El Gran Premi d’Àustria, celebrat el cap de setmana passat, va ser el cop de puny sobre la taula de Bottas que encara no havíem vist aquesta temporada.

La sortida va marcar un altre cop la cursa d’uns quants pilots. Un culpable? Daniil Kvyat. El rus va emportar-se per endavant a Fernando Alonso (que havia avançat uns quants llocs) i l’asturià va endur-se com a conseqüència del impacte rebut a un Max Verstappen que s’havia dormit a la sortida. D’aquesta manera vam tornar a veure la impulsivitat descontrolada del rus.

Qui sí ho va fer perfecte (potser massa) a la sortida va ser en Valteri Bottas. El finlandès va moure el cotxe unes mil·lèsimes abans que les llums del semàfor s’apaguessin. Per aquest motiu la FIA va decidir no sancionar-lo, ja que la diferència era mínima i no va guanyar cap mena d’avantatge de forma il·legal. Després, el ritme que va imposar a principi de carrera va donar-li la seva segona victòria. De no haver guanyat aquest gap sobre Vettel al principi, l’alemany se l’hagués menjat al final de la cursa.

Precisament l’alemany va fer la seva feina. Segur que frustrat per no haver guanyat, el de Ferrari no és conscient que un cop més va ampliar la distància amb Hamilton, i ara aquesta ja és de 20 punts. Tenint en compte que ni ell ni el Ferrari eren els favorits per endur-se aquest mundial i que ja hem arribat a l’equador del campionat, Vettel ara sí és un clar favorit per endur-se el títol aquesta temporada.

Per com rugia Daniel Ricciardo a l’acabar la cursa, podem pensar que l’australià estava satisfet amb el seu podi. I així és. Després de la inesperada victòria a Baku, Ricciardo aconseguia un podi en un circuit on el Red Bull només podia aspirar a la cinquena i a la sisena posició en condicions normals. Per sort a la F1 les condicions normals gairebé no existeixen. Ricciardo va aguantar un Hamilton que venia en mode remuntada i va superar de carrer a un Raikkonen que cada cop genera més dubtes (si és que caben) sobre la seva participació a la F1.

La sorpresa de la setmana van ser els Haas. El propulsor Ferrari va fer que els monoplaces nord-americans volessin en terres austríaques i Grosjean va aprofitar-ho per fer 6è i d’aquesta manera arreglar el mes en quant a punts. La creu se la va endur Magnussen, qui ja des dels entrenaments cronometrats el seu monoplaça va dir prou quan tot semblava indicar que seria top 10. En cursa res va canviar.

Com he dit al principi d’aquest article, Bottas ha donat un cop de puny sobre la taula. No només per la victòria i per la solidesa amb què l’ha aconseguit. El que més ha ressonat en el cap de tothom i especialment en els de Hamilton i Vettel ha sigut aquestes paraules del finlandès: “sóc un candidat al títol”.

Leave a Reply