Sergio García Dols és la nova sensació de Moto 2. El pilot de Borriana lidera el campionat amb 89 punts, 7 per sobre del seu perseguidor Joe Roberts. Es va quedar a les portes d’aconseguir el títol de Moto 3 en dues ocasions, però ara, amb moto 2 podria aconseguir aconseguir aquest mundial tan anhelat. En FórmulaRápida hem pogut parlar amb ell i ens ha demostrat que és un pilot treballador, humil i amb els peus en el sòl.
Què tal estàs? Com afrontes aquest cap de setmana aquí a Catalunya?
La veritat que molt bé, motivat. Vinc de guanyar la carrera a Le Mans i sent líder del mundial així que vinc en el meu millor moment i a gaudir d’aquest Gran Premi de casa.
Et veus amb opcions d’una altra victòria aquí?
Si, jo crec que hem de treballar intensament aquests dies perquè avui (divendres) les sensacions no han acabat de ser les millors, però em veig amb potencial per a demà solucionar-ho i poder ser aquí per a lluitar per tot.
Ser líder del mundial et suposa més pressió?
No, al final és una motivació extra, és el que he volgut des de sempre i per a mi no és per a res una pressió.
Qui consideres que són els teus rivals més forts? Perquè Moto 2 ara mateix està sent una categoria que no se sap per on sortirà.
De moment estem veient que els més forts estan sent Roberts, Fermín, Alonso i el meu company d’equip. Però anem, és una categoria que en qualsevol moment pot canviar tot i començar un altre pilot a estar com a favorit.
Creus que aquesta moto s’adapta molt millor al teu estil de pilotatge?
No, no crec que sigui la moto o la marca del xassís. Crec que he fet un pas endavant enguany i la moto va molt bé. L’equip està fent un treball molt bo i crec que és una mica un conjunt de tot.
Per què s’ha fet aquest pas endavant ara? Ha estat la pretemporada, el canvi d’equip…?
No, jo crec que ha estat el resultat al treball que feia. L’any passat va ser un any difícil. Vaig tenir molt bons resultats, però a final d’any perquè vaig tenir una sèrie de problemes que no em van permetre acabar de donar tot el que tenia, però, estava en un bon moment i al final enguany he fet una bona pretemporada i he començat, més o menys, on ho vaig deixar l’any passat.
Has afrontat de diferent manera aquesta pretemporada comparada amb la de l’any anterior?
No, sempre tinc la meva filosofia de treball i és en la qual confio així que no he canviat res que diguis m’està sortint això pel canvi que he fet. Segueixo la meva línia.
Quina és la teva rutina? La canvies abans d’un Gran Premi? O sigui setmana de GP o no, l’afrontes igual?
Els horaris a l’hora d’aixecar-me no tenen res a veure. Quan estic a casa un cap de setmana doncs el dissabte sí que entreno, però el diumenge, per exemple, em vaig amb els meus amics i és una mica més de relax, però el dia a dia a casa entre setmana és més o menys el mateix que aquí. Entreno al matí, a la tarda depèn el dia també em toca entreno i no canvia molt el que faig en un cap de setmana de Gran Premi a quan no n’hi ha.
Creus que la manera de treballar de MTHelmets a la del teu anterior equip és molt diferent?
Si, no té res a veure. Cada equip és un món. Jo he estat en diversos equips i no té res a veure així que és adaptar-te, però tot l’equip ha hagut d’adaptar-se. És un equip nou, s’ha format aquest any i quan tots posen de la seva part perquè és més fàcil fer-ho tot.
En canviar d’equip tens un nou company amb més experiència en la categoria, creus que estàs aprenent alguna cosa d’ell? Us ajudeu mútuament?
Hem treballat diverses carreres junts. Jo mai paro d’aprendre. Al final, som aquí i el nostre objectiu és aprendre per a cada vegada tenir un nivell més alt. Si que m’agrada tenir un pilot tan fort al costat perquè pots veure tot el que fa ell, les proves que fa en la moto i tot això.
