El Motul Solidarity Gran Premi of Barcelona ha acabat de la millor de les maneres per a Aleix Espargaró. El pilot d’Aprilia ha vist al seu gran amic, Jorge Martín (Pramac Racing), coronar-se Campió del Món de MotoGP. A més, s’ha acomiadat de la categoria quedant-se a les portes del podi en el Circuit de Barcelona-Catalunya, a tot just uns quilómetros de Granollers, el lloc que el va veure néixer.
Ha estat un GP ple d’emocions… la seva trajectòria professional no ha estat la més fàcil. “Després de 20 anys, poder-me acomiadar a casa amb els meus amics, la meva família… tot el que ha fet Aprilia per mi aquest cap de setmana, gairebé aconseguir la pole, estar prop dels dos podis amb 35 anys, amb l’Aprilia… Jorge ha guanyat el Mundial, he pogut tirar una mà, és que no ho sé per què tinc tanta sort, però estic molt agraït”, començava dient.
Sobre l’ajuda que ha prestat a Jorge, assegura que se sent molt orgullós d’haver pogut contribuir al fet que cap pilot pogués entorpir la seva carrera. “Jorge estava sol davant el perill, només estava jo per a tirar-li un cable”, explicava, referint-se al fet que la resta de pilots de Ducati semblaven vetllar per la possibilitat de Bagnaia. “Ho vaig intentar en el crono tot el que vaig poder i avui en carrera sabia que havia d’estar concentradísimo, he sortit de gom a gom i una vegada he estat darrere d’ell. He vist que Enea i Alex anaven de gom a gom per ell, i he dit, ‘no, no, aquesta vegada aquí no passa ningú’. He protegit tot el que he pogut, mai en la meva vida havia frenat tan tard en la 1, ha estat impressionant tota la carrera, un nivell de tensió enorme, i res, al final molt content d’haver pogut, encara que sigui un 0,1%, però haver ajudat el meu millor amic a ser campió del món”, deia.
El d’Aprilia ha reflexionat sobre la seva trajectòria professional, una miqueta complicada. “Al final no cal enganyar-se, aquí hem de jutjar a cadascun pel rendiment esportiu, i el meu no ha estat súper”, començava dient. No obstant això, si està orgullosa d’alguna cosa és de servir de “mirall i exemple per als més joves”, explica. Per a ell, no tot és el talent, ja que “el treball, la disciplina, el creure en un mateix, crec que és molt important”.
La intensa carrera li ha impedit deslligar els seus sentiments. “Estava tan concentrat que no he pogut pensar molt, però sí que quan ja m’he enfonsat, quan he passat per meta, m’he deixat anar, i és increïble el guió, perquè poder-me acomiadar en el circuit de la meva casa, és una passada”, expressava Aleix Espargaró.
Sobre un titular que resumiria la seva trajectòria professional, assegura que és “Resiliència”. “Creure en un mateix, mai tirar la tovallola, això és molt important. És un tòpic, però és real i jo l’he demostrat. Estic convençut que ho he demostrat, que el treball guanya el talent, no tinc cap dubte”, sentenciava.