Estem en vigílies de Gran Premi i com a novetat aquesta temporada, Fórmula Ràpida et porta aquesta secció on es rememoraran algunes de les millors i més importants curses de la Fórmula 1. De la mà d’Adrià Santos, viatjem al passat per explicar-te amb detall el context, la carrera i la repercussió que va tenir. Preparats per viatjar al passat?
Antecedents
La temporada 2005 s’iniciava al circuit semiurbà de Melbourne, lloc habitual de la primera ronda del Campionat Mundial de Fórmula 1, després del període de Test hivernals on els pilots i equips volien destronar Michael Schumacher (#1) i Ferrari, després del seu monopoli dut a terme les últimes temporades. L’alemany havia aconseguit el seu setè títol dominant i guanyant 13 de les 18 carreres anteriors. Rubens Barrichello (#2) seria el seu company un any més sent subcampió i guanyant dues curses més.
Per la seva banda, BAR Honda repetia alineació amb Jenson Button (#3) i Takuma Sato (#4) per consolidar-se com un equip aspirant i intentar aconseguir la seva primera victòria.
A França van dipositar les esperances en Fernando Alonso (#5) i el nouvingut de Sauber, Giancarlo Fisichella (#6) per tornar la glòria a Renault mentre que l’històric Williams propulsat per BMW va reformar la seva plantilla de pilots en confiar en Mark Webber (#7) i Nick Heidfeld (#8).
L’època de Hakkinen quedava enrere però McLaren Mercedes no volia cedir davant Ferrari aquesta temporada i apostava per dos talentosos pilots; Kimi Räikkönen (#9) i Juan Pablo Montoya (#10).
El campió del món de 1997, Jacques Villeneuve (#11) va ser l’escollit per a la vacant deixada per Fisichella a bord del Sauber; Felipe Massa (#12) portaria l’altre monoplaça suís un any més.
Una de les novetats d’aquesta temporada va ser la compra de l’equip Jaguar per part de Redbull i, sota la direcció de Christian Horner, van alinear al veterà David Coulthard (#14) i Christian Klien (#15).
Toyota iniciava la seva 4ª temporada amb Jarno Trulli (#16), pilot que va fitxar mancant 2 proves per a la conclusió del campionat de 2004, i el nouvingut Ralf Schumacher (#17). Els nipons buscarien consagrar-se en la categoria subministrant també motors a Jordan. L’escuderia britànica, per la seva banda, comptava amb dos debutants; Tiago Monteiro (#18) i Narain Karthikeyan (#19).
La graella de Fórmula 1 el 2005 la tancaria Minardi amb Patrick Friesacher (#20) i Christijan Albers (#21).
Normativa de la Temporada
Durant la Temporada 2005, la normativa permetia només la càrrega de carburant en les parades en boxes, mentre que el canvi de pneumàtics quedava prohibit exceptuant casos de seguretat en què els comissaris permetrien el canvi d’aquests.
Els motors utilitzats eren V10 de 3000cc, darrera temporada que s’utilitzarien. Els pilots havien de completar dues proves completes amb ells abans del canvi d’aquest element o serien penalitzats amb 10 llocs a la graella de sortida. El canvi era possible si s’abandonava la cursa anterior.
El sistema de classificació era a volta única en dues sessions de temps acumulat. La primera posició se l’emportava el pilot més ràpid en la suma del temps d’aquestes dues voltes. La primera sessió es feia el dissabte amb combustible lliure i la segona volta era donada el diumenge amb el combustible de cursa. L’ordre de sortida seria l’invers a l’última prova disputada a la primera sessió, i ordre invers a la classificació provisional, de la primera sessió, en la segona.
El sistema de puntuació donava punts als 8 primers amb 10, 8, 6, 5, 4, 3, 2 i 1. No hi havia punts per Pole Position o Volta Ràpida en carrera.
Classificació
La classificació començava amb l’ordre invers al GP del Brasil 2004, així doncs els debutants serien els primers a sortir a fer la seva volta cronometrada. La sessió va tenir bastant polèmica per aquest format, ja que la sessió de dissabte va ser de tot menys tranquil·la. Els monoplaces van haver de sortir amb les gomes de pluja ja que la pista no estava en bones condicions.
Així mateix els primers a sortir es van trobar amb dificultats i van anar baixant a la taula de classificació. En arribar el moment del primer Sauber, Trulli comandava la sessió, seguit de Webber i Klien. Villeneuve seria el primer monoplaça de la graella que portés les gomes de sec, posant-se en 3a posició en finalitzar la seva volta.
Després va ser torn de Giancarlo Fisichella que va aprofitar la situació de sec per aconseguir el millor temps de la sessió, posició que ningú aconseguiria arrabassar-li ja que, en la volta llançada de Felipe Massa, la pluja va fer acte de presència. Les condicions es tornaven cada vegada més dures i va obligar al pilot brasiler a tornar a boxes en la seva volta ràpida després de diverses sortides de pista.
Es va tornar als pneumàtics de pluja, sortint Michael a pista i marcant un temps 25s més lent que la pole. Mentre el vigent campió marcava el seu temps, Takuma Sato va tenir un accident que va provocar la interrupció de la sessió.
A la represa poc va poder fer Ralph Schumacher per estar a la part davantera, qualificant darrere dels Minardi i Jordan a 18s de la pole. La pista millorava però no suficient, Alonso marcava un temps a 14s i Barrichello a 12s.
