El pilot colombià del equip Penske, Juan Pablo Montoya, ha estat el guanyador de la 99ena edició de les 500 milles d’Indianapolis després d’una espectacular remuntada des del trentè lloc. Power i Kimball completen el top3 en el seu millor resultat en aquesta cursa històrica.
Després de la presentació dels pilots i dels himnes, el nerviosisme i ganes de veure les 3 hores que duren les 500 milles, sota gairebé mig milió de persones.
Scott Dixon que va aconseguir la pole position la setmana passada, mantenia el liderat al primer revolt seguit dels Penske de Power i Pagenaud. Però al darrere, Sage Karam (Chip Ganassi Racing) patia un toc amb Takuma Sato (A.J. Foyt Enterprises) qui es situava al exterior del primer revolt, fent que no pugui tenir prou lloc per passar el primer revolt. En conseqüència, Karam abandonava la cursa, Sato perdia unes voltes però podia continuar. L’accident també va provocar un toc entre James Davison (Dale Coyne Racing) i Ryan Briscoe (Schmidt Peterson Motorsport), que deixava a Briscoe amb el cotxe aturat. El substitut de Hinchcliffe aconseguia tornar a pista i seguir en la volta dels líders.
Aquests fets van provocar un pace car que quan estava apunt de deixar la pista, seguia per culpa d’un toc entre Juan Pablo Montoya (Team Penske) i Simona de Silvestro (Andretti Autosport). Ambdós pilots entraven al pit lane per canviar els seus alerons però, el pace car estava tancat fet que els provocava fer una volta més. Els dos pilots quedaven endarrerits al final de la classificació.
Al reinici, Kanaan (Chip Ganassi Racing) i Pagenaud marcaven el ritme desfent-se de Power i situant-se a l’estela de Dixon qui iniciaria les aturades a box a la volta 36, a continuació ho farien la resta de rivals.
Montoya era el darrer en aturar-se a box a la volta 41, i quina aturada, el colombià seguia amb problemes després de passar-se de frenada al fer el canvi de pneumàtics. Això deixava a Dixon en el liderat de la cursa seguit per Pagenaud i Kanaan en el grup que lluitava per la victòria, separats de Castroneves i Power i, separats del grup perseguidor liderat per JR Hildebrand (CFH Racing).
Abans de la segona aturada a box, Kanaan i Pagenaud s’intercavniaven de posicions constantment, però quan el francès aconseguia lluitar pel liderat amb Pagenaud, Bryan Clauson xocava contra el mur després de deixar passar a pilots que seguien en la volta del líder.
La situació de Pace car causada per Clauson l’aprofitaven tots els pilots sota volta de líder de cursa per tal d’aturar-se a box. Aquest fet ajudava a Simon Pagenaud a situar-se en primer lloc abans de la bandera verda que tornava a la volta 71.
Kanaan aprofitava la lluita de Dixon i Pagenaud per ficar-se al liderat de la cursa fins al moment de la tercera aturada a box a la volta 99. Mentrestant, Montoya gràcies al segon pace car, havia aconseguit escalar fins les deu primeres posicions.
I tot i que Power era el gran beneficiat de les aturades a box, Pagenaud era qui aconseguia situar-se líder a meitat de cursa, seguit per “TK” i Montoya.
La tercera bandera groga de la cursa succeïa a la volta 113 quan Ed Carpenter (CFH Racing) provava d’avançar a Oriol Servià (Rahal Lettermann Lanigan Racing) al revolt 1, al últim moment, fet que no esperava el català que seguiria la seva trajectòria, essent embastit per Carpenter i fent que els dos xoquessin contra el mur.
Aquesta situació de la cursa s’aprofitava per realitzar la quarta aturada a box, una aturada que seria accidentada entre els tres Dale Coyne. Quan Davison sortia de box, Pippa Mann tocava al pilot del cotxe número 19 que feia un contra volant perdent el control del seu cotxe, impactant contra dos mecànics que estaven canviant les rodes al cotxe de Tristan Vautier. Es la segona vegada aquesta temporada que un dels mecànics de Dale Coyne –en aquest cas dos, es veien involucrats en un accident per culpa dels seus pilots. L’últim cop que va passar això va ser al Gran Premi de Nova Orleans.
Tot i els desafortunats afers, a la volta 124 la cursa seguia amb el liderat de Simon Pagenaud, que havia tornat a fer una aturada a box impecable. El francès es tornaria a disputar el primer lloc amb Scott Dixon que seria el primer dels líders, en realitzar la cinquena i penúltima aturada a box.
Pagenaud tornava a liderar la cursa després de l’aturada a box, immers en gairebé un triple toc entre els tres Penske, que Pagenaud, Power i Montoya van poder evitar. Dixon provava d’aprofitar la situació per pujar al segon lloc, però no podia fer el mateix Tony Kanaan que perdia el control del seu cotxe al revolt 3 i provocava el quart pace car de la cursa.
Aquest fet ajudava i molt al company d’equip del accidentat Kanaan, Charlie Kimball. El pilot diabètic es situava en primer lloc quan apareixia la bandera verda a la volta 160. Encara que el liderat a Kimball li duraria poc, Dixon i Montoya iniciaven la disputa per al primer lloc.
A la volta 169 apareixia el pace car per cinquena vegada, per culpa d’una peça desprèsa del cotxe de Gabby Chaves (Bryan Herta Auotsport) que s’havia quedat al mig de la recta posterior. Aquesta situació l’aprofitava tothom per fer l’última aturada a box.
Power i Dixon eren els grans beneficiats després de la sisena aturada. Els dos Penske lideraven virtualment la cursa per davant de Dixon i Pagenaud. Menciono virtualment perquè Muñoz i Justin Wilson (Andretti Autosport), no havien realitzat l’aturada encara.
Al tornar la bandera verda a falta de 27 voltes pel final, Wilson superava a Muñoz i després eren la resta de pilots que ja s’havien aturat que superaven als dos cotxes de l’equip Andretti. Però entre aquests avançaments, Simon Pagenaud perdia el ritme en veure danyat el seu aleró davanter, provocant un tap de pilots que acabaria amb un gran impacte al revolt quatre entre Sebastian Saavedra (Chip Ganassi Racing), Jack Hawksworth i Stefano Coletti (KV Racing Technology). Per sort tots tres pilots podien sortir pel seu propi peu del cotxe, encara que Saavedra havia de ser extret del cotxe.
Era doncs la sisena ocasió en que apareixia el pace car que, aquest cop, duraria força estona en pista ja que s’havien acumulat moltes peces a la pista. Aquest fet deixava a 15 voltes pel final per gaudir del que seria una lluita tu a tu entre Power, Dixon i Montoya.
La dona de Power i Dixon estaven dels nervis però ningú esperava a Juan Pablo Montoya que superava a Dixon a falta de 4 voltes pel final, i després feia el mateix amb Power dos revolts més tard.
Aquesta maniobra seria insuperable per Power que veia com Montoya guanyava les 500 milles d’Indianapolis per segona vegada en 3 participacions.
Gràcies a la victòria, Juan Pablo Montoya lidera el campionat amb més marge que mai sobre el mateix Will Powe. 25 punts entre ells, ben separats de la resta de rivals com Dixon que ha acabat quart o Castroneves, setè avui. El primer Honda segueix essent el de Graham Rahal. Destaca també el tercer lloc en cursa de Charlie Kimball que puja al vuitè lloc en el campionat.