El català Josep Pedró es prepara per competir en el seu tercer Ral·li Dakar en la categoria Original by Motul
PREGUNTA: Qui és Josep Pedró?
Josep Pedró: Vaig començar en el món de la competició amb una copa de promoció, la Copa Movistar. Ens van seleccionar entre molts joves i després vaig anar passant per diversos equips a nivell nacional fins a arribar al Mundial de Supersport. Amb la crisi econòmica del 2008 vaig haver de retirar-me de la competició, però anys més tard, amb trenta anys, m’hi vaig tornar a enganxar una mica. Aquesta vegada vaig tornar al món de l’off-road, que sempre ha estat la meva autèntica passió.
Ara fa quatre anys vaig conèixer un grup anomenat All One, que em va oferir l’oportunitat de fer el Dakar amb ells. A partir d’aquell moment tot ha anat molt rodat. Ara tinc una edat i una maduresa diferents, sé millor quins són els meus reptes i objectius i com afrontar-los de manera ordenada i professional. He tingut la sort de gaudir d’oportunitats molt bones: he pilotat per la marca Rieju i fins i tot he participat al Dakar. En una edició vaig haver de continuar sol, perquè a la primera etapa la moto ens va deixar tirats per un problema elèctric. Aquest any m’he proposat un repte majúscul: participar al Dakar en la categoria Original by Motul. Encara no puc desvelar el meu principal patrocinador, però em fa molta il·lusió. Crec que estic en un molt bon moment per afrontar-ho: tinc maduresa, físic i experiència. Serà la meva tercera participació al Dakar. No em poso cap objectiu esportiu concret; l’objectiu és acabar, però si tot surt bé, confio que podem aconseguir un bon resultat.
A part de tota l’àrea esportiva, que és el que t’acabo d’explicar, Josep Pedro ve d’una família treballadora que es dedica al món de l’alimentació. Els meus pares van començar amb una parada de mercat, una xarcuteria, i amb els anys han anat creixent. Ara tenim xarcuteries a Olesa i a Madrid. Durant aquests anys he après i he anat gestionant la botiga de Madrid, que és la que porto actualment. Dins del meu vessant esportiu també hi ha aquesta part empresarial, que m’agrada i em dona estabilitat.
P: Com enfoques la preparació per a una categoria tan exigent com l’Original by Motul?
JP: Estic ampliant una mica la manera d’enfocar-ho. Fins ara, la competició sempre estava centrada en el físic i en la tècnica sobre la moto. Ara això ja ho tinc bastant assolit. Entreno gairebé cada dia i físicament em trobo molt bé. El ral·li, però, té altres aspectes que no trobes en altres competicions: la navegació, la gestió de tants dies seguits, la concentració… Tot això ja ho tinc més per la mà després de dues edicions. Ara afegeixo un nou factor: la mecànica. Fins ara no li havia donat tanta importància, però en aquesta categoria és essencial. Aquest any m’he centrat en això: he anat a diferents proves per aprendre a fer totes les reparacions necessàries a la moto. Tot i així, la prova definitiva serà el Dakar. La gran sort que tinc és que el meu mecànic és el Pelut, un home amb setze o disset Dakars d’experiència. Ha treballat amb equips oficials com KTM i amb alguns dels millors pilots del món del rally-raid. Poder aprendre d’ell és un luxe. Crec que hi vaig molt ben preparat en tots els aspectes.
P: Quins diries que són els aspectes de la categoria Original by Motul que et resulten més emocionants?
JP: El que més m’atrau és que en aquesta categoria la velocitat no és tan important. El Dakar, cada cop més, és una cursa molt professionalitzada i cada any es corre més; els resultats són molt ajustats i la mecànica o la navegació sovint passen a un segon pla. La gràcia de la categoria Original by Motul és que torna als orígens del Dakar. Aquí és essencial conservar la moto, no cometre errors de navegació i saber-te dosificar. No tot és anar a fons, perquè qualsevol caiguda o cop pot generar una avaria que després has de reparar tu mateix. I això pot ser un gran problema.
