Jorge Martín va fer història després de convertir-se en el primer Campió del Món amb un equip independent.
252 dies després de l’inici de campionat en el Circuit de Losail (Qatar), la categoria reina ja té nou Campió. Jorge Martín Almoguera ha afegit el seu nom a la selecta llista de pilots que formen part de l’emblemàtica torre-trofeu que se li atorga al pilot coronat al final de temporada.
Aquell nen que devorava revistes de motos del seu pare ha fet realitat un somni. I no ha estat tasca fàcil. Ha fet falta molta feina dura, regularitat i, sobretot, un canvi de mentalitat respecte a la temporada passada. “L’any passat vaig idealitzar el fet de guanyar i pensava que em canviaria la vida”, deia el dijous.
Però si alguna cosa li ha fet arribar fins al final amb més punts que la resta (concretament, 508, 10 més que el seu rival directe), ha estat la regularitat i les poques caigudes en dies clau com l’sprint race i la carrera del diumenge. El de San Sebastián de los Reyes (Madrid) ha acumulat un total de tres caigudes durant tota la temporada, mentre Pecco Bagnaia s’ha anat al sòl vuit vegades. Martín s’ha emportat el mundial sumant tres victòries durant els dissabtes i altres dotze podis, deu d’ells en forma de segona plaça. Sobre el paper, Bagnaia va ser millor els diumenges, acumulant fins a deu victòries i altres cinc podis. Però Jorge va ser més constant.
Pecco partia de la pole i feia ús del seu avantatge per a sortir com un tir. Al seu deixant, Jorge Martín aconseguia la segona plaça. En el segon gir, Marc Márquez avançava al líder del Campionat per a situar-se en segona plaça. Apunto va estar Jorge Martín de perdre el control del seu Ducati tractant de seguir el seu deixant.
Per darrere, Enea Bastianini tractava de donar-li caça. Però un íntim amic de Jorge, Aleix Espargaró, s’unia a la festa per a impedir un mal major. El pilot de Granollers, qui corria l’última carrera a casa, aconseguia consolidar la quarta posició, jugant el paper de perfecte escuder del madrileny. Mentrestant, al capdavant de carrera, Marc Márquez començava a acostar-se a Bagnaia.
Mentre al capdavant tot s’estabilitzava, la lluita per la setena plaça entre Enea Bastianini, Franco Morbidelli, Brad Binder i Pedro Acosta, concentrava tota l’emoció. També Álex Márquez i Aleix Espargaró acaparaven totes les mirades per la batalla per la quarta plaça. Finalment s’imposava el de Cervera.
Res va poder fer Pecco Bagnaia per a evitar el campionat de Martín. Malgrat sumar 25 punts després d’emportar-se la victòria, l’italià es va quedar a 10 punts de coronar-se per tercera vegada en la categoria regna. Marc Márquez va ser segon i Jorge Martín s’emportava la corona acabant tercer, i aconseguint ser el primer pilot a guanyar un mundial amb un equip independent.
“Ha estat una carrera llarga, molts alts i baixos, molts moments durs, només puc dedicar-li-ho a tota aquesta gent que m’ha donat suport des del primer dia, des que vaig començar a muntar amb moto, sobretot els meus pares, el meu germà, el meu avi que està en el cel, el meu oncle… tota la meva família i tots els equips que m’han donat oportunitats. Em dona per plorar, per riure… és un dia bonic, estic una mica en xoc, no tinc moltes paraules”, deia ‘Martinator’.
“Res més travessar la meta he plorat moltíssim. Ja se m’anaven caient les llàgrimes en l’última volta. Encara em queda per plorar, és un dia llarg”, expressava. “Vull gaudir-ho. Quan vaig guanyar en 2018 ja pensava en el següent, ara ja ho he aconseguit, el somni de la meva vida. Podria parar demà i seria la persona més feliç del món. Però queda molt, espero que hi hagi Martinator per a estona, i una altra estrella afegida al meu dorsal, que era molt important”, expressava.