El fill del 7 cops campió del món no ha estat capaç de convèncer en la seva primera etapa com a pilot titular a la Fórmula 1. Després de 2 anys amb Haas, seguirà al paddock, però ara com a pilot reserva de Mercedes. Repassem aquests dos anys en els que la progressió de l’alemany no ha estat suficient per garantir la seva continuïtat.
Mick Schumacher sempre ha portat a sobre el cartell enorme de “fill de”, i això li va obrir portes de grans estructures, però també li ha suposat un nivell extra d’exigència. Tot i no tenir la projecció meteòrica d’altres companys de generació, com Lando Norris o George Russell, Schumacher es va presentar a la categoria reina havent guanyat tant la F3 com la F2, totes dues en la seva segona temporada, després de temporades de debut bastant discretes (12è en tots 2 casos). Això no va ser un problema per Haas, que de totes maneres, havia decidit apostar per la joventut en una temporada completament de transició, en la que no van invertir en el monoplaça, dedicant tots els recursos a l’any següent.
En aquest context l’objectiu era agafar experiència de cursa de cara a l’any següent. Però la realitat va ser que durant tot l’any els Haas es van passejar en terra de ningú, i més enllà d’acumular km de test i de lluitar amb el seu company d’equip, Nikita Mazepin, Schumacher no va sumar gaire experiència real de cursa.
La situació per la temporada 2022 era completament oposada, l’equip ho havia apostat tot a aquesta temporada i necessitaven resultats. A més, a última hora, per l’esclat de la Guerra a Ucraïna, el patrocinador principal i Nikita Mazepin, van ser expulsats de l’equip, per les relacions del propietari (i pare de Mazepin) amb el govern rus. Això va precipitar el retorn de Kevin Magnussen, que descarregava de Schumacher la pressió d’aconseguir els resultats de l’equip, però alhora l’enfrontava a una vara de mesurar molt més alta que la del rus.
La temporada va començar bé per Haas, Magnussen 5è, però Schumacher es va quedar a les portes dels punts. Tot i així les sensacions no eren dolentes per l’alemany. Però tot just al 2n gran premi, un dur accident a la classificació va deixar-lo fora de la cursa i va fer esfumar l’optimisme. Una despesa enorme en la reparació, un accident dels que fan perdre confiança i el seu company tornant a sumar a la cursa. A partir d’aquí Schumacher va fer un pas enrere, perdent contacte amb la lluita pels punts. Un nou accident amb un gran cost a Mònaco posava sal a la ferida. A més el bon inici de Magnussen s’havia refredat i Haas tornava a no puntuar amb els 2 cotxes durant 5 curses consecutives, de Miami a Canadà.
Gran Bretanya i Àustria van ser un oasi al desert per Schumacher, les 2 primeres curses als punts van venir de forma consecutiva i van ser amb una 8a i una 6a posició. Semblava que les tornes havien canviat i que potser el Schumacher de les segones temporades de F3 i F2 havia aparegut. Però llavors el que va fallar va ser el cotxe, tot i ser capaç de competir la posició a Magnussen (5-5 en l’enfrontament directe en les últimes 10 curses), Schumacher no va tornar a puntuar en el que restava de temporada.
Davant d’una temporada decebedora, Haas va valorar la capacitat d’un veterà com Magnussen per aprofitar el bon moment del cotxe a l’inici de la temporada i capitalitzar-ho amb punts. D’aquesta reflexió en va sortir mal parat Schumacher, ja que Haas va canviar el seu enfocament a l’hora de triar la seva alineació i el va substituir per un pilot contrastat i amb gran prestigi, Nico Hülkenberg.
Per Mick Schumacher, la seva primera etapa a la F1 es tanca com a decepció. L’actual pilot reserva de Mercedes, però, intentarà per tots els mitjans tornar a la graella, seguint els passos de pilots com Albon o Ocon, que després d’una primera etapa curta, van ser capaços de tornar i estabilitzar-se.