Scott Dixon s’ha endut la seva segona victòria de la temporada al Texas Motor Speedway. La victòria del neozelandès ha estat apallissant i sense accidents. Kanaan completa el doblet de Ganassi mentre que Castroneves completa el podi en un dia molt dur per Penske.
La cursa a “la segona casa de la IndyCar” tenia com a pole sitter a Will Power que liderava un top5 dominat per Penske, a excepció del guanyador de la Race 1 a Detroit, Carlos Muñoz que sortia des del quart lloc.
La primera sorpresa de la cursa abans de començar la protagonitzava James HInchcliffe, que des de casa feia el “Start your engines”. Un Hinchcliffe que aquesta cursa és substituït per un pilot que la setmana que ve competirà a les 24 hores de Le Mans, Ryan Briscoe.
La sortida es posposava una volta, ja que els cotxes no estaven alineats, però quan ho estaven, la cursa començava de manera perfecte per Power que mantenia el liderat de la cursa davant de Pagenaud, Castroneves i Muñoz. Montoya perdia posicions.
Una de les claus de la cursa són els pneumàtics, i la manera de conservar-los aquí és rodant per l’exterior. Fet que feia Carlos Muñoz (Andretti Autosport) i Tony Kanaan (Chip Ganassi Racing) per superar a Helio Castroneves (Team Penske) pel tercer i quart lloc. Al davant Pagenaud (Team Penske) aconseguia superar al seu company d’equip, Will Power, per al liderat de la cursa.
A la volta 28, Simon Pagenaud començava a doblar als pilots del final de la graella, mentre que Power perdia el segon lloc amb Tony Kanaan i també sobre Castroneves, el pilot en actiu amb més victòries a Texas. Carpenter i Graham Rahal decidien aturar-se a box més aviat del normal ja que patien problemes per mantenir el cotxe sota control.
A la volta 42 començava realment les aturades a box per als pilots capdavanters, el primer era Muñoz. Mentrestant, Power seguia perdent posicions, aquest cop amb Montoya (Team Penske).
A la volta 50 un cop completat la primera aturada a box per tots els pilots en una cursa, en aquell moment, neta, feia que Pagenaud mantingués el liderat seguit de Kanaan, Montoya, Castroneves i Power, escapats de la resta de pilots. Al darrere destacava la remuntada de Ryan Briscoe (Schmidt Peterson Motorsport) que lluitava de tu a tu amb Carpenter i Andretti.
Tot i el ritme impressionant de Pagenaud, Tony Kanaan aconseguia superar al francès a la volta 68. El brasiler aconseguia una distància de 5 segons sobre Pagenaud que 10 voltes més tard es veia superat pel guanyador de les 500 milles d’Indianapolis, Juan Pablo Montoya i també per Castroneves que en un moment superava ambdós pilots.
Just en aquell moment apareixia la bandera groga per primer cop, per inspecció de la pista. Això feia preparar la segona aturada a molts equips. En el box, Pagenaud perdia molt de temps degut a molts canvis que realitzaven els seus mecànics en el cotxe del de Penske. Montoya doncs liderava la cursa, seguit de Castroneves, Kanaan, Dixon i Power gràcies al pit stop; Pagenaud baixava al novè lloc.
I de nou, malauradament, a Dale Coyne tenien problemes en el pit stop. Tristan Vautier tocava la roda de Pippa Mann en el pit lane, provocant una situació molt perillosa amb una roda passejant sola en el pit lane.
La bandera verda tornava en pista a la volta 98. Després d’unes voltes de batalles tu a tu, Montoya començava a perdre posicions, fent que Kanaan prengués el liderat seguit per Dixon, Castroneves i Muñoz. Montoya baixava al setè lloc. Al contrari de Montoya, Briscoe feia una increïble remuntada i es situava quart a la volta 115.
Al voltant de la volta 140, es produïen les terceres aturades a box. Els primers a fer-ho eren els Penske que no aconseguien mantenir el ritme dels Chip Ganassi.
Després dels pit stops, els Ganassi de Dixon i Kanaan es mantenien al liderat seguit de Castroneves, Montoya i Briscoe. A més a més, els dos CFH Racing, Carpenter i Newgarden, abandonaven la cursa, mentre que Power era doblat pels Ganassi.
També era doblat el líder de la cursa en les primeres voltes, Simon Pagenaud, que no podia fer res sota un ritme bestial de Scott Dixon. El neozelandès obria el torn de la quarta aturada a la volta 186.
Dixon liderava amb un ritme brutal al completar la quarta aturada, el seguien Kanaan, Castroneves i Montoya, els únics que encara no havien estat doblats.
A falta de 24 voltes, Castroneves s’atrevia a fer una cinquena aturada, els altres líders feien el mateix. Aquest fet ajudava a Castroneves a atrapar a Kanaan en la lluita pel tercer lloc, ja que els Andretti de Marco Andretti i Carlos Muñoz no s’havien aturat a box.
Finalment, Dixon aconseguia la segona victòria de la temporada en un doblet de Ganassi gràcies al segon lloc de Kanaan. Darrere d’ells acabaven Castroneves i Montoya. Encara en volta del líder, passaven per meta Andretti en el cinquè lloc.
Resultats: 1 Dixon, 2 Kanaan, 3 Castroneves, 4 Montoya, 5 Andretti, 6 Muñoz, 7 Kimball, 8 Briscoe, 9 Jakes, 10 Chaves, 11 Pagenaud, 12 Karam, 13 Power, 14 Bourdais, 15 Rahal, 16 Sato, 17 Mann, 18 Hunter-Reay, 19 Coletti. Retirats: Vautier, Newgarden, Carpenter. Hawksworth.
Juan Pablo Montoya amb el quart lloc d’avui manté i amplia el liderat del campionat sobre Will Power a 35 punts. Dixon es situa tercer a 43 punts. Castroneves i Rahal mantenen el quart i cinquè lloc, mentre que Marco Andretti, l’únic pilot que ha completat totes les voltes aquesta temporada, puja al sisè lloc. Tony Kanaan puja al novè lloc gràcies al podi d’avui.