Alexander Rossi ha guanyat l’edició número 100 de les 500 milles d’Indianapolis en un final de bojos en que els pilots s’han anat quedant sense benzina.
Per fi arriba la cursa més esperada de la història. La edició número 100 de les 500 milles d’Indianapolis que tenia a James Hinchcliffe (Schmidt Peterson Motorsports), Josef Newgarden (Ed Carpenter Racing) i Ryan Hunter-Reay (Andretti Autosport) sortint des de la pole position.
La bandera sortida era molt neta amb molt respecte entre els pilots, Ryan Hunter-Reay protagonitzava una molt bona sortida aconseguint el primer lloc seguit de Hinchcliffe, Bell (Andretti Autosport) i Josef Newgarden.
Hinchcliffe i Hunter-Reay s’anirien avançant l’un a l’altre volta rere volta, mentre que pel darrere destacava la remuntada de Tony Kanaan (Chip Ganassi Racing) que sortia divuitè i es situava a la setena posició a la dotzena volta.
Ens acostàvem a la primera aturada a box i Simon Pagenaud (Team Penske), començava a escalar posicions fins arribar a la cinquena posició.
La primera aturada a box la farien Hunter-Reay i Hinchcliffe a la volta 28, deixant el liderat de la cursa per Newgarden, qui s’aturava a la volta 31. El pilot de Ed Carpenter Racing veia com perdia la posició amb Pagenaud durant el pit stop.
Un cop realitzades totes les aturades a la volta 33, Hunter-Reay era el líder de la cursa, seguit de Pagenaud, Newgarden, Bell i Muñoz (Andretti Autosport). El gran perjudicat era Hinchcliffe que baixava a la sisena posició.
Townsend Bell es beneficiaria dels problemes amb els doblats, superant a Ryan Hunter-Reay a la volta 42. Cinc voltes més tard apareixia la bandera groga per primer cop, degut a unes peces dipositades en la recta del darrere.
Això propiciava la segona aturada a box per a tots els pilots que rodaven en volta de líder, Hunter-Reay aconseguia sortir per davant de Pagenaud, seguit de Bell, Newgarden i Hinchcliffe que superava a Muñoz. En aquella situació de boxes, Power (Team Penske) i Kanaan patien un toc però sense conseqüències.
A la volta 54 la bandera verda es reiniciaria, Pagenaud en aquesta sortida seria el gran damnificat en veure’s dins d’un doble avançament amb Bell per l’exterior i Newgarden per l’interior. El francès baixaria fins la setena plaça.
Bell intentaria aconseguir el liderat de la cursa i ho faria, però perdria posició en benefici de Hinchcliffe que superaria l’americà i a Hunter-Reay per tornar al liderat a la volta 60. Quatre voltes més tard, Montoya (Team Penske) provocava un nou caution.
El guanyador de l’edició del any passat, va perdre el control al revolt 2, impactant ell sol contra el mur. Una pena per Montoya que de les tres edicions que havia competit, n’havia aconseguit guanyar dues. Igual que abans tothom entraria a box menys Power i Carpenter (Ed Carpenter Racing), Hinchcliffe assolia sortir per davant de Hunter-Reay, Castroneves (Team Penske), Bell i Newgarden.
Pagenaud als boxes, sortiria de manera poc segura, tocant-se amb Aleshin (Schmidt Peterson Motorsports) i Kanaan. Amb aquesta maniobra el francès era sancionat en deixar-se avançar per tothom.
La bandera verda tornaria a la volta 75, Power perdia la primera posició en benefici de Hinchcliffe. El pilot de Penske aniria perdent posicions. Hinchcliffe liderava seguit d’un Hunter-Reay que controlava el ritme pel darrere. El pilot d’Andretti prendria el liderat de la cursa en veure’s atacat per Castroneves. El tres vegades campió de la cursa es situava en el liderat de la cursa a la volta 89.
Al darrere, múltiples remuntades com la de Sage Karam (Dryer & Reinbold Racing) que es situava setè, mentre que Servià (Schmidt Peterson Motorsport) i Pagenaud que havien estat penalitzats aconseguien avançar fins la quinzena i la divuitena posició respectivament.
Però Karam quan assolia la quarta posició impactava contra el mur del revolt 2 a la volta 94. Això causava la quarta aturada a boxes, on evidentment va entrar tothom. Castroneves sortia primer de pits, seguit de Hunter-Reay, Hinchcliffe, Bell i Andretti (Andretti Autosport).
En la volta 100, Castroneves liderava la cursa seguit de Hunter-Reay, Hinchcliffe, Bell, Andretti, Kanaan, Newgarden, Muñoz, Aleshin i Dixon (Chip Ganassi Racing). La bandera verda tornava a la volta 105, Hunter-Reay robava la cartera a Castroneves pel primer lloc, mentre que Kanaan ja es situava en tercera posició. El famós “TK” guanyador de l’edició de 2013, passaria a liderar la prova a la volta 108.
