Mari Boya i Pepe Martí han sigut els noms del cap de setmana, juntament amb el del recent campió de F3 Rafael Câmara, en el món de les categories suport. El lleidatà d’Aston Martin va pujar al podi a la cursa llarga de diumenge, col·locant-se segon al campionat mentre el barceloní de Red Bull va aconseguir la victòria a l’sprint del dissabte.
Fórmula 3: Câmara es proclama campió i Boya es col·loca segon al campionat
La jornada de dissabte començava amb la cursa Sprint, on Mari Boya partia des de l’onzena posició. Tot i les dificultats, el pilot lleidatà va aconseguir remuntar fins a la vuitena posició només en la sortida, aprofitant els incidents i mantenint-se ferm enmig del desordre.
L’abandonament de Giusti va provocar el primer Safety Car, que va congelar les posicions amb Boya vuitè i Câmara dotzè. El brasiler, conscient que tenia més a perdre que a guanyar, va optar per una estratègia conservadora. Amb el grup compactat pels trens de DRS, les opcions de remuntada eren mínimes, tot i que Boya continuava pressionant els seus rivals.
A quatre voltes del final, un accident de Noel León va provocar un segon Safety Car. Boya va guanyar una posició, però la cursa es va reprendre només en l’última volta, sense canvis significatius. La victòria va ser per a Tasanapol Inthraphuvasak, que sortia des de la Pole invertida, sumant un nou triomf per a Campos Racing.
La cursa principal de diumenge es va disputar amb sortida llençada, amb Boya en segona posició, just darrere del líder del mundial, Rafael Câmara. El traçat, molt delicat per les pluges matinals, va provocar diverses neutralitzacions amb Safety Cars.
La cursa va ser especialment intensa al fons de la graella, on Nikola Tsolov, principal rival de Câmara, partia 21è i va aconseguir remuntar fins a la sisena posició. Tot i l’esforç, no va ser suficient per evitar que Câmara es proclamés campió de la Fórmula 3, culminant una temporada que ha dominat amb autoritat, especialment en les primeres cites.
Mari Boya va completar una actuació excel·lent, acabant segon i escalant fins a la segona posició del campionat, a només una cursa del final, que tindrà lloc d’aquí un mes a Monza. En canvi, Bruno del Pino no va tenir el cap de setmana esperat, finalitzant 25è tant en la cursa llarga com en la Sprint.
Campionat de pilots: 1. Rafael Câmara (CAMPIÓ) 156 punts, 2. Mari Boya 108 pts, 3. Nikola Tsolov 106 pts, 4. Tim Tramnitz 93 pts, 5. Martinius Stenshorne 80 pts, 6. Noah Stromsted 73 pts, 7. Théophile Naël 70 pts, 8. Tuukka Taponen 67 pts, 9. Alessandro Giusti 57 pts, 10. Charlie Wurz 53 pts […] 22. Bruno del Pino 16 pts […] 33. Javier Sagrera 0 pts
Fórmula 2: Martí salva els mobles amb la victòria a l’Sprint i un punt el diumenge
El cap de setmana de Fórmula 2 al Hungaroring va començar amb bones sensacions per al català Pepe Martí, que va sortir des de la Pole Position en la cursa Sprint de dissabte. Amb una sortida impecable, va conservar el lideratge, mentre el seu company d’equip a Campos Racing, Arvid Lindblad, superava Alex Dunne per situar-se segon.
Tot i la pressió constant de Lindblad, Martí va defensar amb fermesa la primera posició. El britànic va intentar l’atac a la volta 7, però el pilot barceloní va resistir amb intel·ligència. Més endavant, Martí va aconseguir escapar del DRS del seu perseguidor, tot i que només temporalment.
L’incident de Sebastián Montoya, que va quedar aturat en plena recta de meta, va fer saltar les alarmes per un possible Safety Car que podria afavorir una aturada a boxes. Tot i això, direcció de cursa va tancar el pit lane, descartant aquesta opció.
Amb el Safety Car marxant a tres voltes del final, Martí va mantenir el lideratge, mentre Lindblad perdia ritme i posicions. El podi final el van completar Jak Crawford i Alex Dunne, que va pressionar Martí fins al límit, arribant a sortir per la grava en l’intent d’avançament. Martí, sòlid, va creuar la línia de meta com a vencedor.
La cursa de diumenge es va disputar amb sortida llençada, com a la Fórmula 3. Martí va guanyar una posició inicial, situant-se novè. Amb una estratègia pensada per allargar al màxim la seva aturada i muntar pneumàtics mitjos, el català es jugava molt en cas d’un Safety Car prematur.
Tot i que semblava imminent, direcció de cursa va optar per dos Virtual Safety Cars (VSC) arran de les avaries de Cordeel i Martins. Els marshalls van actuar amb rapidesa, evitant neutralitzacions completes. En tornar a bandera verda, Martí va perdre ritme i es va veure atrapat en un grup nombrós que va comprometre la seva estratègia.
Quan els pilots amb pneumàtics tous van començar a aturar-se a boxes, Martí i Lindblad es van situar al capdavant. Martí va decidir allargar una volta més la seva aturada respecte al seu company, però un problema amb la roda posterior dreta va fer que la parada fos molt més llarga del previst. Va sortir enmig del tràfic, amb pneumàtics freds i temperatures baixes, caient fins a la tretzena posició.
Tot i això, Martí va lluitar fins al final i va remuntar fins a la desena plaça, la mateixa des d’on havia començat. La victòria va ser per a Leonardo Fornaroli, que tot i una sanció de 5 segons, va aprofitar la col·laboració amb el seu company Roman Stanek per assegurar el triomf d’Invicta Racing.
Campionat de pilots: 1. Leonardo Fornaroli 154 punts, 2. Jak Crawford 137 pts, 3. Richard Verschoor 135 pts, 4. Luke Browning 125 pts, 5. Alex Dunne 124 pts, 6. Pepe Martí 97 pts, 7. Arvid Lindblad 92 pts, 8. Roman Stanek 77 pts, 9. Sebastián Montoya 72 pts, 10. Victor Martins 69 pts