Ramón Piñeiro ha aprofundit en diversos aspectes de la seva carrera, des dels seus inicis com a pilot fins a la seva etapa com a mànager
PREGUNTA: Què et va portar exactament a formar part del món del motor des de tan jove?
Ramón Piñeiro: Jo vaig començar perquè el meu germà ja corria. Realment vaig néixer en un ambient de curses i ja des que tenia dos anys estava en un circuit. Als tres anys vaig portar un kart per primera vegada, als quatre em van regalar el primer kart i a partir d’aquí ja va sorgir. Però sí, bastant natural tot.
P: Dels anys en què vas competir a Fortec Motorsport i FMS International, què recordes més pel que fa a aprenentatge?
RP: Van ser anys difícils. Portava cinc anys sense córrer per falta de pressupost. Fortec era un equip anglès que venia de córrer sobretot a Anglaterra. Jo no estava acostumat a fer circuits Fórmula 1. No van arribar els resultats, però el ritme sí que estava. Vaig fer dos poles a Silverstone, voltes ràpides a Spa-Francorchamps… Tant l’equip com jo estàvem arribant, però l’any següent no vaig tenir el pressupost per firmar un segon any, que és el que hagués volgut, i vaig haver d’agafar una mica el que quedava. És un any en què vaig patir, jo crec que estava per guanyar, jo com a pilot. De fet, fent una volta molt bona a la classificació a Silverstone, vaig quedar a un segon de la pole. Van ser uns anys d’aprenentatge, sí, però crec que amb un millor mitjà, sobretot un segon any, s’hauria pogut lluitar per estar davant de tot.
P: L’any 2009 vas patir un greu accident a Silverstone, però vas sortir il·lès. Aquest moment et va ensenyar alguna cosa?
RP: No, no va canviar res. Va ser un mal moviment del pilot de davant, vaig bolcar i ja. No em vaig fer mal ni em vaig espantar. No.
P: L’any 2010 vas quedar tercer en el campionat, com va ser aquest progrés d’un any a un altre?
RP: Al final del 2009, el meu mànager era el Martin Donnery. Vaig provar de fer alguna cursa de la Fórmula Palmer Audi, perquè a nivell de pressupost era molt barat, i el material era com una Fórmula 4 Francesa avui en dia, d’aquest tipus de format, el mateix de la Fórmula 2. També vam poder fer un dia de test, i vaig anar a Silverstone a fer una cursa. Va anar bé, estava davant. També vaig aconseguir un altre podi. Això em va servir per tenir una bona base. El 2010 va ser bastant bo.
P: A la Fórmula 2 vas aconseguir victòries. Com vas viure aquell moment i què va significar per a tu?
RP: Esperava que hagués significat més, perquè ja va ser l’últim any després de fer tercer, no? Durant la primera meitat de temporada moltes coses van anar en contra. Un joc de gomes defectuós, en una classificació em van bloquejar i no vaig poder fer el temps, en dues d’elles, de fet. A Spa-Francorchamps vaig sortir a primer, però em vaig equivocar jo una mica… La segona mitjà va ser realment bona. Vaig posar-me tercer en el campionat, competint perfectament amb el Mirko Bertolotti, que ara és un dels tres millors pilots del món de GT3. Va ser un bon any, però després em van oferir un contracte a Williams, que eren 20 milions d’euros, però no vaig poder trobar els mitjans, igual que a la GP2, que em van oferir un bon pressupost. Vaig fer la Junior Selection Driver de Porsche, però també requeria un pressupost que no tenia.
P: Et va costar acceptar el fet de tenir els resultats però no els mitjans?
RP: 10 anys. Crec que havia lluitat més que ningú, ho trobo molt injust. No obstant això, ara disfruto de l’esport.
P: Quins diries que són els circuits que més has gaudit?
RP: Spa-Francorchamps i València Street Circuit.
P: Com va ser el període de transició de pilot a mànager?
RP: En el meu cas van passar 10 anys d’una etapa i una altra. Jo vaig poder crear una multinacional. El meu pare tenia més de 150 treballadors en una altra empresa d’un altre sector. Això em va donar una perspectiva de la vida i de com fer les coses fora del motorsport. La carrera d’enginyeria també em va ajudar molt per entendre molt més la part tècnica i per anar treballant d’una manera molt més estructurada.
P: En què consisteix la teva feina?
RP: Donar als pilots la millor oportunitat perquè puguin triomfar. Després, això depèn de molts factors. És a dir, guanyar és molt difícil, però treballar en cada petit detall és responsabilitat nostra. Intentar trobar-li el millor seient, el millor cotxe, amb la millor preparació esportiva, amb la millor planificació, amb el millor treball de Human Performance… El límit ha de ser el seu talent. Intentar treballar sobre aquest talent i maximitzar això. Com millor facis les coses i més ho intentis, més oportunitats tindràs.
P: Amb quins pilots estàs treballant actualment?
RP: Doncs ara estic treballant amb el Luca Viisoreanu, que està fent la Fórmula 4 Italiana, amb el Branden Oxley, que ha aconseguit dos podis recentment a GT4. Estic treballant també amb el Lucas Federich, que deixarà de córrer aquest any, desafortunadament. També estic treballant amb el Valentin Kluss, encara que per temes de sponsorship aquest any no ha pogut córrer.
P: Dins del motorsport, creus que hi ha alguna cosa que et falti per fer?
RP: Córrer a Macao amb la Fórmula 3, crec que seria preciós. Córrer a Mònaco, fer les 24 Hores de Daytona… I, òbviament, competir a la Fórmula 1. Són coses amb les quals somio, però, amb pràcticament tota probabilitat, no les podré fer.