Joan Garriga ha mort després de no superar les ferides que li va provocar un accident de moto aquest passat dilluns. El pilot va ser un dels millors motociclistes catalans de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta i va tenir una vida plena de daltabaixos
Quan semblava que Joan Garriga (Barcelona, 1963-2015) tornava a redreçar la seva vida, un maleït accident de trànsit va acabar amb la seva vida ahir dijous a l’Hospital Clínic de la ciutat Comtal. ‘Boeing’, un dels sobrenoms pel que era conegut el barceloní, va ser un dels millors pilots espanyols de motociclisme de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta.
Amb quatre títols de campió d’Espanya, dos en 250cc (1984-87), un en 500cc (1986) i un altre de resistència (1984), Garriga va debutar al campionat del món de motociclisme amb Yamaha l’any 1984, on va acabar en catorzena posició al GP de Iugoslàvia. Aquest mateix any guanyaria la seva primera cursa de les 24 hores de Montjuïc amb Ducati, títol que també s’emportaria les dues següents temporades.
Un any després s’integrava a l’equip JJCobas amb el que acabava en 18a posició final després d’aconseguir dues setenes posicions a Àustria i Bèlgica com a millors posicions. L’any següent participaria a la categoria reina de la ma de la marca italiana Cagiva, tot i que els seus resultats amb els de Varese no van ser els desitjats, amb sis abandonaments en 11 curses i una vuitena posició al GP d’Espanya com a resultat més destacat.
Al 86 començaria l’idil·li entre Garriga i l’equip Ducados-Yamaha amb el que aconseguiria els seus millors èxits. ‘Comecocos’ tornava al quart de litre i marcava el seu primer podi mundialista a la segona cursa al GP d’Espanya i Portugal i pujant al segon esglaó del podi a Portugal, acabant el mundial en 11a posició i veient com un altre català quedava subcampió de la categoria: Sito Pons.
Garriga sempre serà recordat per la seva rivalitat amb Pons, una tensió que acaparava portades de les revistes especialitzades de motociclisme, com la famosa foto de Motociclismo on els dos pilots sortien jugant una partida d’escacs –foto que es va fer en dues tandes per no fer coincidir els pilots- o la imatge on els dos ‘enemics’ tiraven d’una corda amb el numero 1 al centre.
Aquesta foto del 1988 recreava de manera gràfica la rivalitat entre els pilots de Yamaha i d’Honda, en una temporada on Garriga quedava segon per darrera de Pons al mundial de 250cc i on aconseguiria les seves úniques tres victòries mundialistes (GP Expo 92 a Jerez, Assen i Txecoslovàquia).
“L’enfant terrible” del motociclisme català ja no aconseguiria cap més victòria acabant vuitè al 1989 a 250cc després d’un pèssim rendiment de la seva muntura, amb una carència de prestacions més que rellevant.
Al 90, ‘Boeing’ tornava al mig litre on seguiria durant tres temporades amb Yamaha amb una sisena posició final i dues setenes als dos anys posteriors. 1993 va ser l’any del salt al mundial de Superbikes després de que Tabacalera deixés de patrocinar el seu equip. Ducati li feia una oferta per participar al campionat, on amb discrets resultats va començar la seva davallada professional de manera molt perillosa. Va ser l’època on va començar el flirteig amb les drogues, una de les pitjors etapes de la vida del que havia estat un dels més impulsius i carismàtics pilots mundialistes.
Garriga tocava fons. Involucrat en assumptes de dubtosa legalitat –falsificació de moneda o tràfic de drogues entre d’altres- la opinió publica l’oblidava per sempre. Al 2003 era condemnat a 2 anys de presó per tràfic de drogues i tinència il·lícita d’armes, tot i que no va arribar a complir la pena a canvi de rehabilitar-se i fer de monitor al circuit d’Almeria.
El seu malson, però, no acabava aquí i al 2013 era ingressat a l’Hospital de la Vall d’Hebrón, després de ser desnonat de la casa on vivia a Vallvidrera, perdent gairebé tot els seus efectes personals. Dos infarts feien perillar la vida de Garriga.
Curiosament, el seu màxim rival, Sito Pons, era qui denunciava la situació de penalitats per la que passava el barceloní i qui es comprometia a ajudar a sortir endavant a Garriga.
L’últim acte públic de l’etern Garriga va ser aquest mateix anys al World GP Bike Legends celebrat al circuit de Jerez, on va participar amb la seva Ducati. Poc més es va saber des de llavors d’ell, fins que dilluns passat patia un accident de trànsit amb la seva nèmesis: la moto. Poc abans Mediaset estrenava el documental ‘La última vuelta’ basat en la rivalitat entre Pons i Garriga.
El ‘noi de Vallvidrera’, que va començar a pilotar amb 12 anys –quan va robar-li la moto al seu germà per conduir per l’Arrabassada- ens deixava ahir a les 16:30 amb 52 anys, després de no superar el post-operatori de les lesions causades per l’accident i es tanca així la llegenda d’un pilot que feia aixecar-se del seient a tots els afeccionats a les motos.
Descansa en pau ‘Comecocos’.
