Edu Robinson (Manacor, 2009) debuta aquesta temporada a la Fórmula Regional Europea (FRECA), considerada l’esglaó previ a les categories que orbiten al voltant de la Fórmula 1, el cas de la Fórmula 2 i la Fórmula 3. Aquest cap de setmana, el jove pilot mallorquí competeix al Circuit de Barcelona-Catalunya, on se celebra la vuitena cita del calendari. Amb motiu de la prova, Fórmula Ràpida, mitjà acreditat per l’esdeveniment, ha tingut l’oportunitat de conversar amb ell per repassar la seva trajectòria i conèixer els seus objectius de futur.
Jaume Camerino: Com comença la teva passió pel motorsport i quins van ser els teus inicis?
Edu Robinson: Bé, tot va començar amb el meu pare que em portava al meu circuit local que tenia a Mallorca, casa meva. I res, em continuava portant i portant, jo no vaig preguntar res i al final em vaig adonar que em va agradar i vam seguir.
JC: Quin és el teu primer record en el món de les curses?
ER: El kàrting, el kàrting. Tinc mala memòria, eh? Però me’n recordo per una foto que tinc del campionat de les Balears en el podi. No em recordo amb qui era ja, però era allà, després d’una cursa que vaig quedar al podi.
JC: Qui ha estat o qui és el teu referent en el món de l’automobilisme?
ER: A veure, realment no en tinc cap, però si hagués de triar un, seria Max Verstappen.
JC: Has dit que no tens molts records, però tens algun del kàrting especialment?
ER: Bé, vaig guanyar el campionat d’espanyol, aquest és un. Dels últims dos anys sí que recordo bastant i aquests dos anys em van agradar molt.
JC: Vas fer el salt del kàrting al Ginetta Júnior Championship en el 2023. Què vas aprendre d’aquesta etapa de passar d’un karting a un altre?
ER: El Ginetta és un cotxe que aprens molt, perquè no és un cotxe fàcil de conduir, és a dir, has d’aprendre com canviar de marxa bé i com frenar bé… Et diria que això és el que més vaig aprendre, que van ser les frenades, com frenar bé en un cotxe.
JC: Després vas passar a monoplaces amb l’AS Motorsport en la F4 italiana. A quins reptes et vas enfrontar quan vas arribar a Itàlia?
ER: Doncs, per començar, jo portava crec que com a màxim 10 dies a un Fórmula 4, mentre tots ja venien de la Winter Series i portaven més rodatge. És a dir, que ja anava amb un desavantatge enorme i crec que això va ser una cosa dura en comparació amb uns altres.
JC: Quins obstacles vas haver d’anar superant per a començar a apropar-te al ritme d’aquells que porten més temps en monoplaça?
ER: Crec que només era això, una manca de temps en el cotxe i quan ja m’anava acostumant, m’anava acomodant dins del cotxe, perquè ja era més ràpid i a poc a poc ja anava agafant el, no sé, el truc.
JC: Enguany vas començar amb la Fórmula Winter Sèries, sumant dos podis a Algarve i una Pole, com et vas sentir?
ER: Aquesta setmana justament estava molt malalt, crec que vaig dormir dues hores una nit. M’aixecava com a les 3 del matí, pesava 5 quilos menys que el normal, estava mort i no sentia res i només volia anar-me’n a casa, és a dir, estava en el podi i en el segon podi ja no volia ni ser allà. Me’n volia anar a casa, però quan vaig arribar i estava normal una altra vegada, estava content.
JC: A part de la Fórmula Winter Series, enguany has fet bastants campionats, la F4 espanyola, l’Eurocup-3 i ara estàs a la FRECA, com has gestionat anar saltant de categoria?
