Scott Dixon ha aconseguit la primera victòria de la temporada al circuit urbà de Long Beach. El pilot neozelandès ha aconseguit la primera victòria per a ell en aquest traçat. Castroneves que sortia primer ha acabat segon i ara és a només 3 punts del campionat, darrere de Montoya que ha acabat tercer.
Tercera cursa de la temporada, segona cursa en un circuit urbà, la cursa en el circuit urbà més important de l’any, el Gran Premi de Long Beach. Hélio Castroneves sortia des de la pole acompanyat del seu company al Team Penske, Juan Pablo Montoya.
En la sortida Castroneves s’assegurava de mantenir el primer lloc, mentre que Dixon aconseguia superar a Montoya pel segon lloc, quart era Pagenaud seguit per Newgarden i Hunter-Reay. Al darrere, Will Power (Team Penske) començava la seva remuntada.
A la cinquena volta, la primera bandera groga de la cursa apareixia per culpa d’un tros d’aleró que s’havia desprès del cotxe de Gabby Chaves (Bryan Herta Autosport) en intentar avançar Jack Hawksworth (A.J. Foyt Enterprises) al revolt 9, quan lluitaven pel dissetè lloc.
Molts pilots aprofitaven per aturar-se a box, era el cas de Jack Hawksworth, Charlie kImball, Stefano Coletti, James Jakes, Conor Daly, Takuma Sato, Gabby Chaves, Luca Filippi i Will Power. En l’entrada, Filippi (CFH Racing) patia una aturada en el motor del seu cotxe Power l’intentava superar però es quedava aturat, fent que Power i Filippi perdessin voltes però tot i això, podien seguir en cursa.
En la re-sortida a la desena volta, Castroneves no permetia fer la doble fila i això feia que no hi haguessin avançaments, només Hawksworth que es desfeia de Dracone (Dale Coyne Racing) per situar-se al quinzè lloc.
La cursa anava avançant, i Castroneves i Dixon (Chip Ganassi Racing) aprofitaven per estalviar benzina, el mateix feia Montoya però, el seu company d’equip, Simon Pagenaud ho aprofitava per avançar-lo i situar-se tercer.
Començaven les aturades a box, eren Muñoz i Hinchcliffe que feien l’aturada a box, a la volta 27. Una volta més tard ho feia Newgarden, Hunter-Reay i Rahal que ficaven els pneumàtics durs. A la 29 era el moment per Montoya. A la 30 ho feien el top3 i Bourdais. Però l’entrada a box de Tony Kanaan feia perdre temps a Castroneves que sortia per darrere de Dixon.
Però qui tenia el liderat real de la cursa era Hawksworth que s’havia aturat a la volta 5 de la cursa. El britànic s’aturava 4 voltes més tard, deixant el liderat a Dixon (Chip Ganassi Racing). El 3 vegades campió, tenia 2 segons d’avantatge amb Castroneves que era pressionat per Pagenaud. Tot això quan els cotxes amb motor i xassís Chevrolet lideraven el to7 de la cursa. El primer Honda era el de Marco Andretti (Andretti Autosport) en vuitè lloc.
A meitat de cursa, Dixon liderava seguit de Castroneves, Pagenaud, Montoya, Newgarden, Bourdais, Kanaan, Andretti, Muñoz i Hunter-Reay en el top10.
A la volta 50, Hunter-Reay era el primer en fer la segona i darrere aturada de la cursa. Hinchcliffe ho feia una volta més tard, i després era Muñoz qui ho feia. A la 55 s’aturava el líder de la cursa Scott Dixon, Montoya, Rahal, Newgarden, Hawksworth i Andretti. Pagenuad i Castroneves feien la seva darrera aturada una volta més tard per tal de prendre avantatge respecte Dixon.
Dixon sortia pel davant de Castroneves però el de Penske tenia encara 34 voltes per superar-lo. Pagenaud era avançat per Montoya.
Després de la segona i última aturada els resultats havien canviat una mica, Dixon seguia liderant seguit per Castroneves, Monotya, Pagenaud, Kanaan, Bourdais, Newgarden, Andretti, Muñoz i Saavedra.
Una cursa molt tranquil·la, però l’acció arribava quan Pagenaud tenia l’oportunitat de intentar avançar a Montoya per a l’últim esglaó del podi. El líder del campionat no tenia prou ritme i feia que Kanaan (Chip Ganassi Racing) s’apropés als Penske. Montoya no es deixava passar i no només Kanaan es situava darrere Pagenaud, sinó que Bourdais (KV Racing TechnologY) també atrapava al grup per lluitar pel podi a falta de 2 voltes pel final.
Però finalment no passava res, Scott Dixon aconsegueix la seva primera victòria a Long Beach i es converteix en el cinquè pilot de la història de la IndyCar amb més victòries, un total de 36 i puja al quart lloc en el campionat. Helio Castroneves acaba al segon lloc i es situa a tres punts de Juan Pablo Montoya que ha acabat tercer. Tony Kanaan puja al tercer lloc en el campionat gràcies al seu cinquè lloc d’avui.
Resultats:
| Pos. | Car | Driver | Team | Lap Time | |
| 1 | 9 | Scott Dixon | Chip Ganassi Racing | 80 Laps | |
| 2 | 3 | Hélio Castroneves | Team Penske | +2,222 | |
| 3 | 2 | Juan Pablo Montoya | Team Penske | +13,486 | |
| 4 | 22 | Simon Pagenaud | Team Penske | +13,738 | |
| 5 | 10 | Tony Kanaan | Chip Ganassi Racing | +14,624 | |
| 6 | 11 | Sébastien Bourdais | KV Racing Technology | +15,082 | |
| 7 | 67 | Josef Newgarden | CFH Racing | +18,839 | |
| 8 | 27 | Marco Andretti | Andretti Autosport | +33,947 | |
| 9 | 26 | Carlos Muñoz | Andretti Autosport | +34,959 | |
| 10 | 8 | Sebastian Saavedra | Chip Ganassi Racing | +35,535 | |
| 11 | 15 | Graham Rahal | Rahal Letterman Lanigan Racing | +37,462 | |
| 12 | 5 | James Hinchcliffe | Schmidt Peterson Motorsports | +38,771 | |
| 13 | 28 | Ryan Hunter-Reay | Andretti Autosport | +40,334 | |
| 14 | 41 | Jack Hawksworth | A. J. Foyt Enterprises | +41,274 | |
| 15 | 83 | Charlie Kimball | Chip Ganassi Racing | +44,387 | |
| 16 | 98 | Gabby Chaves (R) | Bryan Herta Autosport | +46,658 | |
| 17 | 18 | Connor Daly (R) | Dale Coyne Racing | +50,057 | |
| 18 | 14 | Takuma Sato | A. J. Foyt Enterprises | +53,804 | |
| 19 | 7 | James Jakes | Schmidt Peterson Motorsports | +1:39,796 | |
| 20 | 1 | Will Power | Team Penske | 1 Lap | |
| 21 | 19 | Francesco Dracone (R) | Dale Coyne Racing | 2 Laps | |
| 22 | 20 | Luca Filippi (R) | CFH Racing | 3 Laps | |
| 23 | 4 | Stefano Coletti | KV Racing Technology | 11 Laps | |