Els últims a sortir van ser els McLaren, qualificant Kimi just davant de Montoya que al seu torn estaven per davant de Barrichello per només unes mil·lèsimes, però lluny del cap. Acabava la sessió del Dissabte a l’espera de a la de Diumenge, que es disputaria amb la càrrega de combustible amb la qual sortirien a cursa.
En quant a la segona sessió va transcórrer sense sorpreses i Fisichella va acabar adjudicant-se la primera posició amb Trulli completant una primera línia italiana. Webber va escalar a la tercera posició marcant el millor temps de la sessió mentre que Villeneuve i Coulthard tancaven el TOP 5. Amb el que respecta als favorits, Montoya i Räikkönen sortirien 9è i 10è respectivament, seguits de Barrichello. Fernando Alonso sortiria 13è i Michael Schumacher 18è, després de no sortir a fer la seva volta.
Carrera
La carrera començava malament per a un dels aspirants, ja que Räikkönen hauria de sortir del Pit-Lane perquè el cotxe no va arrencar i es va anul·lar la sortida. Això suposava que la cursa, programada a 58 voltes, s’escurçava una volta.
Amb un forat a la graella es donava inici a la Temporada 2005 de F1. Fisichella defensava bé la seva primera Posició igual que Trulli la segona. El veterà David Coulthard aconseguia la 3a posició mentre Villeneuve va perdre bastants posicions fins a situar just davant de Barrichello i Alonso. El Ferrari es va lliurar ràpid del Sauber que va començar a fer tap davant del Asturià. Michael, per la seva banda, aprofitava l’avantatge mecànic per remuntar amb Räikkonen replicant just en el seu darrera.
Fisichella posava terra pel mig i el tren s’estabilitzava. Trulli, Coulthard, Webber, Heidfeld, Klien, Montoya i Barrichello completaven la zona de punts. La batalla continuava a la part posterior amb Alonso i Villeneuve com a protagonistes. S’acostaven les parades i els pilots van començar a ser més agressius. A la batalla d’Alonso i Villeneuve es va afegir la de Coulthard amb els BMW Williams, Klien amb Montoya i Schumacher amb Räikkönen.
En la volta 16, Fernando es lliurava del calvari al revolt d’Ascari, posant-se així a un millor ritme. Una volta més tard, les primeres parades a les posicions capdavanteres eren per Trulli i Heidfeld. Alonso marcava volta ràpida demostrant el potencial que tenia guardat darrere de Villeneuve.
Els favorits estiraven la seva primera parada. Fisichella, Montoya, Barrichello i Alonso es posaven al capdavant sense haver parat. Amb menys combustible i amb monoplaces superiors no trigaven a obrir forat amb els que sí que havien parat.
En la volta 22, entraven Fisichella i Montoya, deixant a Barrichello al capdavant mentre Alonso marcava volta ràpida. Per darrere Kimi i Michael seguien el seu intent de progrés ara contra els cotxes que ja havien parat.
La primera parada de Fernando coincidia amb la de Barrichello i Kimi, i l’espanyol sortia just darrere de Trulli. Una volta més tard parava Schumacher i les posicions quedaven així: Fisichella, Coulthard, Webber, Barrichello, Montoya, Trulli, Alonso i Klien.
A falta de 27 voltes, Alonso superava al seu excompany per situar-6è, al mateix revolt que ho va fer amb Jacques. Coulthard resistia en segona posició amb un Red Bull (en la Temporada 2005, debut de l’escuderia, no eren el que avui dia coneixem) amb Webber enganxat.
La segona tanda d’aturades era inaugurada per Trulli en la volta 36. Lé segurían Webber i Räikkonen 3 voltes després. Mentre Alonso retallava distàncies amb Montoya i Barrichello. Amb el que respecta a l’altre Ferrari, Schumacher estava 7è pressionant Webber i entrava. El líder feia el mateix juntament amb Montoya.
Faltaven 22 voltes quan Michael va forçar a Heidfeld a sortir de pista i aquests es van tocar quedant tots dos a l’escapatòria. El BMW va haver d’abandonar i el Ferrari va seguir la marxa amb el cotxe tocat, però poc li va durar perquè es va retirar entrant a boxes.
Rubens parava i Fernando es situava al capdavant abans de la seva parada i quan la va realitzar es va posar 3r. Amb tot estabilitzat Fisichella se situava al capdavant seguit de Barrichello i Alonso. Coulthard, Webber, Montoya, Klien i Räikkonen completaven la zona de punts. Aquestes posicions es mantindrien fins a la bandera a quadres i així Fisichella es convertia en el primer líder del campionat.
Repercussió
Es demostrava que Renault era seriós candidat al títol, veient a tots dos pilots molt forts. Era només l’inici però l’escuderia del rombe va aconseguir la victòria molt controlada i una remuntada per a la tercera posició. A això se li sumava la bona relació entre Alonso i Fisichella. Una combinació que va acabar per portar el títol de Pilots i de Constructors.
Per la part de McLaren s’assegurava com a equip molt fort però que si les condicions eren adverses tenien problemes. Un equip que va començar demostrar solidesa en moments de la temporada, on se’ls va veure imparables i en altres moments se’ls va veure incapaços de treure el potencial a aquesta obra dissenyada per Adrian Newey.
Si mirem a Ferrari, vam veure un Schumacher per primera vegada feble i incapaç de remuntar, era el començament d’una temporada dura per a ell. La segona posició de Barrichello tan sols va ser un miratge ja que la realitat va ser la carrera que va tenir Michael, errors sumat a un cotxe lluny de ser el millor.
Photo Copyright: Formula 1