ER: En la Fórmula 4 és bàsicament el mateix cotxe, només canvien els pneumàtics, però això és fàcil d’adaptar-se. Després vaig fer el salt a Eurocup-3 que també em vaig adaptar bastant ràpid, no vaig tenir complicacions. Vaig fer una cursa a Portimão que va anar bastant bé, per a debutar i fer només 5 dies abans d’aquesta carrera en l’Eurocup-3. Després vaig provar la FRECA, vaig fer dos dies d’entrenament abans de la primera cursa, però em vaig adaptar bastant ràpid crec i no vaig tenir una dificultat gran.
JC: Com et definiries com a pilot i com definiries el teu estil de conducció?
ER: Tranquil, tot tranquil, pilot tranquil i estil de conducció tranquil.
JR: Com et prepares abans de començar una carrera o un cap de setmana?
ER: Secret, secret, tots són secrets. (riu) Els entrenaments no són molt intensos ara, intento anar més tranquil. En comptes de fer molt de gimnàs potser anar a córrer sol i fer estiraments. Després, venim al circuit sempre el dia abans, fem el Track Walk, ho revisem tot, em preparo, a la que jo el dic “la zona”. Una mentalitat bona per a la setmana i després abans de sortir, sempre abans de cada tanda faig un parell d’escalfaments i busco menjar bé, no estirar abans d’anar a la prova.
JC: Mentalment com et prepares per a una carrera?
ER: Després de fer els escalfaments físics m’assec, em tranquil·litzo una mica, respiro una mica per a tranquil·litzar-me i visualitzo la volta del circuit en el qual estic i intent fer-lo el més precís possible. Si és un minut 36 segons la volta, doncs intentaré que sigui un minut 36 o entre 5 segons perquè no sigui molt gran.
JC: Tens alguna superstició o ritual abans de cada carrera?
ER: Sí, no sé com es diu, però és un objecte que em van donar a Itàlia i diuen que això t’ha de donar sort. És una banya d’un diable crec i en principi t’ha de donar sort.
JC: Has dit que el teu pare va ser el que et va ficar una mica en el món dels karts, quin paper juga la teva família en el teu desenvolupament com a pilot?
ER: Crec que una gran part, perquè sempre he escoltat el meu pare com actua i com és la seva manera de ser. Crec que mantinc l’estil tranquil com ell. Sempre pots veure als nens del kàrting, nens que tenen 10 anys i es posen a xisclar, s’enfaden, jo no, jo sempre era tranquil perquè escoltava més el meu pare que als nens. I també ell va ser el que em va començar a ensenyar des de petit, des dels 5 anys ja m’ensenyava com conduir una mica.
JC: Com et recuperes després d’una mala cursa o d’una mala sessió?
ER: Menjant, m’agrada menjar. (riu)
JC: Ja mirant cap al futur, quines expectatives tens o què podem esperar de tu en el futur?
ER: Bé, primer no miro molt cap endavant, però òbviament m’agradaria arribar a la Fórmula 1, si és possible, clar. Jo crec que soc capaç d’arribar, la qual cosa hem de veure com va tot perquè els seients… hi ha pocs seients ja per l’any que ve. Ara s’estan omplint i és difícil. Jo, si pogués estar en l’equip que desitjo i tot, podries esperar Top 5 en el campionat.
JC: Sempre a final de temporada està el tradicional Gran Premi de Macau, tens pensat fer el Gran Premi de Macau?
ER: No, no, molt car.
JC: Quin és el teu major objectiu en complir al motorsport?
ER: El meu primer somni, el meu gran somni, Fórmula 1.
JC: Com competeixes amb doble nacionalitat, amb l’espanyola i amb la britànica? Creus que s’influeix a l’hora d’entrar en un campionat?
ER: No, no ho crec.
JC: Què podem esperar de tu aquest cap de setmana?
ER: Com vam veure al Red Bull Ring, hem vist que tenim velocitat, és a dir que intentaré estar al Top15 a la crono i després ja a partir d’aquí intentar tenir bones sortides i a poc a poc intentar quedar en els punts.
JC: I quins objectius et marques per al final d’aquesta temporada en la FRECA, en la que encara queden 3 rondes?
ER: Aconseguir almenys un punt i després ja, si és possible, un Rookie Win.