Vuit caps de setmana de Gran Premi hem tingut a Moto3 i Moto2 abans de l’estiu. La igualtat que hi ha a les dues categories és màxima i, per això, no n’hi ha res decidit encara. A la categoria petita, el pilot del Red Bull KTM Ajo, Daniel Holgado, lidera provisionalment el campionat. A la intermèdia, per la seva banda, Tony Arbolino (Marc VDS Racing Team) ha marxat de vacances com el pilot a batre a la segona part de l’any.
Moto3
La regularitat de Daniel Holgado en aquest 2023
El de Sant Vicent del Raspeig està demostrant ser, de moment, el pilot més consistent. És més que evident que és un dels aspirants a alçar-se amb el trofeu de Moto3 a València. 125 punts de 200 possibles. Uns números que ens fan veure més clarament que la temporada d’Holgado està sent realment extraordinària. Tres victòries i un podi són els números que porta fins ara. No obstant això, n’hi ha una cosa que encara se li resisteix: fer la pole position. I és que, malgrat els tan bons resultats aconseguits, si alguna cosa li falta al corredor alacantí és ser primer en classificació.
De tota manera, la primera posició del mundial de pilots continua sent per ell. No obstant això, no s’ha d’adormir i pensar que tota la feina ja està feta. Alguns competidors com Jaume Masià (a 16 punts), Ayumu Sasaki (a 26 punts) i Iván Ortolá o Deniz Öncu (a 31 punts tots dos), li han retallat una quantitat considerable de punts en només una data. Per això, a totes les categories, però, sobretot, a la petita, és fonamental sumar sempre que sigui possible.
Jaume Masià i Iván Ortolá… ¿Candidats a guanyar el mundial de Moto3?
Tot i que el nom propi de la categoria de bronze és Daniel Holgado, els pilots del Leopard Racing i de l’Angeluss MTA Team, respectivament, es troben en la lluita per la corona. D’una banda, el d’Algemesí ha trobat la regularitat que li faltava anys enrere, bàsicament, als finals de cursa. Una victòria, tres podis i una pole permeten al valencià ser a la segona posició de la general i a únicament setze punts d’Holgado. Sense cap dubte, una sòlida primera meitat de campanya per Masià.
Per una altra banda, ens trobem amb Iván Ortolá. Un pilot que va començar el 2023 com una “muntanya russa”. Zero punts de cinquanta possibles a les dues primeres cites de l’any (Portugal i Argentina) i dues victòries consecutives a les dues següents (Estats Units i Espanya). De fet, sempre que el de Calicanto ha pujat al podi, ho ha fet per guanyar la cursa. Tot i aquesta dada, tant Ortolá com Holgado comparteixen, per ara, el mateix: no haver fet la pole en cap ocasió.
Decepcionant any per Diogo Moreira
Sense cap dubte, la decepció d’aquest any a Moto3 no és cap altra que Diogo Moreira. El pilot brasiler de São Paulo, que per molts, a priori, era el favorit per endur-se el gat a l’aigua aquesta temporada, no ha acabat de tenir les sensacions que s’esperava. La seva MT Helmets no li ha donat aquest bon feeling i, tot això, s’ha traduït en resultats dolents. Setanta-set punts i dos podis indiquen la irregularitat del jove pilot de 19 anys. Encara n’hi ha molt per decidir. Però és cert que cal molta millora per arribar a l’últim Gran Premi amb opcions.
Seguint a la mateixa línia, parlant de decepcions, també surt el nom de Ricardo Rossi. El corredor del Sic58 Squadra Corse, com cada any, es presenta com un dels aspirants a guanyar el títol. Però, a mesura que van passant els caps de setmana, sembla que tot ha estat un déjà vu. L’italià ocupa la vint-i-dosena plaça al campionat de pilots, amb tan sols deu punts. En la mateixa situació es troben els veterans pilots, Romano Fenati, (P20, 16 punts) del Rivacold Snipers Team i, Andrea Migno, (P19, 17 punts) del Cip-Green Power.
Moto2
La lluita aferrissada entre Arbolino y Acosta per la corona de Moto2
Tant el pilot italià com l’espanyol són els noms propis de la categoria intermitja. I és que, només entre ells dos, s’han repartit fins a un total de sis victòries, i s’han disputat vuit curses. Els números estan molt igualats. Quatre triomfs se’ls ha endut el pilot del Port de Mazarrón, a més de dos podis i una pole. Mentre que, Arbolino, ha aconseguit dues victòries, quatre podis, encara que cap primera posició en classificació. Molta guerra entre dos pilots candidats a pujar a MotoGP l’any que ve. Tenim diversió per molta estona, perquè això encara no s’ha acabat!
Jake Dixon com a sinònim de constància i treball en silenci
Segur que tots (o la gran majoria) coneixem la història de la llebre i la tortuga. Molts es preguntaran què té a veure amb el títol de l’apartat. Doncs bé, Jake Dixon, a Moto2, reflecteix a la perfecció la figura de la tortuga. Un pilot que, sense fer gaire soroll, no està ni de bon tros lluny dels dos primers de la general, Arbolino i Acosta. Una victòria, tres podis i cap pole són els números que porta el corredor britànic. I, ara, en menys de dues setmanes, arriba el torn del Gran Premi de la Gran Bretanya a Silverstone. Una oportunitat de luxe per continuar retallant els quaranta-quatre punts de diferència amb el pilot del Marc VDS Racing Team.
Gran temporada de Sergio García amb el Pons Racing
Sense cap mena de dubte, el ‘rookie’ de l’any a Moto2 és Sergio García Dols. Molt probablement, també guanyi aquest reconeixement a final de temporada. L’expilot del GASGAS Aspar Team de Moto3, va recalar aquest any al campionat gràcies, en part, a la confiança que el Pons Racing hi va dipositar en ell. I en poden estar més que satisfets de la seva elecció! El jove de Buarriana només a Austin va veure com el seu comptador es va quedar a zero. Per aquest motiu, encapçala actualment la taula de noves incorporacions a Moto2. Amb un total de trenta-set punts, està al davant de corredors com Darryn Binder (dotze punts), Dennis Foggia (vuit punts), Lukas Tulovic (sis punts) o Borja Gómez, Izan Guevara, Àlex Escrig i Rory Skinner (zero punts).
La passada de puntetes de Celestino Vietti durant la primera meitat de l’any
A Moto2, si parlem de pilot decepció fins ara, arriba el cas del jove talent de la VR46 Academy. De facto, el mateix Valentino Rossi va arribar a confessar que, segons la seva opinió, “Vietti és el pilot amb més talent de l’Academy”. Tot i això, no hem vist el de Cirié amb el seu ADN. Un ADN lluitador, competitiu i guanyador que va tenir, per exemple, l’any passat amb la moto del Mooney VR46 Racing Team. Les seves estadístiques ho confirmen: zero victòries, zero podis i una pole. Queden dotze curses, més de la meitat de la temporada, i hi ha temps per revertir l’estat actual en què es troba Vietti. Veurem si ho aconsegueix.
