Sébastien Bourdais s’ha emportat una cursa estratègica i accidentada. El francès ha tingut sort dels múltiples cautions que l’han permís arribar a final de cursa amb suficient benzina per guanyar. Els Honda de Sato i Rahal completen el podi. Montoya desè, manté el liderat en el campionat en un desastrós dia per Penske.
La segona cursa del Gran Premi de Detroit tenia l’ordre de sortida per els punts en el campionat de cotxes. Perquè de cotxes i no de pilots, perquè hi ha equips que no mantenen el mateix pilot per tota la temporada. Aquest fet ajuda a Connor Daly que sortirà des de la quarta fila tot i només haver disputat dues curses. El perquè molt senzill, el nord-americà substitueix al lesionat James Hinchcliffe en el Arrow #5.
El cel estava millor que la classificació d’aquest matí en que plovia força. Els pilots optaven per sortir a competir amb pneumàtics de pluja. EN un circuit fred i humit.
Will Power prenia el liderat de la cursa per davant Montoya, i Dixon que era atacat per un increïble Josef Newgarden que pujava al tercer lloc al revolt 3. També feia una molt bona remuntada des del novè lloc, Carlos Muñoz que pujava al sisè lloc, situant-se com a primer Honda.
A la volta 3 Montoya atacava a Power per al liderat de la cursa que aconseguia. El colombià de seguida marcava terreny amb el seu company d’equip. Al darrere, James Jakes (Schmidt Peterson Motorsport) se la jugava i ficava els pneumàtics de sec.
A la sisena volta, Carlos Muñoz (Andretti Autosport) veia com el seu cinquè lloc es quedava en res en sortir fum del seu Honda, fent que hagués d’abandonar la cursa. L’abandonament no feia aturar la cursa.
La pista s’anava eixugant i eixugant però tot i això no era suficient, ja que Jakes havia de tornar a ficar els pneumàtics de pluja a la volta 12. Destacava a part del liderat de 3 segons de Montoya, la remuntada de Sage Karam (Chip Ganassi Racing) que ja rodava tretzè, essent el pilot que més posicions havia remuntat en aquell moment, 7 posicions.
La pluja anava a més però tot i això el circuit tenia un carril sec, no hi havia dubte, pneumàtics de pluja. Kanaan i Sato s’aturaven a canviar a pneumàtics a la volta 19, obrint el primer torn d’aturades. Power era el primer dels líders que s’aturava a box, el australià ho feia a la volta 21 en un circuit cada vegada més moll.
Això feia reaccionar a Montoya que s’aturava una volta més tard, deixant el liderat momentàniament, a Scott Dixon (Chip Ganassi Racing). Tot i això, Montoya mantenia el liderat un cop completades les primeres aturades a box, Power era segon seguit de Dixon, Newgarden i Bourdais.
A la volta 27, Power patia problemes amb el canvi quan havia atrapat a Juan Pablo Montoya. El campió de 2014 s’aturava a box i canviava de volant. Malauradament per ell, baixava fins al tretzè lloc, a 50 segons de Montoya.
El millor Honda del moment, Graham Rahal (Rahal Letterman Lanigan Racing) seguia remuntant posicions tot i un mal començament. Rahal començava la lluita pel cinquè lloc amb Castroneves. En veure que no l’aconseguia superar, des de box li deien que comencés a estalviar benzina.
Andretti (Andretti Autosport) que rodava en els últims llocs de la cursa decidia ficar els pneumàtics de sec a la volta 37, moment en el qual Rodolfo González (Dale Coyne Racing) xocava contra les proteccions del revolt 4. Provocant el primer caution de la cursa. Això no ajudava gens a Luca Filippi (CFH Racing) que ja estava dintre el pit lane i perdia temps, ja que amb bandera groga el pit lane es tanca. Tampoc ajudava gens a Montoya que veia com el seu liderat quedava reduït en un no res.
Amb el pace car en pista, tots aquells que no s’havien aturat abans ho feien en aquest moment. La activitat en el pit lane era frenètica però ajudava a Dixon (pneumàtics de pluja) i a Bourdais (pneumàtics de sec) a superar Montoya (pneumàtics de sec) i Newgarden (pneumàtics de sec). Rahal avançava a Castroneves. Daly, Hunter-Reay i Power no s’havien aturat.
La bandera verda tornava a la volta 41 amb diversitat de pneumàtics. Això provocava accidents. Luca FIlippi xocava contra el mur al revolt 2 després de perdre el control del seu cotxe. Coletti (KV Racing Technology) també xocava contra el mur però en aquest cas el del revolt 3. Era el segon caution consecutiu de la cursa provocat per pilots amb pneumàtics de sec.