P: Aquesta temporada t’has proclamat campió d’Espanya de Rally-Raid 2025. Com ha influït aquest títol en la teva confiança de cara al Dakar?
JP: Molt positivament. Ja vam començar la temporada amb aquest objectiu clar. Ha estat la primera vegada que podia fer tot el Campionat d’Espanya sencer; fins ara sempre hi havia alguna prova que coincidia amb el Mundial i no hi podia participar. Aquest any vaig decidir sacrificar la cursa del Marroc per poder fer tot el campionat, i amb el Pelut ens vam proposar lluitar pel títol. Ha estat molt emocionant, perquè hem tingut moments complicats i arribàvem a l’última prova amb poques opcions. El meu rival, el Javi Vega, ho tenia tot de cara per endur-se el campionat: encara que jo guanyés, si ell feia segon, el títol era seu. Però la cursa va ser increïble. Ell va tenir problemes en els últims cinquanta quilòmetres i jo vaig poder guanyar-la després d’haver-la liderat de principi a fi. Els números finalment van caure del meu costat, i això va fer que fos un títol molt lluitat i molt especial.
P: En el Ral·li del Marroc vas assessorar a pilots més joves. Com va ser de diferent aquesta experiència i què et va aportar personalment?
JP: Doncs és una cosa que ja porto fent tot l’any. A més de competir, formo part de l’equip Pedregà, del qual en sóc el pilot oficial. Una de les meves funcions és precisament ajudar els pilots joves o aquells que s’inicien en el món del rally-raid. M’agrada molt fer aquest paper. És important que hi hagi una persona a l’equip que es dediqui a fer això.
P: El Dakar 2024 el vas acabar. En canvi, l’any passat vas haver d’abandonar. Com creus que aquestes dues experiències oposades han influït en la teva mentalitat de cara a aquest nou Dakar? Què has après de cadascuna?
JP: He viscut les dues cares del Dakar. El primer any tot va sortir perfecte: sense cap avaria mecànica ni incidents greus, només una petita caiguda. L’any següent, en canvi, les coses es van torçar. El primer dia ja tenia una avaria, però em vaig poder reenganxar. No obstant això, a la quarta etapa vaig patir una caiguda forta dins d’una zona molt polsegosa i vaig impactar contra una roca. Em vaig trencar dues costelles i els metges no em van deixar continuar. El Dakar t’ensenya que no et pots confiar mai i que cal estar preparat per a qualsevol situació. El pilot que arriba més lluny és el més complet i el que s’adapta a les condicions.
P: El teu pare també va córrer al Dakar, i tu el veies competir quan eres petit. Com t’inspira aquest llegat familiar i fins a quin punt aquell somni de la infància t’impulsa avui?
JP: Sí, el meu pare va córrer al Dakar l’any 1992, quan jo tenia només cinc anys. Des de llavors, aquesta cursa ha format part de la meva vida. A casa som quatre germans, i tots hem crescut amb aquell somni: algun dia poder córrer el Dakar. Quan s’acabava el Dakar jo plorava, perquè volia que hi haguessin més etapes. El somni més important de la meva vida ha sigut fer un Dakar. Poder seguir vinculat a aquest món és una cosa excepcional. Em motiva diàriament i ja forma part del meu estil de vida.
P: Has dit que, de cara a aquest nou Dakar, el teu objectiu principal és acabar. Tot i això, tens algun repte o objectiu concret de cara al futur?
JP: Sí, esportivament m’agradaria arribar a guanyar la categoria Original. Crec que tenim les capacitats físiques, tècniques i mentals per aconseguir-ho. Soc conscient, però, que és una cursa molt dura i plena de variables. Aquest any, sent la meva primera participació en aquesta categoria, no seria realista posar-me com a objectiu guanyar. A la segona setmana del Dakar, segons com estigui, plantejarem una estratègia o una altra.