Kanaan però després perdria el liderat en benefici de Bell, mentre que Kanaan baixaria fins la setena plaça. El “caution” tornava a la volta 114 per una virolla d’Aleshin i Daly (Dale Coyne Racing). I una altre vegada els boxes eren molt concorreguts, aquest cop la cosa acabaria malament entre els Andretti de Hunter-Reay i Bell. Bell tocava a Castroneves dins el box i perdria el control del cotxe, tocant a Hunter-Reay i quedant-se tots dos clavats al pit lane. Els dos després de liderar bona part de la cursa es quedaven amb una vota menys.
Al davant, Castroneves liderava virtualment (a l’espera de l’aturada de Rossi i Tagliani) seguit de Hinchcliffe, Kanaan, Andretti, Newgarden, Muñoz i Rahal (Rahal Letterman Lanigan Racing), encara que Hinchcliffe li treia el liderat amb la bandera verda.
Rossi no s’aturava i seguiria en pista a rebuf de Bell –volta perduda, aconseguint una distància de 1 segon i mig sobre Castroneves, però Rossi s’aturaria a box a la volta 128 deixant a Castroneves el liderat de la cursa, seguit de Kanaan, Hinchcliffe, Muñoz i Newgarden.
Les aturades s’iniciaven de nou per penúltim cop a la volta 149, moment en que apareixia la bandera groga per culpa de una roda despresa en el cotxe de Buddy Lazier (Lazier/Burns Racing). Situació compromesa ja que uns pilots si s’havien aturat a box i d’altres no. Els que no eren peixos grossos com Muñoz, Sato (AJ Foyt) i Dixon.
Després de que tothom s’aturés a box, Castroneves liderava seguit del seu compatriota Kanaan, Newgarden, Hinchcliffe i Bourdais (KV Racing Technology). La bandera verda tornaria a falta de 42 voltes, Castroneves es veuria superat per Kanaan i Newgarden que prenia el liderat de la cursa per primer cop.
La lluita s’intensificava i Kanaan tornava al liderat essent molt pressionat per Hinchcliffe. Al darrere Castroneves veia com el seu aleró posterior es trencava, el brasiler es veia obligat a aturar-se a box en plena bandera verda. Però un caution causat per Sato en tocar el mur li deixava una nova oportunitat per no perdre tant temps.
Els boxes tornaven a ser concorreguts i Castroneves aconseguia canviar l’aleró posterior, perdent moltes posicions. Hinchcliffe sortia primer de box, per davant dels Ganassi de Kanaan i Dixon. Hildebrand (Ed Carpenter Racing) passava a liderar la cursa després de no aturar-se a box.
La cursa es reiniciava a falta de trenta-tres voltes pel final, Hildebrand es veia superat per Kanaan i pressionat pel seu company Newgarden, que també el superaria. Kanaan i Newgarden s’escapaven dels altres en una lluita directa per la victòria tot i no tenir prou benzina per arribar a meta.
A falta de 20 voltes, Newgarden superava a Kanaan pel primer lloc, però el brasiler li faria la mateixa maniobra al cap de tres voltes. Aquesta lluita ajudava a Hildebrand a enganxar-se de nou al grup, superant a Kanaan. Però el nord-americà s’aturava a box a falta de 15 voltes pel final.
Kanaan deixava aquest ritme tan fort i veia com era Muñoz qui s’apropava a Newgarden i el superava a falta de 9 voltes pel final. Mentrestant la majoria de pilots s’aturaven a box per ficar benzina com Kanaan, Rahal o Dixon.
A falta de 4 voltes Newgarden també s’aturava a box mentre que Muñoz ho faria una volta més tard. Rossi passava a liderar la cursa per davant de Bourdais que s’aturava a falta de dos voltes.
Rossi seguia en pista però rodant molt lent estalviant benzina, al darrere Muñoz i Newgarden s’espavilaven per atrapar-lo però no era suficient, Alexander Rossi assolia la victòria.
Alexander Rossi passarà a la història per ser el campió de les 500 milles d’Indianapolis en l’edició número 100, essent el primer rookie que es fa amb la victòria des de Castroneves el 2001.
Carlos Muñoz i Josef Newgarden completen el top3 amb Kanaan quart, seguit de Kimball, Hildebrand, Hinchcliffe, Dixon, Bourdais i Power. Onzena posició per Power, seguit de Castroneves, Servià, Andretti, Rahal, Chilton, Hawksworth, Tagliani, Mann, Pagenaud i Chaves.
En el campionat de pilots, Pagenaud manté el liderat en el campionat amb 283 punts, 60 més que Scott Dixon i 68 més que Castroneves. Amb el tercer lloc, Newgarden puja al quart lloc a 74 punts. Rossi gràcies a la doble puntuació d’aquesta cursa puja a la sisena posició en el campionat.