f3a3f2506024bd0512592a0c