Lluís Gonfaus, el pilot català que porta dos anys seguits sent subcampió d’Espanya i que, tot i això, es vol menjar el món
PREGUNTA: QUI ÉS LLUÍS GONFAUS?
Lluís Gonfaus: Un jove de 19 anys de Berga que competeix en el Campionat d’Espanya i del Món d’Enduro.
P: QUI ET VA INTRODUIR AL MÓN DEL MOTOR?
LG: Ve per tradició familiar. El meu pare havia corregut en moto i havia estat campió d’Espanya. Quan tenia set anys, ell em va comprar una moto, però no m’acabava de convèncer. No obstant això, quan en tenia onze, em va regalar una altra moto i em va acabar agradant l’esport. Actualment, ja porto set anys aproximadament competint.
P: COM VA SER EL TEU INICI EN AQUEST MÓN?
LG: Ho recordo a casa dels meus cosins, ja que ells també tenien moto. Un dia, havia de canviar de cilindrada, però com la nova moto feia molt soroll, tenia por.
P: COM DE DIFÍCIL VA SER LA SITUACIÓ DE LA PANDÈMIA?
LG: En aquell moment començava a competir al Campionat d’Espanya amb un nou equip. Van ser uns mesos complicats per a tothom, i jo vaig aprofitar per a fer esport a casa. A més, els meus pares tenen una carnisseria, i com és un negoci de necessitat primària, podia anar al matí i ajudar-los.
P: COM DE COMPLICAT ÉS COMPETIR EN DIFERENTS COMPETICIONS DURANT UN ANY?
LG: No és del tot complicat, ja que normalment les competicions no se superposen. Si pensem en la part econòmica, llavors sí que ho és.
P: PENSES MOLT EN LES CURSES ABANS DE DISPUTAR-LES?
LG: Sí, visc amb molts nervis. Una setmana abans de la cursa ja començo a tenir aquesta sensació.
P: TENS UNA BONA RELACIÓ AMB TOTS ELS RIVALS?
LG: Sí, justament és un esport que, des de fora sembla que hi hagi molta rivalitat, però som amics de tota la vida. Hem viscut moltes coses i actualment passem bastant temps junts. Ara mateix, estic estudiant a Barcelona i visc amb un company que competeix en la mateixa categoria que jo. Som molt amics.
P: QUI ÉS EL TEU RIVAL A PISTA?
LG: Aquesta temporada ha estat l’Alex Puey. És un pilot molt ràpid i ha fet una gran temporada. Fa dos anys va ser l’Albert Fontova. Tant ell com l’Alex van ser companys d’equip meus. De cara a aquest any, no et sabria dir un en concret, tots són molt ràpids.
P: QUINA ÉS LA TEVA RUTINA EN TEMPS DE COMPETICIÓ?
LG: M’aixeco entre les sis i les set del matí per anar al paddock. Esmorzem allà, ens canviem, escalfem, i finalment agafem la moto.
P: QUÈ SIGNIFICA PER A TU FORMAR PART DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA I COMPETIR EN EL CAMPIONAT DEL MÓN D’ENDURO?
LG: Quan vaig rebre la trucada de Cristóbal Guerrero em vaig quedar impactat, ja que és un dels meus ídol des que soc petit. És un somni. Estava frustrat, perquè estava esperant uns resultats d’una ressonància que em van fer al genoll i potser havia d’anar al quiròfan. Finalment, no hi he d’anar, i com és el meu segon any i segurament l’últim a la selecció espanyola, tinc ganes d’afrontar-lo amb ganes i fer-ho bé.
P: COM ET VA AFECTAR LA LESIÓ QUE VAS PATIR A ITÀLIA?
LG: Va ser bastant frustrant, perquè estava dintre dels deu millors del món i justament em vaig trencar el lligament acromioclavicular. Aquell dia anava sisè en la cursa, que va ser la millor posició que vaig aconseguir en el campionat del món. La setmana següent tenia cursa a Portugal. Vaig volar fins allà, i a l’hora de provar la moto vaig veure que la meva espatlla no estava en les millors condicions, així que no vaig poder córrer.
P: COM VA SER EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ?
LG: Va ser curt. Vaig arribar de Portugal i vaig començar a anar al fisioterapeuta. Vaig estar tres setmanes així i em vaig poder recuperar.
P: COM QUALIFICARIES EL TEU ANY?
LG: Ha estat bastant regular. Vaig començar bastant bé i amb el pas de les curses tenia més confiança amb la moto. He tingut moments complicats que m’han impedit mantenir aquesta progressió. Espero que la propera temporada sigui molt millor.
P: COM VEUS EL TEU FUTUR? QUINS SÓN ELS TEUS OBJECTIUS?
LG: Quan parleu d’objectius, tots els que correm amb moto sempre diem que volem ser campions del món. Realment ho veig molt difícil, però sempre es persegueix un somni. Tinc clar que no podré viure d’aquest esport, i per això estic estudiant un grau superior de mecànica. No obstant això, crec que acabaré treballant a casa meva de pagès. El meu somni és ser campió del món i també d’Espanya.