Ryan Hunter-Reay ha guanyat al Pocono Raceway la seva segona victòria de la temporada a la IndyCar Series. El pilot d’Andretti Autosport l’acompanya al podi Newgarden i Montoya en una cursa molt accidentada que ha beneficiat el colombià per ampliar la seva distància en el campionat. La cursa he estat marcada per l’accident de Justin Wilson que ha quedat inconscient.
Avui era la última cursa del campionat en un oval, i igual que el any passat en l’últim oval de l’any, Helio Castroneves sortia des de la pole position davant dels seus rivals a Penske, Pagenaud i Power, mentre que Montoya sortia dinovè i el seu màxim rival al campionat, Graham Rahal sortia des del cinquè lloc.
En el gran triangle que és Pocono, Castroneves igual que al últim oval, Iowa, feia una sortida en fals que s’havia de repetir de nou, i espectacularment, el brasiler no ajuntava el grup i havia de repetir-se de nou. A la tercera sortida la vençuda, Power prenia el liderat però Newgarden el tancava per l’exterior i prenia el liderat dels tres Penske.
Els abandonaments de seguida començarien, Pippa Mann (Dale Coyne Racing) patia un problema a la caixa de canvis que la feia abandonar. Problemes també per Stefano Coletti (KV Racing Technology), fet habitual per al pilot monegasc en ovals. Mentrestant, Juan Pablo Montoya amb 10 voltes ja havia remuntat fins el catorzè lloc, lluny encara de Newgarden (CFH Racing), Pagenaud, Castroneves, Wilson (Andretti Autosport) i Power que s’havien escapat de la resta.
A la volta 29, Newgarden que al liderar la cursa patia més desgast que la resta, era el primer d’obrir les aturades a box a la volta 29. A continuació ho faria tothom quan apareixia un caution, provocat per Jack Hawksworth (A.J. Foyt Enterprises) que perdia la roda del darrere esquerre en sortir del pit lane. Aquest fet ja feia canviar i força les coses ja que els Penske, juntament amb Sage Karam (Chip Ganassi Racing) no s’havien aturat a box, fet que farien dins d’aquesta bandera groga.
Això permetia a Newgarden tornar al liderat, seguit de Wilson, Muñoz (Andretti Autosport), Dixon (Chip Ganassi Racing) i Kanaan (Chip Ganassi Racing) al top 5, els Penske baixaven a la dotzena, tretzena, quinzena i setzena posició.
Newgarden mantenia el liderat a la volta 37 quan tornava la bandera verda, però la cursa quedava neutralitzada altre cop després de que Sébastien Bourdais (KV Racing Technoogy), fes un error de principiant, rodant massa per l’exterior del revolt 1 que el feia perdre el control del seu cotxe i impactar contra el mur. Això esvaïa qualsevol possibilitat per el 3 vegades campió de Champ Car, en el a seva lluita pel títol d’enguany.
Amb aquesta situació a la volta 39, alguns pilots que rodaven endarrerits en la classificació com Vautier (Dale Coyne Racing), Castroneves i els dos A.J. Foyt Enterprises. Quatre voltes més tard, la cursa es reiniciava amb un Justin Wilson que superava a Newgarden, però el nord-americà li tornava la jugada en el següent revolt.
Carlos Muñoz tenia gana de victòria i intentava superar a Wilson sense èxit fet que ajudava a Kanaan superar-lo a ell i el mateix Wilson pel segon lloc i després feia el mateix amb Newgarden pel liderat de la cursa. Muñoz ho tornaria a provar amb Hunter-Reay i Wilson, fet que aconseguia abans d’iniciar la segona aturada de la cursa que feien en primera instància, Kanaan i Newgarden, el pilot de CFH Racing l’aconseguia superar en el pit lane. No tant bé li anava a Rahal perdia 30 segons al pit lane, ja que la benzina no entrava al cotxe. És la tercera vegada consecutiva que el pilot de Rahal Letterman Lanigan Racing té problemes a box en un oval, on es veia obligat a remuntar de nou.
La jugada dels pit stops li sortia perfecte a Simon Pagenaud que passava a liderar la cursa, seguit de Hunter-Reay, Kanaan i Montoya. Castroneves gràcies a la seva tardana aturada aconseguia tornar al top10, i a continuació remuntaria fins el liderat de la cursa, una gran remuntada per un pilot que havia rodat fora del top10 en voltes anteriors, lloc on era Newgarden.
Quan Castroneves aconseguia gairebé dos segons d’avantatge sobre Kanaan, quan Hawksworth i Kimball (Chip Ganassi Racing) xocaven entre ells, provocant el tercer caution de la cursa. Amb aquesta situació, tots els pilots entraven a box, en una situació molt boja, en que els Penske de Castroneves i Pagenaud sortien guanyat, a diferència del seu company, Will Power que feia una virolla al mig del pit lane. Aquesta situació ajudava a Rahal a desdoblar-se i tornar a la lluita per la victòria.
