Alejandro Ceballos, pilot d’enduro, es va proclamar la temporada passada subcampió del món d’Enduro Open 4T
Alejandro Ceballos, de Bigues i Riells, ens ha parlat sobre la seva experiència durant aquesta temporada i sobre com veu el seu futur després de finalitzar segon en el Campionat del Món d’Enduro Open 4T, entre d’altres.
PREGUNTA: QUI ÉS ALEJANDRO CEBALLOS?
Alejandro Ceballos: Alejandro Ceballos és un pilot d’enduro que va començar fent motocròs. La primera vegada que em vaig muntar en una motocicleta tenia quatre anys. Dos anys més tard va ser quan vaig començar a competir. La meva afició pel motor va aparèixer gràcies al meu pare, ja que és l’única persona de la meva família i qui li agrada tot això. Soc de Bigues i Riells, un poble de la província de Barcelona. Actualment, a més de córrer estic estudiant i treballant.
P: COM ET VAS INTRODUIR EN EL MÓN DEL MOTOR?
AC: Quan tenia quatre anys em van regalar una motocicleta pel meu aniversari. Tot això va començar com una simple afició, tot i que m’encantava anar amb la moto. Uns anys després, amb sis anys, el meu pare va conèixer al que actualment és el meu entrenador i mànager, l’Alex Llobet, i li va comentar que li agradaria que jo participés en algunes curses. Al final vaig fer la meva primera cursa, en part pel meu pare, ja que jo en aquell moment no sabia què volia fer. Em va agradar molt, vaig conèixer a molta gent, i a més viatjaves per tota Catalunya, ja que vaig començar competint en el Campionat de Catalunya. Amb el pas del temps van anar apareixent noves oportunitats, i l’Alex em va ajudar molt. Gràcies a ell avui estic on soc, corrent el Campionat d’Espanya i el Campionat del Món, a més de lluitar per fer podis.
P: COM VAS VIURE LA PANDÈMIA?
AC: Va ser un moment molt complicat, ja que justament jo anava a canviar de categoria, passava d’una motocicleta 125 cc a una 350 cc. Era un salt endavant molt complicat, ja que necessitava moltes hores de pràctica, i de cop va arribar la Covid-19 i el confinament. No podies anar amb moto ni fer físic, no podies fer res. Van ser moments de no saber què fer, què passaria després, i et preguntaves si hi hauria campionat o no. Psicològicament va ser realment dur. Cal dir que com estava estudiant, això em va ajudar molt, ja que em servia per evadir-me una mica. Quan va tornar tot a una relativa normalitat, vaig notar que havia perdut molta força física i rendiment amb la motocicleta. Va ser com si hagués sortit d’una lesió.
P: PENSES MOLT EN LES CURSES ABANS DE DISPUTAR-LES?
AC: M’agradaria no pensar-hi gaire i estar relaxat, però és impossible, jo crec que tothom li dona voltes. Per exemple, si corres a Galícia, saps que hauràs de córrer en herba, i comences a pensar si l’herba se’t dona millor o pitjor. És la forma en com t’ho prepares. Jo sé que si he de córrer en herba tindré més dificultats i que he d’estar més relaxat.
P: TENS UNA BONA RELACIÓ AMB TOTS ELS RIVALS?
AC: Sí, tinc bona relació amb tothom, mai he tingut conflictes, és un món bastant sa en aquest sentit. A no ser que hagi passat alguna cosa fora de la competició, tothom es porta bé amb tothom.
P: QUI DIRIES QUE ÉS EL TEU PRINCIPAL RIVAL?
AC: Depèn del campionat, d’on sigui la cursa, i de com s’hagin preparat. L’any passat potser hi havia algun pilot que estava més enrere que jo i aquest any lluita amb mi, o el contrari. Inclús d’una cursa a una altra poden haver-hi canvis. L’estat físic i mental fan que mai sàpigues qui et pot guanyar. Crec que en una cursa d’enduro, qualsevol persona que corre amb tu és el teu rival.
P: TENS UNA RELACIÓ PROPERA AMB EL TEU EQUIP?
AC: Sí, actualment estic corrent amb Honda Impala, aquesta serà la tercera temporada amb ells. Som un equip bastant petit, som sis o set persones, i això fa que siguem un grup molt unit. Jo estic molt content. Ens portem molt bé entre tots, és una petita família.
P: QUINA ÉS LA TEVA RUTINA EN TEMPS DE COMPETICIÓ?
AC: Durant tot l’any faig la mateixa rutina, perquè així no he de fer una rutina especialitzada per les curses i evito pensar en això.
P: ÉS DUR COMPAGINAR ELS ESTUDIS AMB LA TEVA PASSIÓ?
AC: No és complicat, però has d’organitzar-te correctament. A vegades has de prioritzar els entrenaments i altres vegades els estudis, depèn del moment.
P: PER QUÈ VAS DECIDIR COMPETIR A LES OPEN SERIES?
AC: Primer de tot, va sorgir l’oportunitat de córrer en el Campionat del Món i tothom pensa a córrer a la categoria junior, que és la meva, però no em puc dedicar plenament a l’esport. Per això vaig decidir competir en aquesta categoria, ja que és una mica menys exigent. La idea de córrer a les Open Series també era per veure l’ambient i conèixer gent. És una categoria que per iniciar-se en aquest campionat està molt bé, jo la recomano molt.
P: QUÈ SIGNIFICA PER A TU SER EL SUBCAMPIÓ DEL MÓN D’ENDURO OPEN 4T 2022?
AC: Realment, no t’ho sabria dir, perquè és una suma de sentiments, d’emocions i d’experiències viscudes que amb paraules no es poden expressar. He pogut compartir molts moments amb la meva família. Em transmet felicitat, és algo que no tothom pot dir.
P: ET VAS QUEDAR A NOMÈS TRES PUNTS DE GUANYAR EL TÍTOL. COM ET VAS SENTIR?
AC: En aquell moment no ho vaig pensar gaire, perquè al final s’havia de gaudir la segona posició. Va ser increïble, però si després ho penses amb calma, és difícil de digerir, perquè són molt pocs punts i si ho haguessis fet millor en una cursa potser hauries guanyat.
P: COM QUALIFICARIES EL TEU ANY?
AC: Li donaria un 9, perquè per donar-me un 10 hauria d’haver estat Campió del Món. Ha sigut una temporada increïble, he fet un Campionat d’Espanya força bo i el Campionat del Món ha estat un èxit. Ho he gaudit molt.
P: JA ESTÀS PENSANT EN LA PROPERA TEMPORADA?
AC: Sí, porto pensant des del dia que vaig finalitzar la temporada a Santiago de Compostela. Vaig desconnectar una mica després d’acabar la temporada, però ja hi estem pensant. S’han d’organitzar els patrocinadors, l’equip i els campionats, així que hi ha feina a fer.
P: COM VEUS EL TEU FUTUR? QUINS SÓN ELS TEUS OBJECTIUS?
AC: La majoria de pilots dirien que volen viure d’això i arribar a ser professionals, però si et soc sincer, tinc clar que no viuré d’això. És un món molt mal pagat, és molt complicat. Jo només vull seguir competint el màxim possible. Aquest any intentarem participar en el Campionat d’Espanya i en el Campionat del Món. I de cara al 2024, ja veurem. En aquest món mai saps quan acabaràs, així que visc cada temporada com si fos l’última.