La bandera verda tornava a la volta 46, Castroneves i Rahal aprofitaven per superar a Newgarden per pujar al setè lloc. Montoya intentava avançar a Bourdais però el francès avançava a Dixon que rodava amb pneumàtics de pluja. El ritme era clar, el pneumàtic ideal en aquell moment era el de sec. Montoya es quedava una volta per darrere de Dixon i perdia molt temps que aprofitava Bourdais per superar a Power pel segon lloc.
Newgarden a ala volta 50 quan intentava pilotar amb els pneumàtics tous acabats de ficar, xocava al mateix revolt 2 on el seu company Filippi havia xocat anteriorment. El pace car apareixia en pista, Daly seguia liderant però aprofitava per aturar-se a box per darrer cop. Això deixava el liderat de la cursa a Sébastien Bourdais.
Tot havia canviat molt ràpid, Bourdais liderava per davant de Montoya, Rahal, Sato, Pagenaud, Kanaan, Vautier, Kimball, Andretti i Power.
La bandera verda tornava a falta de 15 voltes, però un accident passava de nou., fet que provocava la bandera groga de nou ja que Karam i Coletti tenien els seus cotxes aturats. Un Karam que era el causant del problema, essent molt agressiu tocant a Hawksworth qui tocava a Coletti que se li parava el cotxe.
L’acció tornava a falta de 13 voltes pel final, Power, Dixon i Castroneves avançaven a Andretti que baixava fins el dotzè lloc. Aquest grupet una volta més tard es desfeia de Kimball qui no deixava espai a Dixon que anava directe contra el mur del revolt 4.
Amb el Pace Dar en pista un altre cop, Graham Rahal era advertit per direcció de cursa per bloquejar a Sato, això obligava al nord-americà a deixar avançar al japonès que pujava al quart lloc.
De nou, la bandera verda tornava a falta de 9 voltes pel final, Castroneves i Kimball tenien un toc que per sort no feia abandonar a ningú, també tenien un toc un altre cop Karam i Hawksworth que provocava una virolla al britànic. La bandera groga apareixia un altre cop per culpa d’un toc entre Power i Kimball que havien deixat peces a la pista.
Amb 6 voltes pel final l’acció tornava, Montoya perdia dues posicions en ser superat per Sato i Rahal. Pitjor ho passaven els seus companys d’equip, Will Power i Helio Castroneves es tocaven i havien d’abandonar la cursa. El toc de Power amb Castroneves s’hagués pogut evitar si Tristan Vautier no hagués tocat a Power, fent-lo perdre el control del cotxe. Aquest incident provocava la bandera vermella a falta de 6 voltes pel final.
Amb la cursa interrompuda, Montoya es queixava que Sato l’havia avançat abans de la bandera verda, fet que no ha estat així.
Els resultats eren: Bourdais, Sato, Montoya, Rahal i Pagenaud. La cursa es reiniciava amb menys de 6 minuts per completar el temps límit.
Bourdais mantenia el liderat quan tornava la bandera verda a falta de 3 minuts pel final. E francès anava just de benzina com tothom però conservava el liderat. No com Montoya que seguia perdent posicions a l’última volta. El guanyador de la Indy 500 era superat per Vautier, Andretti, Daly, Hawksworth, Hunter-Reay i Chaves.
Bourdais guanya la primera cursa aquesta temporada, l’acompanyen al podi els dos Honda de Sato i Rahal. El pilot de KV Racing volia fer uns “donuts” per celebrar la victòria però se li parava el cotxe quan ho feia.
Resultats: 1 Bourdais, 2 Sato, 3 Rahal, 4 Vautier, 5 Andretti, 6 Daly, 7 Hawksworth, 8 Hunter-Reay, 9 Chaves, 10 Montoya, 11 Kimball, 12 Karam, 13 Kanaan, 14 Pagenaud, 15 Jakes, 16 Coletti, 17 Filippi. Retirats: Power, Castroneves, Dixon, Newgarden, González, Muñoz.
Montoya tot i el cap de setmana complicat que ha tingut, amplia la distància amb el segon classificat del campionat a 21 punts. Power doncs és l’únic que manté una distància curta amb Montoya.
Gràcies al podi Rahal puja al quart lloc en el campionat i Bourdais al sisè. També puja posicions en Marco Andretti que es situa setè de la general.