La primera temporada d’un projecte únic i innovador. És per això que el director de FORMULARAPIDA.NET, ARNAU VIÑALS, us porta l’anàlisi del que ha donat de si una temporada excitant, amb joves pilots, pilots experimentats i sobretot nivell, en aquesta categoria mundial de cotxes elèctrics.
Piquet guanyador gràcies al estalvi
Nelson Piquet Jr no arribava amb gaire bona fama després del afer accident que va provocar el 2008 per a que Fernando Alonso guanyés el Gran Premi de Singapur el 2008. Podríem dir que va ser un altre talent perdut a la Fórmula 1. Aquest accident es podia llegir de dos maneres, implicació al equip i per tant, pilot capaç de tot o covard. Sembla que la primera opció ha estat demostrable aquest any.
L’estratègia i el cap fred és el que ha fet guanyar el campionat a Piquet per 1 punt sobre Buemi. Tot i que les dues primeres rondes no van ser fàcils, ell i el seu equip van descobrir a Punta del Este que estalviar energia per allargar l’aturada a box i atacar al final era la fórmula guanyadora. Però també saber utilitzar la fórmula contraria i amb èxit diu molt de si. Dos triomfs, tres podis i una volta ràpida l’han fet guanyar el campionat.
Buemi i Di Grassi, guanyadors i perdedors
Di Grassi i Buemi podrien haver lluitat pel títol de tu a tu sense Piquet, però els errors els hi ha costat cars.
Buemi va tenir una nefasta cursa inaugural on un problema que no podia controlar, va aparèixer. El seu aleró posterior es va trencar. Però el suís ha demostrat molta competivitat i domini. Tres victòries –el pilot amb més victòries, un podi i una volta ràpida, resultats possiblement suficients per guanyar. Però Buemi no és campió per l’accident de Buenos Aires quan liderava la cursa i va abandonar. A més a més la virolla a l’última cursa que el va fer perdre una posició i per tant 2 punts que valdrien el campionat. El suís ha de fer autocrítica. A Londres no va poder superar a Senna que va aplicar la mateixa defensiva que el pilot de e.Dams Renault a Vergne a Punta del Este.
Di Grassi era un dels candidats al títol. Va fer història guanyant la primera cursa i mantenint tres podis consecutius, l’únic pilot que ho ha aconseguit. Però l’abandonament de Buenos Aires quan rodava primer i la desclassificació de Berlin, després d’una cursa dominant, per culpa del equip, l’han fet perdre dos triomfs importantíssims i el campionat. El ritme ha estat allà tot l’any, potser la seva falta d’efectivitat en classificació és la tasca a millorar pel pilot d’Audi Sport ABT.
En total diguéssim que Buemi ha perdut 25 punts, Di Grassi 50-37 punts i Piquet 4. Això hagués canviat molt la cosa on Di Grassi hagués guanyat el campionat, per això parlem de perdedors.
Bons però no suficient
Jêrome d’Ambrosio, Sam Bird, Nicolas Prost, Jean-Éric Vergne i António Félix da Costa han demostrat tenir l’habilitat necessària per guanyar però no la constància per triomfar.
Bird i Prost han fet una temporada de més a menys. El francès molt fort en classificació en les primeres curses i molt constant, però després del seu triomf a Miami, resultats en zona de punts no suficients per triomfar. Pel que fa a Bird, els erros l’han fet no estar en la lluita. Errors de pilotatge i errors en l’equip que ha tingut molts problemes per trobar la solució a la fallada de les bateries. El bon resultat de Londres bé donat de la participació a casa, però Bird sap que pot acabar més amunt.
D’Ambrosio en canvi tot el contrari, temporada de menys a més i cap abandonament. Gairebé sempre en la zona de punts, dos podis i una victòria a final d’any diu molt de si del belga que ha demostrat tenir talent i ser constant. El seu punt dèbil, la classificació i la poca agressivitat.
Vergne i da Costa no han corregut en totes les curses, tot i això han demostrat bon ritme però també molts errors. Sobretot Vergne que amb tres victòries no ha aconseguit cap victòria. El que esta clar és que el pilot de proves de Ferrari ha de saber tenir el cap més fred, és a dir, més autocontrol.
Pilots nous. Bons o dolents?
Les alineacions d’aquest any han sigut molt canviants en alguns equips. El més destacat ha estat Loïc Duval amb Dragon Racing. El belga va entrar per substituir a Servià i ha demostrat que el equip de Jay Penske era un dels millors, contribuint a la segona posició final del campionat d’equips gràcies als seus dos podis. Estem segurs que serà un pilot a tenir en compte la propera temporada.
Molt destacable també l’actuació d’Oliver Turvey que ha demostrat un gran ritme de cursa i una intel·ligència al volant que l’ha fet puntuar en les dues curses de Londres. També és una aposta de futur a la categoria.
Qui no ha tret tot el suc és Scott Speed i Salvador Durán. Speed va brillar amb el podi a Miami però després no va aconseguir igualar aquesta marca. Durán tot i tenir el fan boost 3 cops, ha pecat d’errors de pilotatge.
També hi ha certs pilots que, perquè no dir-ho, ho han fet fatal. Aquests són Charles Pic, Vitantonio Liuzzi, Ho-Pin Tung, Michela Cerruti, Matthew Brabham, Alex Fontana, Fabio Leimer, Katheirne Legge i sobretot, Sakon Yamamoto.