Era el que tothom esperava, era lo esperat però Simon Pagenaud ha demostrat de nou avui a Sonoma, tenir la qualitat per proclamar-se campió de la Verizon IndyCar Series. El francès ha mostrat un ritme insuperable avui que l’ha permès guanyar la cursa. Rahal i Montoya completaven el podi.
Benvinguts al país del vi! Sonoma tornava a acollir la final del campionat de la IndyCar Series. Quin millor lloc que Califòrnia a la zona de Sant Francisco per veure la lluita pel títol entre Simon Pagenaud i Will Power, que sortien primer i quart respectivament.
A part de la lluita pel títol, també hi ha oberta la lluita pel tercer lloc, entre Dixon, Castroneves, Newgarden, Kanaan, Rahal i Muñoz.
Pagenaud sense rival, sortida neta
La cursa s’iniciava amb Pagenaud mantenint el liderat sobre Castroneves i Power, Montoya baixava a la quarta plaça. Però uns revolts més tard, Tony Kanaan (Chip Ganassi Racing) es tocava amb Mikhail Aleshin (Schmidt Peterson Motorsports), qui havia patit una virolla per culpa d’un toc amb Sébastien Bourdais (KVSH Racing).
A la setena volta el propi Aleshin decidia aturar-se abans i desfer-se dels pneumàtics tous, un pneumàtic en que cap pilot s’ha sentit confortable aquest cap de setmana, dues voltes més tard, Charlie Kimball (Chip Ganassi Racing), RC Enerson (Dale Coyne Racing) i Kanaan li copiaven l’estratègia.
Els líders començaven a aturar-se cap a la volta 13, moment en que veiem Dixon perdent el seu novè lloc ja que perdia molt de temps canviant la radio que no li funcionava. Power i Pagenaud realitzaven la mateixa estratègia. El francès havia aconseguit fins a 8 segons d’avantatge sobre Castroneves que s’aturava alhora amb el seu company d’equip.
Power no atrapa a Pagenaud i no aguanta a Castroneves
En sortir de box, Power aconseguia superar a Castroneves per la segona posició, però no aconseguia atrapar a Pagenaud, és més el propi Castroneves el pressionaria per recuperar la posició. Per darrere el brasiler rodava Montoya, seguit de Graham Rahal (Rahal Letterman Lanigan Racing) i Alexander Rossi (Andretti Herta Autosport).
Castroneves era el primer en aturar-se per segon cop a la volta 28, intentant superar a Power que l’estava frenant el ritme, segurament el brasiler buscava una estratègia diferent a 4 aturades, per tal de guanyar la cursa. El pilot del cotxe número 2 de seguida ens mostrava una sèrie d’avançaments que ningú havia fet durant tota la cursa.
Els que sí anaven a tres aturades com el cas de Dixon, farien la seva aturada cap a la volta 35. El neozelandès aconseguia amb l’estratègia, superar a Takuma Sato (AJ Foty Enterprises) I Carlos Muñoz (Andretti Autosport) que duien tota la cursa barallant-se entre ells.
Pagenaud campió a la volta 37, Power fora de combat
Simon Pagenaud feia la seva segona aturada a la volta 37, intentant evitar una possible bandera groga per culpa d’un problema en la caixa de canvis de Will Power i una sortida de pista de Spencer Pigot (Ed Carpenter Racing).
Finalment la bandera groga apareixia per retirar ambdós cotxes. També amb problemes Conor Daly (Dale Coyne Racing) que s’aturava a box per fer les reparacions. Aprofitaven la situació de caution pilots com Dixon i Aleshin per fer la segona aturada a box. En el cas del neozelandès, ho aprofitava per canviar de casc i solucionar definitivament els problemes amb la ràdio.
A la volta 41 quan tornava la bandera verda, Pagenaud liderava per davant de Castroneves, Kimball, Rahal, Montoya, Rossi i Ryan Hunter-Reay (Andretti Autosport). En la ressortida Rahal superava a Kimball, mentre Power retornava a la cursa amb 7 voltes perdudes.
Lluita pel 2n i pel 3r en el campionat oberta
A la volta 51, Castroneves realitzava la quarta aturada a box. El brasiler necessitava guanyar la cursa, per tal de acabar segon en el campionat. Tot i això Newgarden i Rahal no li ficarien les coses fàcils ja que ambdós intentarien acabar per davant per assolir el top3 en el campionat.
11 voltes més tard, Pagenaud, Hunter-Reay i Rossi entraven a box. En sortir de pista el francès es veia per darrere de Castroneves que per fi tenia via lliure per augmentar el ritme, ja que li faltava una quarta aturada, que realitzaria a falta de 15 voltes pel final.
El de Penske sortia en vuitena posició, just per darrere de Marco Andretti (Andretti Autosport) que gairebé tocava al pilot patrocinat per Hitachi. Aquesta situació feia Newgarden acabar tercer en el campionat per dos punts.
Castroneves i Newgarden, la lluita pel top3 en el campionat
Mentrestant al davant, Pagenaud liderava per davant de Rahal que rodava molt a prop del francès. Darrere d’ells els seguien Montoya, Rossi, Hunter-Reay, Newgarden, Andretti i el propi Castroneves.
Les últimes voltes es centrarien amb la remuntada del pilot de Sao Paulo, que de seguida es desfeia d’Andretti, però que a continuació, Newgarden li costaria més d’avançar. De fet no ho aconseguiria.
Pagenaud campió en un 2016 perfecte
Simon Pagenaud aconseguia la cinquena victòria de la temporada, la novena en la seva trajectòria a la IndyCar. El pilot de 32 anys per fi guanya la cursa en el traçat californià. Rahal i Montoya completaven el podi, mentre Hunter-Reay aconseguia la quarta posició en superar a Rossi que s’havia quedat sense benzina.
Pagenaud aconseguia el campionat per 127 punts sobre Power. Castroneves acaba tercer amb 504 punts, dos més que Josef Newgarden. Graham Rahal acaba el campionat en cinquena plaça seguit de Dixon, Kanaan, Kimball, Montoya i Muñoz. Alexander Rossi es proclama rookie del any.
Resultats Gran Prix of Sonoma 2016:
1 Pagenaud 2 Rahal 3 Montoya 4 Hunter-Reay 5 Rossi 6 Newgarden 7 Castroneves 8 Andretti 9 Kimball 10 Bourdais 11 Aleshin 12 Hinchcliffe 13 Kanaan 14 Sato 15 Muñoz 16 Chilton 17 Dixon 18 Hawksworth 19 RC Enerson
Retirats: Power, Daly, Pigot