Veient el teu ritme, sembla mentida que s’hagin canviat els pneumàtics d’un any a un altre. A molts pilots no els ha agradat res aquest canvi, quina és la teva opinió sobre aquest tema?
Bé, és diferent. És una altra filosofia de plantejar les carreres. Hi ha gent que es pensava que anaven a muntar aquests pneumàtics i anava a ser tot molt més fàcil. No és així. A l’hora de treure una volta ràpida és una mica més fàcil però quan has d’acabar les carreres acabes sempre al límit, llavors és adaptar-se. És un canvi que a una volta ràpida s’està veient que anem mig segon o un segon més ràpid que l’any passat, però en carrera aguantar el ritme és molt més difícil que anys anteriors.
Creus que t’ha pogut ajudar en el teu rendiment el tema dels pneumàtics o és indiferent?
Indiferent. Crec que és una adaptació que hem hagut de fer des de zero.
Abans parlàvem de la pressió que pots sentir o no en ser líder del mundial o per a aconseguir victòries, Com lídies amb aquesta pressió?
Jo solc funcionar bé sota pressió. A veure, sempre intento no ficar-me pressió perquè aquí cal venir a gaudir i a treballar, a centrar-te en fer el teu treball. Però no m’importa tenir pressió.
Consideres que la figura d’un psicòleg esportiu és important?
És important per a gent que ho necessita. De moment en el meu cas no he estat treballant mai amb un psicòleg. Crec que és una cosa molt delicada però segur que hi ha gent a la qual li va molt bé.
Aconsegueixis o no el títol de Moto 2 aquest any, repetiries l’any que ve? o si tens opció de pujar a MotoGP, encara que no sigui en una moto capdavantera, aniries?
És una pregunta difícil, però al final el meu somni sempre ha estat estar en MotoGP i ésser pilot de MotoGP, així que em costaria dir que no a una oferta.
Creus que la retirada d’Aleix t’ha obert més les portes per a l’any que ve?
Sempre pujar a MotoGP és molt molt difícil, però amb la retirada d’Aleix hi ha un buit més, llavors és un pelín més fàcil però mai és fàcil pujar a MotoGP.
Canviant de tema, d’on et neix la passió pel motociclisme?
Del meu pare. El meu pare sempre ha estat molt aficionat. Corria de jove, entre cometes, amb 20 – 25 anys. Al final la meva casa està en la primera planta i el garatge és el taller del meu pare que té un taller de motos. A més, també està treballant aquí en el mundial. És mecànic de Jorge Navarro que han fet primers en la Pràctica 1 de Moto 2. Bé, és l’afició de tota la meva família. Del meu avi, del meu pare, meva.
Ara és la primera vegada que està en un altre equip i que competeix directament contra mi, arreglant una altra moto però s’ha estrenat en el mundial i de quina manera.
Estar dins del mundial és un privilegi, però també un gran sacrifici, et queda temps per a tenir aficions?
Al final jo intento treure temps per a fer vida normal. Soc un fanàtic dels animals, he tingut cavalls i ara de mascota tinc a una cabra, Macarena. M’agrada molt passar temps amb els animals. Ara no tinc tants, però he tingut èpoques de tenir molts.
Ja que ho has esmentat, com va arribar Macarena a la teva vida?
Va ser perquè jo tenia els dos cavalls i tenia un amic que tenia una cabra que no sabia què fer amb ella i me la va deixar allà. Va tenir un bebè la cabra i com que la va rebutjar, no volia saber res, i doncs la vaig agafar i me la vaig emportar a casa. La meva mare es va tornar boja quan va venir una cabra dins de casa. La vaig tenir un mes a biberó perquè li feia falta. Ara la tinc allà i és com si fos una més.
Se’t fa difícil passar temps fora de casa i no veure-la?
No, perquè al final estic poc temps sense veure-la. Haig d’anar a donar-li menjar a arreglar-la…