Scott Dixon ha guanyat el GoPro Grand Prix de Sonoma, l’últim de la temporada de la IndyCar que ha decidit el campionat que s’ha endut el pilot de Ganassi per 0 punts sobre Montoya que ha perdut el campionat.
Per desè any consecutiu, la IndyCar decidia el seu campió en la última cursa del campionat que arriba amb 6 candidats pel campionat, Juan Pablo Montoya, Graham Rahal, Will Power, Scott Dixon, Helio Castroneves i Josef Newgarden.
A la sortida Will Power mantenia el liderat mentre que Newgarden es tocava amb Hunter-Reay però els dos seguien en segon i tercer lloc, mentrestant Pagenaud sortia malament i baixava fins el setè lloc, Montoya pujava al quart i Dixon al cinquè mentre que Rahal es tocava amb Andretti i es tocaven i feien baixar al únic pilot d’Honda que pot guanyar el campionat a a novena posició.
Castroneves (Team Penske) anava remuntant poc a poc però decidia aturar-se a la tercera volta –igual que a l per canviar pneumàtics i aleró davanter, això el permetia rodar sense tràfic i per tant rodar ràpid per aprofitar qualsevol oportunitat que se li pogués presentar ja que el brasiler necessitava guanyar la cursa. Una volta més tard s’aturava Vautier (Dale Coyne Racing) i Bourdais (KV Racing Technology), i a la següent, eren Jakes (Schmidt Peterson Motorsports) i Hawksworth. A la setena ho feia Sato (A.J. Foyt Enterprises) qui perjudicaria a Castroneves per la seva falta de ritme.
En canvi aquesta estratègia si li funcionava a Bourdais que sortia just darrere de Dixon (Chip Ganassi Racing). Això provocava als altres a aturar-se a box. Power i Newgarden s’aturaven a la volta 14 però quan Pagenaud també ho feia aquest li deixava passar abans d’aturar-se, però això feia perdre temps a Newgarden que es trobava al francès i no podia sortir del pit lane. Tot i això el pilot de CFH Racing mantenia el segon lloc virtual, mentre que Dixon es ficava tercer per davant de Hunter-Reay (Andretti Autosport) i Montoya.
A la volta 33, Luca Filippi (CFH Racing) provocava el primer caution en rodar a poca velocitat a pista. Això feia aturar a tothom a box menys Andretti, Servià, Kanaan, Castroneves, Sato, Pagenaud, Jakes, Muñoz, Chaves, Vautier. Al box, Dixon era el millor parat superant a Power i Newgarden, Montoya i Rahal superaven a Hunter-Reay que tenia problemes en el seu canvi de pneumàtics.
A la volta 33 es tornava la bandera verda per pocs revolts ja que, Will Power era superat per Newgarden però el ex-líder de la cursa es tocava amb Montoya i patia una virolla. Un altre caution que feia decidir aturar-se a box alguns pilots com Montoya, Castroneves i Power que aconseguia seguir en cursa. Els dos Penske – Montoya i Power baixaven fins les últimes posicions.
La bandera verda tornava a la volta 43, i Kanaan ho aprofitava per superar a Marco Andretti pel segon lloc. El brasiler després superaria al seu company a Ganassi, Sebastian Saavedra per liderar la cursa. El colombià juntament amb Servià (Andretti Autosport) i Andretti s’aturaven a box a la volta 49. 2 voltes més tard ho feia Kanaan que deixava el liderat a Dixon, seguit de Newgarden i Rahal, fet que significava que el neozelandès era el campió virtual a falta de 30 voltes. A més a més el pilot de Ganassi era beneficiat per l’avançament que feia Kimball a Rahal pel tercer lloc.
Millors notícies per Dixon que veia com Rahal es sortia de pista i era superat per Hunter-Reay i Briscoe, fent baixar al pilot de RLL Racing fins al sisè lloc, abans de l’última aturada de la cursa, a priori.
Newgarden obria les aturades a la volta 61, però se li incendiava el cotxe al pit lane i perdia qualsevol opció al campionat. A continuació s’aturava Dixon i Rahal. Un Dixon que mantenia el liderat de la cursa seguit del seu company Kanaan en un resultat que encara el feia campió. Tot i això Kanaan, Castroneves i Power es tornaven a aturar abans de que Jakes provoques un altre caution a falta de 20 voltes pel final.
Saavedra, Pagenaud, Servià, Chaves i Castroneves s’aturaven a boxes per darrer cop.
Amb 16 voltes la bandera verda tornava a pista, Kanaan superava a Briscoe pel quart lloc, mentre que Montoya passava del dotzè al vuitè lloc. Però apareixia un altre caution després d’un accident entre Muñoz i Hawksworth. Dixon era el campió encara amb aquesta situació però Montoya necessitava acabar cinquè per guanyar el campionat.
12 voltes pel final i la cursa es tornava a reiniciar sense tocs. Però tres voltes més tard quan Bourdais anava a superar a Rahal però impactava contra ell. Això ajudava a Montoya a situar-se sisè ja que Bourdais era penalitzat per l’accident. Això deixava el campionat obert amb 5 voltes pel final. Montoya estava a una posició per guanyar el campionat però no ho aconseguia.
Era Dixon que gràcies a la seva tercera victòria aquest any, guanya el campionat per 0 punts, convertint-se en campió per quarta vegada, igualant a Marco Andretti, Dario Franchitti i Sébastien Bourdais. El guanyador d’avui no s’ho podia creure, la llegenda vivent anomenada Scott Dixon només el supera A.J. Foyt en campionats a la categoria.
Pel que fa al podi, aquest el completa Ryan Hunter-Reay que després d’un any desastrós, aquesta posició l’ha permès finalitzar en sisena posició en el campionat. Tercer lloc per Charlie Kimball que aconsegueix, curiosament, el segon podi de la temporada –podis aconseguits en curses de dobles punts, és a dir Indy 500 i Sonoma.
Quart lloc per Tony Kanaan que puja a un vuitè lloc final al campionat. Cinquè ha estat Briscoe en la que podria ser la seva última cursa de la IndyCar. Sisè Montoya, setè Power – que acaba en tercer lloc final al campionat, Sato ha estat vuitè, Gonzalez novè –millor resultat pel veneçolà en tot l’any, mentre que Mikhail Aleshin, en el seu retorn completa el top10.
Destacat dotzè lloc per Oriol Servià en el cotxe del perdut Justin Wilson, igual que destacada la cursa de Saavedra que ha acabat tretzè.
La IndyCar tornarà el 2016 amb la primera cursa com sempre al Grand Prix de Saint Petersbourg i FormulaRapida.net estarà allà informant-los, com sempre i de forma única a tot el món en català, castellà, anglès i francès.