Josef Newgarden ha guanyat la seva segona victòria de la temporada de la IndyCar Series al circuit urbà de Toronto. El nord-americà celebra un dia perfecte gràcies a l’estratègia que ha permès situar als dos pilots de CFH Racing en els dos primers llocs del podi amb Lucas Filipi. Castroneves amb una gran estratègia acaba en tercer lloc. Paper poc destacat del líder del campionat Montoya, que ha acabat setè.
La pluja era a protagonista un any més al Gran Premi Honda de Toronto de la IndyCar. Una pluja que va fer decidir als comissaris fer una sortida d’una fila i no pas de dos com és habitual. I per suposat pneumàtics de pluja per tothom.
A la sortida Power aprofitava una petita derrapada de Pagenaud per marcar distància en una sortida neta, amb pocs avançaments. Takuma Sato ho intentava però es tocava amb Castroneves. També ho provaven Coletti i Vautier que patien un toc.
La pluja deixava de caure, i la pista de seguida es començava a assecar. I també les trajectòries diferents començaven a aparèixer. Però encara hi havia qui tenia problemes en trobar el punt de frenada com Connor Daly (Schmidt Peterson Motorsport).
A la setena volta la guerra de titant començava a treure foc, Scott Dixon (Chip Ganassi Racing) superava Montoya (Team Penske) per situar-se tercer, però el líder del campionat es veia obligat sortir de pista perquè no podia completar la traçada. El colombià tornava a la cursa en vuitè lloc.
Mentrestant, Marco Andretti (Andretti Autosport) igual que a Detroit, era el primer en aturar-se a box i ficar els pneumàtics de sec amb només 9 voltes de cursa. Montoya feia la mateixa maniobra en veure com Andretti començava a rodar ràpid. Immediatament la resta de pilots es veien obligats a aturar-se.
Un cop completada totes les aturades a box, Power seguia liderant per davant de Pagenaud, Dixon, Bourdais i Filippi. Amb aquesta situació, Castroneves (Team Penske) que rodava setè, intentava superar a Takuma Sato (A.J. Foyt Enterprises) sense èxit, el pilot brasiler gairebé impacta contra el mur.
Al davant, Pagenaud atrapava a Will Power per lluitar pel liderat de la cursa al voltant de la volta 25. El francès intentava superar a Power per l’exterior però l’australià sempre aconseguia defensar molt bé el primer lloc. Al darrere, a la volta 29 James Jakes (Schmidt Peterson Motorsports) entrava a aturar-se a box a ficar pneumàtics durs però el britànic xocava contra els pneumàtics de protecció del revolt 5, provocant el primer pace car de la cursa.
La majoria de pilots aprofitaven per aturar-se a box amb la cursa neutralitzada. A dins el pit stop, lluita entre Bourdais i Dixon que acabava amb el francès per davant el neozelandès. Castroneves passava a liderar la cursa per davant de Newgarden (CFH Racing) i Muñoz (Andretti Autosport) que ja s’havien aturat a box una volta abans de que el Pace car sortís a pista.
La bandera verda tornava a la volta 34, i Castroneves que no havia parat a box, aprofitava per escapar-se de la resta dels rivals. 5 voltes més tard, Charlie Kimball (Chip Ganassi Racing) punxava el pneumàtic que l’obligava a parar-se a box un altre cop. També amb problemes Stefano Coletti (KV Racing Technology) que havia xocat al revolt 5, trencant la suspensió posterior i provocant el segon pace car de la cursa en deixar peces al traçat. El monegasc abandonava la cursa.
Un pace car dolent per Castroneves que perdia tot l’avantatge que tenia amb Newgarden que passava a liderar la cursa. Castroneves baixava al setzè lloc. La bandera verda tornava a la volta 47, Pagenaud intentava superar a Power però la maniobra li sortia malament i era ell qui acabava perdent 4 posicions. Qui millor aprofitava al situació era Bourdais que aconseguia desfer-se dels dos Penske per pujar al tercer lloc.
La finestra de la tercera aturada la obria Graham Rahal (Rahal Letterman Lanigan Racing) que entrava a la volta 56, ficant els pneumàtics durs per rodar fins al final. Un Rahal que aprofitava l’aturada abans que ningú per avançar a Simon Pagenaud. En els pit stops encara, Bourdais perdia la seva posició amb Power. El australià per sort no era embastit per Montoya que s’aturava unes voltes més tard i aconseguia avançar posicions per situar-se darrere el campió de la categoria. També era d’ajuda el pit stop per Filippi (CFH Racing) que aconseguia situar-se darrere de Nwgarden, el seu company d’equip, e la sortida del pit stop.
En completar-se tots els pit stops, Newgarden mantenia el liderat seguit de FIlippi, Castroneves que rodava amb pneumàtics tous en tercer lloc, remuntada excel·lent gràcies a l’estrategia marcada per Roger Penske. El brasiler era el primer dels Penske.
Newgarden líder virtual, ja que González (Dale Coyne Racing) no s’havia aturat encara, era pressionat per Filippi, ja que el nord-americà no avançava al veneçolà que els estava frenant. La situació es complicava per l’equip CFH Racing ja que Castroneves amb millors pneumàtics s’ubicava just darrere del equip d’Indianapolis. Finalment González s’aturava a falta de 14 voltes, deixant als 4 primers juntets per lluitar per la victòria, el duel CFH Racing versus Penske s’obria a Toronto.
Finalment els CFH Racing conservaven el liderat i es feien amb el primer doblet del equip a la sèrie americana. Castroneves completa el podi com a millor Penske, dins d’un top 8 100% de Chevrolet. Paper poc destacat avui per part del líder del campionat, Juan Pablo Montoya que ha acabat setè.
Montoya conserva el liderat però veu com Power, Dixon i Castroneves retallen distàncies amb el colombià a falta de només 6 curses per tancar el campionat en una cursa final a Sonoma que conta doble.