La Fórmula 1 es caracteritza per ser el laboratori més ràpid del món, on primer es veuen les innovacions que demà veurem als nostres carrers. I això, moltes vegades, no està exempt de polèmiques o presumptes il·legalitats. Aquesta vegada ha estat el torn de la frenada asimètrica
I això es deu, en part, al fet que els enginyers dels equips intenten sempre trobar zones grises en el reglament per poder implementar nous sistemes que facin els seus cotxes més ràpids i, en definitiva, que puguin guanyar.
L’últim punt de controvèrsia ha estat la frenada asimètrica en l’eix posterior, que donaria un efecte direccional a aquest eix.
No obstant això, aquest sistema ja s’utilitza en altres vehicles, no de competició. Posem-nos en context.
Com funciona aquest sistema?
El sistema de frenada asimètrica en vehicles d’obra, per exemple, és una tecnologia específica dissenyada per millorar la maniobrabilitat i la seguretat d’aquests vehicles en terrenys difícils. Aquest tipus de sistema de frenada té la capacitat de frenar les rodes d’un sol costat de manera independent, cosa que facilita la realització de girs més tancats i controlats.
En frenar només un costat, el vehicle pot realitzar girs més tancats i amb més precisió, fet que és essencial en espais reduïts o en terrenys accidentats.
A més, aquest sistema permet una distribució més efectiva del pes i de la força de frenada, ajudant a mantenir l’estabilitat del vehicle. Frenar les rodes amb més tracció pot prevenir el lliscament o el patinatge.
La frenada asimètrica no és una novetat a la Fórmula 1
Tanmateix, aquest sistema ja es va intentar implementar a la Fórmula 1. Ens remuntem a 1997, quan McLaren va desenvolupar un sistema anomenat «fre de rastre» o «fre direccional».
Aquest sistema permetia al pilot frenar una roda posterior de forma independent durant una corba. En aplicar el fre només en una de les rodes posteriors, el cotxe podia millorar la seva capacitat per girar en les corbes, reduint el sobre viratge.
Tot i que el sistema proporcionava un avantatge significatiu en certs circuits, va ser ràpidament prohibit per la FIA a principis de la temporada 1998, sota la interpretació que era un sistema d’ajuda al pilot, similar al control de tracció, cosa que anava en contra de les regles tècniques que busquen limitar les assistències electròniques.
Per què és notícia avui dia?
Ara la Federació Internacional de l’Automòbil ha modificat l’article 11.1.2 del reglament tècnic, on es parla dels sistemes de frenada, per aclarir que la frenada asimètrica està totalment prohibida.
En l’aclariment, s’indica que “El sistema de frenada s’ha de dissenyar de manera que, en cada circuit, les forces aplicades a les pastilles de fre siguin d’igual magnitud i actuïn en parells oposats sobre un disc de fre determinat.”
“Es prohibeix qualsevol sistema o mecanisme que pugui produir de manera sistemàtica o intencionada parells de frenada asimètrics per a un eix determinat.”
Aquesta prohibició es duu a terme perquè la frenada asimètrica podria generar comportaments imprevisibles a altes velocitats, cosa que podria comprometre la seguretat del cotxe i del pilot.
Anticipar-se als enginyers
Amb aquesta mesura, la FIA intenta anticipar-se a les innovacions dels enginyers. Ja hi havia rumors al paddock que apuntaven que alguns equips ja l’estaven equipant o que hi estaven treballant per posar-lo aviat en pista.
Tot i que no ha transcendit quins equips ho estaven desenvolupant ni si ja estava en ús o no, que la Federació hagi modificat el reglament és un indici clar que els equips estaven intentant explotar aquesta zona grisa del reglament.
