Sébastien Bourdais ha aconseguit la seva primera victòria aquesta temporada a la IndyCar Series en el circuit de Belle Isle, Detroit (Michigan). El francès gràcies a una diferent estratègia ha superat als Penske. Daly i Montoya completen el podi.
Simon Pagenaud sortia per tercera vegada aquest any des de la pole position. El líder del campionat va liderar en classificació un triplet de Penske amb Castroneves en segona posició qui més victòries té en aquest traçat.
A la sortida, els dos Penske mantenien una lluita tu a tu però era Pagenaud (Team Penske) que mantenia el primer lloc seguit de Castroneves i Montoya que de seguida s’escapaven. Mentrestant, Hinchcliffe (Schmidt Peterson Motorsports) s’ubicava quart, seguit de Kanaan (Chip Ganassi Racing), Muñoz (Andretti Autosport) i Rahal (Rahal Letterman Lanigan Racing).
A la volta 3 alguns pilots iniciaven les aturades a box com era el cas d’Andretti (Andretti Autosport), Chaves (Dale Coyne Racing) o Pigot (Ed Carpenter Racing). A la volta següent Kanaan, Kimball (Chip Ganassi Racing), Sato (AJ Foyt Enterprises), Newgarden (Ed Carpenter Racing), Hunter-Reay (Andretti Autosport) i Bourdais (KV Technology Racing) farien el mateix per tal de treure’s els pneumàtics tous i ficar els durs. La resta de la graella aniria fent el mateix.
En aquest procés, Scott Dixon (Chip Ganassi Racing) patia un problema amb la manega de benzina, el campió perdia 20 segons a box i sortia just per darrere del seu company Max Chilton qui en la volta 10 impactaria contra el mur. Això causava el primer “caution” de la cursa, el qual no ajudava gens ni a Pagenaud, ni a Castroneves ni a Muñoz que no s’havien aturat a box.
Els tres pilots es mantindrien en pista estalviant benzina quan la bandera verda tornava a la volta catorze. Amb la bandera verda Will Power (Team Penske) superava a Montoya i Muñoz per escalar al tercer lloc després de sortir molt endarrerit. Mentrestant Dixon iniciava la seva remuntada superant a Andretti, Sato i Hunter-Reay mostrant un ritme molt bo essent l’únic que rodava amb 1”16 en aquella zona. El campió escalava fins al vuitè lloc.
A la volta 20, Power superava a Castroneves pel segon lloc quan la pluja començava a caure. Pagenaud que tenia sis segons de marge amb Power s’aturava per primer cop a box a la volta 23. Una volta més tard entraven Castroneves i Muñoz.
Això deixava el liderat de la cursa a Power, seguit de Montoya, Hinchcliffe i Rahal. Moment en que a la volta 26 s’iniciaven les segones aturades a box per a tots aquells que s’havien aturat en les voltes inicials. El líder Power ho feia a la volta 29 i sortia per davant de Pagenaud. Montoya passava al liderat però s’aturava dues voltes més tard juntament amb Dixon.
El colombià assolia sortir per davant de Power qui intentaria superar al seu company per l’exterior. Tots dos utilitzaven el push-to-pass però es tocarien, deixant pas a Pagenaud per prendre el liderat seguit de Power i Montoya. Al darrere Bourdais era quart, seguit de Castroneves que acabava de superar a Hinchcliffe.
A la volta 36, Bourdais i Pigot s’aturaven a box. El pilot d’Ed Carpenter Racing en sortir de box s’emportava per davant una de les pistoles de canvi de pneumàtics, situació que els comissaris no accepten i per tant el jove debutant ha estat sancionat.
A la volta 42, James Hinchcliffe que rodava cinquè es bloquejava els frens al revolt 7 i perdia el control del seu cotxe impactant contra les proteccions i causant el segon “caution” de la cursa.
Això propiciava una nova aturada a box, en que ni Montoya, Ni Rahal, ni Dixon, ni Bourdais, ni Daly, ni Chaves s’aturaven. A box, Power aconseguia superar a Pagenaud, mentre que la pluja anava a més.
Durant el període de pace car, Will Power patia un problema amb el canvi de marxes i havia d’abandonar una cursa en què havia demostrat ser l’únic que havia plantat cara a Pagenaud.
La bandera verda tornava a la volta 46, situació en que Castroneves assolia superar a Pagenaud pel setè lloc. Els pilots del davant s’escaparien del grup dels dos Penske i s’aturaven a box cap a la 52 amb Graham Rahal, Montoya ho feia dues voltes més tard deixant el liderat a Dixon, qui s’aturava una volta més tard. El de Ganassi patia un problema amb el canvi de marxes que el feia perdre tota oportunitat de victòria.
Sébastien Bourdais passava a liderar la cursa i més tard era Conor Daly qui ocuparia aquest lloc. Bourdais assolia sortir per davant de Castroneves i Pagenaud, aconseguint el primer lloc virtual.
Castroneves i Pagenaud que s’havien aturat feia moltes voltes no podien mantenir el ritme i deixaven passar al seu company Juan Pablo Montoya per intentar superar a Bourdais i defensar-se de Daly qui des del liderat havia aconseguit molta avantatge.
Daly s’aturava a box per només ficar benzina a la volta 62. El de Dale Coyne Racing assolia sortir per darrere de Bourdais a falta de 9 voltes pel final. Mentrestant Rahal superava a Castroneves i Pagenaud pel quart lloc.
D’aquesta manera, Bourdais liderava la cursa seguit de Daly, Montoya, Rahal, Castroneves, Pagenaud i Muñoz.
Bourdais afrontava un plàcid camí cap a la victòria però els doblats feien reduir la distància amb Daly qui a falta de dos voltes es situava a un segon i mig del pilot de Le Mans. Però finalment això no impedia a Bourdais guanyar per segon any consecutiu a Detroit i convertir-se en el sisè pilot amb més victòries en la història de la IndyCar-ChampCar.
Victòria de Bourdais per davant de Daly, Montoya, Rahal, Castroneves, Muñoz, Hunter-Reay, Kimball, Kanaan i Rossi. Pagenaud acabava en tretzè lloc, després d’una última volta on va perdre més de 10 segons.
Simon Pagenaud manté el liderat del campionat tot i quedar-se sense benzina a l’última volta. Segon en el campionat s’ubica Helio Castroneves a 59 punts del seu company d’equip. Amb l’abandonament, Dixon baixa al tercer lloc a 66 punts. Muñoz és quart i el millor Honda en el campionat a 86 punts de Pagenaud, amb els mateixos punts també està Newgarden cinquè.
Demà classificació per la tarda a les 16:45 (Hora Centra Europea) i segona cursa del cap de setmana a les 21:30.