El passat cap de setmana vam viure una altra carrera apassionant de F1, aquest cop al circuit de Sakhir (Bahrain). La carrera es va basar en la complexitat de les estratègies amb la novetat d’aquesta temporada de poder utilitzar tres compostos diferents. Durant la cursa van passar moltes coses: la plàcida carrera de Rosberg gràcies a l’actitud conservadora de Ferrari, una altra bona actuació de Grosjean, l’error monumental de Williams en l’estratègia, el primer punt de McLaren aconseguit pel debutant Vandoorne, la remuntada de Magnussen o el més que extraordinari 13è lloc de Wherlein amb el Manor.

 

Però el primer que m’agradaria comentar és que la FIA, per una cosa o per una altra, sempre acaba minant la moral dels espectadors. Si l’any passat les carreres es feien monòtones i avorrides (i no només per la superioritat dels Mercedes), aquest any el que es va fer avorrit va ser la classificació amb aquest sistema d’eliminació que ningú comprèn.

 

Tornant a la carrera, m’agradaria comentar que a Ferrari s’han adonat que no estan tan a prop de Mercedes com s’havien cregut. Amb Vettel fora de joc, els de Maranello de seguida van veure que més valia protegir-se d’un Hamilton que venia encès i amb ganes de remuntar, enlloc d’atacar a un Rosberg imparable.

 

Un cop definides les tres posicions del podi, les lluites més espectaculars estaven al darrere. La innovadora estratègia de Grosjean de posar tots els jocs de supertous possibles va fer que fos molt més ràpid que els Williams i els avancés més d’un cop. Quan tothom va veure que els supertous d’en Grosjean no es degradaven, van decidir optar per la mateixa estratègia, excepte Williams, que incomprensiblement va seguir rodant amb els pneumàtics mitjos a ritme de tortuga pel circuit de Sakhir. Clar que això no els va sortir gratis: de poder lluitar amb Ricciardo per la 4a posició van acabar al fons del Top 10.

 

Verstappen i Kvyat van acabar sisè i setè respectivament amb carreres molt diferents. Verstappen va tenir una carrera sòlida amb un ritme fort que, per altra banda, ja esperava tenir. Clar que el que no va poder aprofitar el bon ritme de cursa dels de Faenza va ser Carlos Sainz Jr., qui va punxar després d’un toc amb Sergio Pérez. Aquesta incidència ja el deixa a 7 punts del seu company d’equip. Tornarà la mala sort a ser la protagonista de les actuacions de Sainz? Per la seva banda Kvyat va protagonitzar una espectacular remuntada, amb la qual va salvar els mobles i, de pas, evitar un allau de crítiques.

 

L’última plaça dels punts se l’emportava el debutant Stoffel Vandoorne. Qui anava a pensar que el primer punt de McLaren aquesta temporada se l’emportaria el pilot reserva que estava buscant una nova oportunitat a la Super Formula japonesa? Doncs així va ser. Amb una carrera molt intel·ligent sense error, l’Stoffel donava la primera alegria de la temporada als de Woking. Just per darrere acabaria l’expilot de McLaren Kevin Magnussen, ara a mans d’un Renault, després de sortir des del pit-lane a causa d’una penalització difícil d’explicar. No voldria acabar sense destacar l’actuació d’un dels pilots que jo crec que va ser un dels destacats de la cursa: el 13è lloc de Pascal Wehrlein amb el Manor, i sobretot, el seu ritme de cursa i els avançaments als Force India no van deixar indiferents a ningú.
Encara ens queda molt per veure i ja tinc ganes de veure l’espectacle que segur que ens depararà el Gran Premi de la Xina.

Leave a Reply