Si aquest cap de setmana és el de la cursa dels dos mons com diuen a McLaren, el GP de Mònaco ho té molt magre per imposar-se a Indianapolis. Segurament la d’avui ha sigut una de les proves on menys avançaments s’han produït en tota la història de la F1. I al meu entendre ha sigut també el GP més avorrit del que portem de mundial.

Com vaig dir a principi de temporada el mundial no serà perfecte, i avui ha quedat evidenciat al convertir el GP més glamurós i històric del calendari en el més avorrit. Si ja és difícil avançar en un circuit com el de Mònaco, la nova forma de ser dels monoplaces ha causat que els cotxes ni tan sols poguessin rodar a menys de 2 segons de distància.

Això ha provocat que la única manera d’avançar fos amb les estratègies en els pit-stops, i al contrari del que succeeix normalment qui han sortit beneficiats han sigut els pilots que han endarrerit més la seva parada. L’explicació és que els pneumàtics (per molt ultrasoft que siguin) no es desgasten a l’asfalt dels carrers del Principat. D’aquesta manera Vettel ha fet dues voltes pròpies de qualificació per guanyar-li l’avantatge a un Raikkonen que ja havia fet el seu pit-stop i que rodava amb els supersoft. És evident que el ritme de Vettel era millor que el del seu company. Però com s’acostuma a dir, una cursa no la guanya el més ràpid sinó el més intel·ligent. I cal preguntar-se si Ferrari ha estat a l’alçada del moment. O si per contra ha optat per donar-li 7 punts més al que Hamilton ja creu que és el favorit de l’escuderia italiana per guanyar, i per complicar-li la vida a ell, és clar.

Precisament el britànic ha sigut una de les sorpreses del GP, quedant-se fora de la Q3 el dissabte i perdent molts punts avui respecte a Vettel (tot i que vista la situació no se li podia demanar més). Que un cotxe com el Mercedes amb un pilot com Hamilton no pugui tenir ni tan sols una oportunitat d’avançar pilots com Kvyat i Grosjean diu molt poc de la F1.

L’altre gran beneficiat dels no-undercut ha sigut Daniel Ricciardo. L’australià els hi ha pres la cartera tan a Bottas com al seu company Verstappen que encara està preguntant al seu enginyer on està el seu company. Torna a demostrar que és un expert del circuit del Principat i posa interessant aquesta particular rivalitat que té amb Verstappen: experiència vs agressivitat.

El primer dels mortals ha sigut un Carlos Sainz que ha tornat a fer una cursa sense errors i en la línia d’un pilot ja consolidat en F1. Si a això li sumes l’absència de la mala sort (no com a altres compatriotes seus), els resultats surten. I aquests 8 punts el col·loquen en una meritòria 8a posició, 21 punts davant del seu company. De totes maneres s’ha de dir que el rus estava fent una bona cursa rodant novè, però tot s’ha acabat quan Pérez, en una acció bastant incomprensible, li ha arruïnat els punts a algú que no li és fàcil aconseguir-los.

M’ha decebut molt, i crec que a qualsevol amant de l’automobilisme també, que cap dels McLaren acabessin avui. Els cotxes estaven per estar en punts, però sincerament crec que cap dels pilots ha estat a l’alçada. Button ha fet fora a Wherlein en l’accident més espectacular de la cursa (en una acció similar a la de Pérez) i Vandoorne s’ha estavellat solt a Santa Devota en la represa de la cursa després d’un safety car.

La pròxima cursa és la de Canadà en un circuit semiurbà completament diferent al circuit de Mònaco. Sortir de l’atmosfera de Montecarlo ens servirà per veure si realment Ferrari està tan bé i si Mercedes ha fet un pas enrere.

Leave a Reply