La Fórmula 1 ha fet pública la seva decisió de signar un acord de deu anys amb Ruanda per organitzar un Gran Premi al país africà, un esdeveniment que se celebrarà a Kigali i que suposa un nou pas en l’expansió global del campionat. Aquesta notícia s’ha compartit recentment en un acte amb la presència del president Paul Kagame, així com de figures destacades com Stefano Domenicali i Mohammed Ben Sulayem.
El nou circuit, que es construirà a Bugesera, a uns 40 quilòmetres de la capital, tindrà una longitud de sis quilòmetres amb disset revolts. La primera cursa es preveu que tingui lloc el 2030, un cop les instal·lacions estiguin completades. Domenicali ha destacat l’acord com una fita important per a la categoria, afirmant que «l’Àfrica sempre ha format part del futur de la Fórmula 1».
No obstant això, el context político-social de Ruanda ha suscitat debat. La Fórmula 1 no es limita a vendre entrades i drets televisius; l’associació amb el país organitzador implica també una visibilitat que pot beneficiar un govern autoritari com el de Kagame, que ha estat al poder des de 2000. Les properes eleccions presidencials han estat marcades per irregularitats, incloent un suport electoral que ha superat el 99% per al president Kagame.
Organitzacions com Human Rights Watch han denunciat greus abusos en matèria de drets humans al país, incloent restriccions a la llibertat d’expressió i persecució de dissidents. Aquesta situació es complica amb l’involucrament de Ruanda en conflictes armat a la regió, com el suport al grup M23 a la República Democràtica del Congo.
Kagame defensa que la nova infraestructura generarà oportunitats laborals i activitat econòmica per al país. Ell argumenta que l’objectiu és més que simplement organitzar un cap de setmana de curses; es tracta de contribuir a un benefici perdurable per a Ruanda.
La història de l’esport i el poder no és nova. Espanya va acollir Grans Premis durant la dictadura franquista entre 1970 i 1975, utilitzant l’esdeveniment com una forma de blanquejar el règim. Actualment, organitzacions com Amnistia Internacional han posat de manifest que països com Bahréin i l’Aràbia Saudita utilitzen competicions esportives per desviar l’atenció de la situació de drets humans.
Lewis Hamilton, qui ha estat un defensor d’un Gran Premi africà durant anys, ha expressat el seu entusiasme per aquesta iniciativa. No obstant això, la seva postura planteja una pregunta important: per què la Fórmula 1 ha triat associar-se amb un règim autoritari per a aquest retorn al continent? La qüestió ara és si l’Àfrica mereix un Gran Premi i, si és així, sota quines condicions és acceptable aquesta col·laboració.