A la volta 93 tornava la bandera verda per poca estona ja que Rahal i Vautier xocaven al revolt 3 per culpa d’una lluita on Wilson no deixava espai als dos pilots que ha obligat a Vautier ficar part del cotxe la gespa, on no ha pogut evitar el toc amb el seu company d’Honda. Això ha provocat el cinquè caution de la cursa, en un circuit que els darrers anys només n’ha patit un o dos.
Abans de l’accident Kanaan, Pagenaud i Karam havien aconseguit superar a Castroneves. La bandera verda tornava a meitat de cursa, on Kanaan era superat per Pagenaud i a aquest l’avançaria Sage Karam. El pilot pennsilvanià s’aturava a box 5 voltes després d’aconseguir el liderat i una volta abans del sisè caution, causat per un intent d’avançament massa agressiu per part de Jakes (Schmidt Peterson Motorsport) amb Carpenter (CFH Racing) que perdia l’aleró posterior. El pilot d’Indianapolis s’aturava a box igual que gairebé tots els pilots menys Chaves (Bryan Herta Autosport), Wilson i Power que passaven al liderat de la cursa.
A la volta 115 tornava la lluita, on Power feia una exhibició d’avançament per l’exterior per prendre el liderat de la cursa a Chaves, tot i això el australià després es deixava passar per conservar pneumàtics. El colombià s’aturava a la volta 129 deixant la cursa en mans del campió de 2012, Hunter-Reay. 4 voltes més tard sortiria el pace car altre cop, aquest cop era Kanaan qui en tocar la línia blanca al revolt 1, perdia el control del seu cotxe que immediatament després impactava contra el mur.
I un altre cop, tothom dintre als boxes menys Kimball i Chaves, Pagenaud i Karam eren els grans beneficiats, al contrari de Power que sortia malament del pit stop i baixava fins al setè lloc. Però del setè caution de seguida passaríem al vuitè per culpa de Marco Andretti (Andretti Autosport), l’únic pilot que fins ara havia completat totes les voltes del campionat.
Amb 50 voltes pel acabar la cursa i 23 canvis de liderat, Pagenaud es defensava d’una manera impressionant que l’ajudava a mantenir el liderat de la cursa. Però voltes més tard perdria aquest lloc amb Ryan Hunter-Reay. Però un altre caution apareixia per culpa de un llop, el llop “tricky” que havia entrat a la pista. Això causava la més que possible última aturada a box per tothom menys Briscoe (Schmidt Peterson Motorsports) i Wilson.
Però com diu la dita, “yellows brings yellows”, “banderes grogues causen banderes grogues” i aquest cop l’afectat era Castroneves després de una bandera verda on es ficaven fins a 8 cotxes en paral·lel. Mala sort de nou per Castroneves que es queda penjat en la lluita pel campionat, un campionat que sembla mai arribar per al brasiler.
A falta de 28 voltes tornava la bandera verda, Hunter-Reay no aconseguia mantenir el liderat que aconseguia Takuma Sato (A.J. Foyt Enterprises) però per poc temps, ja que Karam aconseguia la posició preferent una volta més tard.
Passades 7 voltes amb un Karam que tenia un sòlid lideratge de la cursa, perdia el control del seu cotxe i xocava amb Justin Wilson, un accident molt fort. Per part de Karam , aquest li costava caminar per culpa del mareig causat per l’impacte, mentre que Wilson no podia sortir del cotxe en quedar inconscient per culpa del impacte d’un tros del aleró posterior de Karam contra el seu cap. De seguida l’helicòpter se’l ha endut al hospital. L’impacte ha estat a una velocitat de 330 km/h.
Després de moltes voltes sota el Pace car, la cursa tornava a la bandera verda a falta de 7 voltes. Sense res a perdre, Hunter-Reay remuntava del quart al primer lloc, mentre Newgarden es ficava segon seguit de Montoya i Power, Chaves perdia oli del cotxe i provocava el ara ja sí, últim caution de la cursa.
Això permetia a Hunter-Reay guanyar per segona vegada aquest any, Newgarden i Montoya completen el podi, mentre que la resta de supervivents són, Power, Muñoz, Sato, Pagenaud, Briscoe, Dixon i Jakes. La resta retirats.
Montoya amplia a 34 punts la distància amb Rahal, tot i que com que la última cursa del campionat és a doble punts encara hi ha quatre pilots més que poden guanyar el campionat, entre ells hi ha Dixon –a 47 punts, Power –a 61 punts, Castroneves -a 77 punts i Newgarden a -87 punts.
La propera cursa i darrere del campionat tindrà lloc la setmana que ve al Sonoma Raceway on la puntuació serà doble.
Mantinguis a la espera de FormulaRapida.net per a qualsevol novetat que surti sobre Justin Wilson.
