Desprès de gairebé mig any des que va finalitzar la darrera temporada, l’IndyCar Series torna aquest cap de setmana amb el Gran Premi de St. Petersburg, que inaugura la temporada des de l’any 2009. Aquesta temporada, plena de novetats als equips, posará fi a l’era dels aerokits d’Honda y Chevrolet, introduïts el 2015.

2016 va ser, sens dubte, un gran any per a l’IndyCar. La batalla pel títol entre Simon Pagenaud i Will Power, el domini de l’equip Penske i l’inesperat triomf del debutant Alex Rossi al centenari de la Indianapolis 500 van marcar un any per al record. Però això és ja part del passat, i la categoria reina de monoplaces als Estats Units ja està preparada per escriure un nou capítol en la seva història.

Equips i pilots

Amb la confirmació de l’abandonament de la categoria per part de KV Racing, 21 serà finalment el nombre de monoplaces que disputaran íntegrament aquesta temporada:

Equips amb motor i aerokit Chevrolet

  • A.J. Foyt Enterprises
    • #4 – Conor Daly
    • #14 – Carlos Muñoz
  • Ed Carpenter Racing
    • #20 – Ed Carpenter/Spencer Pigot*
    • #21 – J.R. Hildebrand
  • Team Penske
    • #1 – Simon Pagenaud
    • #2 – Josef Newgarden
    • #3 – Hélio Castroneves
    • #12 – Will Power

Equips amb motor i aerokit Honda

  • Andretti Autosport
    • #26 – Takuma Sato
    • #27 – Marco Andretti
    • #28 – Ryan Hunter-Reay
    • #98 – Alexander Rossi
  • Chip Ganassi Racing Team
    • #8 – Max Chilton
    • #9 – Scott Dixon
    • #10 – Tony Kanaan
    • #83 – Charlie Kimball
  • Dale Coyne Racing
    • #18 – Sébastien Bourdais
    • #19 – Ed Jones
  • Rahal Letterman Lanigan Racing
    • #15 – Graham Rahal
  • Schmidt Peterson Motorsports
    • #5 – James Hinchcliffe
    • #7 – Mikhail Aleshin

*: Spencer Pigot pilotarà el monoplaça número 20 als circuits urbans i permanents, mentre que Ed Carpenter ho farà als ovals.

Podem observar nombrosos canvis en aquesta graella respecte de la de l’any passat. Josef Newgarden s’incorpora al Team Penske ocupant la plaça de Juan Pablo Montoya, que aquest any només disputarà la Indianapolis 500. El lloc de Newgarden a Ed Carpenter Racing serà per J.R. Hildebrand, que ja havia ocupat el rol de pilot de reserva de l’equip durant els últims anys.

D’altra banda, Takuma Sato deixa A.J. Foyt Enterprises per passar a pilotar per Andretti Autosport. Aquest moviment deixava Carlos Muñoz sense plaça, però el colombià va prendre el lloc que Sato havia deixat lliure a Foyt, de manera que Muñoz i Sato “s’han intercanviat els cotxes 14 i 26. l’altre plaça de l’equip d’A.J. Foyt reemplaça el dorsal 41 pel 4, i queda en mans de Conor Daly, procedent de Dale Coyne Racing. A conseqüència d’aquest fitxatge, Jack Hawksworth es queda sense equip i provarà sort a l’IMSA, on conduïrà un Lexus.

A Dale Coyne també hi trobem canvis. Sébastien Bourdais, pilot de l’ara desaparegut cotxe número 11 de KV Racing l’any passat, pilotarà per a Coyne al cotxe número 18, el que ha deixat lliure Daly. L’altre monoplaça serà per Ed Jones, campió d’Indylights l’any passat i únic debutant d’aquesta temporada.

Pel que fa als equips, Chip Ganassi Racing Team, que reté els seus quatre pilots, passarà d’equipar motor i aerokit Chevrolet a Honda. Per la seva part, A.J. Foyt Enterprises tambè canvia, però en la direcció oposada.

Amb la temporada encara no començada i en un campionat amb tants pilots d’alt nivell i igualtat mecànica, és difícil pronosticar un favorit al títol. Malgrat això, és pràcticament segur que els vigents campió i subcampió, Simon Pagenaud i Will Power, estiguin de nou en la batalla juntament amb els seus companys d’equip Hélio Castroneves i Josef Newgarden (si la seva adaptació a l’equip és bona). En cas que Honda superi la inferioritat mecànica respecte de Chevrolet que ha marcat les últimes dues temporades, cal tenir en compte els pilots de Ganassi i Andretti, especialment Ryan Hunter-Reay, Tony Kanaan i Scott Dixon. Fora de les grans estructures, convé no oblidar-se’n de Graham Rahal, que porta dos anys sent el millor Honda; ni de l’equip Foyt, que amb dos nous pilots amb molt nivell i el canvi a Chevrolet poden ser la sorpresa positiva de la temporada.

Calendari

El calendari d’aquesta temporada és considerablement similar al dels últims anys. L’única incorporació prevista és el Gateway Motorsports Park, un oval d’una milla i quart, situat a l’estat d’Illinois, on es disputarà la quinzena cursa de la temporada. La resta varia poc, amb la cita de Phoenix passant de ser la segona ronda a ser la quarta.

La temporada començarà el 12 de març a St. Petersburg i finalitzarà el 17 de setembre a Sonoma. En total es disputaran 17 curses en 16 circuits, 4 dels quals són urbans, 6 són permanents i 6 són ovals. D’aquests 16 circuits, 15 es troben als Estats Units, sent el circuit urbà d’Exhibition Place, a Toronto, Canadà, l’única excepció. Tal com s’ha fet els últims dos anys, l’Indy 500 i el GP de Sonoma atorgaran el doble de punts.

L’event més important serà, com sempre, la Indianapolis 500, que el 28 de maig celebrarà la seva 101ª edició. Alex Rossi partirà com a defensor del triomf en una cursa on la graella s’amplia fins a 33 monoplaces, sent (a més dels 21 pilots a temps complet) Jay Howard, Sage Karam, Juan Pablo Montoya i el català Oriol Servià els únics confirmats per a disputar la gran cursa.

Amb tot això, només queda esperar per veure què depara aquesta temporada d’IndyCar que, com ja s’ha dit anteriorment, serà l’útima en la qual s’utilitzaran els actuals models d’aerokit. L’any 2018 començarà una nova era mecànica per al campionat en la qual s’introduïrà un aerokit universal.

La temporada, que podreu seguir íntegrament a FormulaRapida.net, començarà oficialment el divendres 10 de març, amb la primera sessió d’entrenaments. La qualificació està prevista per a disputar-se dissabte a les 14:55 (hora local), mentre que la bandera verda que signifiqui el començament de la vertadera competició s’onejarà el diumenge 12 de març a les 12:30 hora local.

Leave a Reply