James Hinchcliffe s’ha emportat una victòria complicada en el Gran Premi de Long Beach de IndyCar. El canadenc ha guanyat l’especial cursa urbana, després d’una cursa molt estratègica. Bourdais en segon lloc es manté líder en el campionat, Newgarden completa el podi.
El “Mònaco” de la IndyCar, el Gran Premi de Long Beach a la costa californiana, i tocant Hollywood, estrelles de cine tals com directors i actors fent acte de presencia a la històrica cursa.
Una cursa en que el brasiler Helio Castroneves (Team Penske) sortia des de la pole position, però una mala sortida el feia baixar fins el sisè lloc deixant a Scott Dixon (Chip Ganassi Racing) el liderat de la cursa. Al darrere, Will Power (Team Penske) rodava en paral·lel amb Charlie Kimball (Chip Ganassi Racing) al revolt 3, on els dos pilots es tocarien i causarien el primer caution de la cursa.
El de Ganassi abandonava la cursa, mentre Power seguia en aquesta però havia de canviar el aleró davanter, fet que també feia el company de Kimball, Tony Kanaan. També s’aturava a box però per canviar el aleró posterior, Conor Daly (A.J. Foyt Enterprises) qui havia xocat contra el mur en una virolla.
En reiniciar-e la cursa a la cinquena volta, Ryan Hunter-Reay (Andretti Autosport) superava a James Hinchcliffe (Schmidt Peterson Motorsports) per la segona posició, mentre el protagonisme se’l enduia Simon Pagenaud (Team Penske). El campió de 2016 que sortia últim per culpa d’una penalització, remuntava fins la onzena posició abans de la seva primera aturada a box a la volta 13.
El de Penske en sortir de box també superaria a Castroneves, ambdós rodaven en la estratègia de tres aturades, igual que Dixon i Newgarden que eren els primers líders que s’aturaven.
Al completar el primer terç de cursa, Hunter-Reay liderava sobre Hinchcliffe i Alexander Rossi (Andretti Herta Autosport), de seguida farien les seves primeres aturades a box ficant el pneumàtic més dur.
Un cop tothom s’havia aturat a box, Scott Dixon liderava la cursa, seguit de Hunter-Reay i Hinchcliffe. El millor Chevrolet era Pagenaud en la quarta posició. El francès era qui iniciaria el tram de segones aturades a box a la volta 32, i tancaria la finestra dels pilots amb aquesta estratègia el líder Dixon, que aprofitava la seva especialitat de estalviar benzina per no aturar-se a box fins la volta 42.
Amb Hunter-Reay en el liderat de nou, aquest rodaria tranquil·lament en el capdavant de la cursa, abans de realitzar la segona aturada a box en la volta 56. El campió de 2012 va tenir sort ja que 6 voltes més tard, el campió de les 500 milles d’Indianapolis, Aleander Rossi causava un nou Caution, després d’un problema mecànic.
Aquesta situació beneficiava als pilots que havien entrat a box per tercera vegada com eren Pagenaud, Dixon i Newgarden.
Amb la situació de cursa neutralitzada, Hinchcliffe liderava la cursa seguit de Hunter-Reay i Bourdais, Newgarden, Dixon, Rahal, Pagenaud i Spencer Pigot (Ed Carpenter Racing).
En tornar la bandera verda a falta de 15 voltes pel final, poca acció entre les primeres posicions ja que entre ells estaven separats per pilots amb volta perduda. Eres unes voltes en que veiem la confirmació de la desastrosa cursa de Kanaan que punxava un pneumàtic en superar a Aleshin pel dotzè lloc.
Però més problemes arribaven, i eren per al equip Andretti Autosport que veia com els seus pilots acabaven la cursa abans d’hora, amb Hunter-Reay i Takuma Sato abandonant per problemes mecànics.
Això causava el Caution a falta de 6 voltes pel final. En aquells moments, destacava el sisè lloc d’Ed Jones (Dale Coyne Racing) que havia superat a Carlos Muñoz (A.J. Foyt Enterprises i Spencer Pigot abans d’aquesta situació.
La bandera verda tornava a falta tres voltes pel final, deixant la lluita per la victòria oberta. Però finalment seria Hinchcliffe qui s’enduia la victòria per davant de Bourdais i Newgaden. Dixon i Pagenaud completaven els cinc primers llocs.
Pel que fa al campionat de pilots, Bourdais és el líder amb 93 punts, 19 més que el canadenc Hinchcliffe. Pagenaud és tercer a 22 punts, mentre Dixon és quart amb 23 menys.
La propera cursa serà el Gran Premi de Alabama, que es disputarà al Barber Motorsports Park a Brimingham.
Resultats:
Pos | Driver | Team | Engine | Gap |
1 | James Hinchcliffe | Schmidt Peterson Motorsports | Honda | 85 Laps |
2 | Sébastien Bourdais | Dale Coyne Racing | Honda | 1,494 |
3 | Josef Newgarden | Team Penske | Chevy | 2,316 |
4 | Scott Dixon | Chip Ganassi Racing | Honda | 2,783 |
5 | Simon Pagenaud | Team Penske | Chevy | 3,393 |
6 | Ed Jones | Dale Coyne Racing | Honda | 5,795 |
7 | Carlos Muñoz | A.J. Foyt Enterprises | Chevy | 6,939 |
8 | Spencer Pigot | Ed Carpenter Racing | Chevy | 9,057 |
9 | Hélio Castroneves | Team Penske | Chevy | 9,340 |
10 | Graham Rahal | Rahal Letterman Lanigan Racing | Honda | 17,863 |
11 | Mikhail Aleshin | Schmidt Peterson Motorsports | Honda | 34,109 |
12 | JR Hildebrand | Ed Carpenter Racing | Chevy | 1 Lap |
13 | Will Power | Team Penske | Chevy | 1 Lap |
14 | Max Chilton | Chip Ganassi Racing | Honda | 1 Lap |
15 | Tony Kanaan | Chip Ganassi Racing | Honda | 1 Lap |
16 | Conor Daly | A.J. Foyt Enterprises | Chevy | 1 Lap |
17 | Ryan Hunter-Reay | Andretti Autosport | Honda | Off Course |
18 | Takuma Sato | Andretti Autosport | Honda | Off Course |
19 | Alexander Rossi | Andretti Herta Autosport | Honda | Mechanical |
20 | Marco Andretti | Andretti Autosport | Honda | Off Course |
21 | Charlie Kimball | Chip Ganassi Racing | Honda | Contact |