Scott Dixon s’acosta una mica més al seu cinquè títol de IndyCar després d’aquesta treballada victòria a Torontó. Simon Pagenaud i Robert Wickens van completar el podi d’una carrera en la qual tots els rivals directes de Dixon van fallar.
L’autor de la pole, Josef Newgarden, aconseguia mantenir la primera posició en l’inici de la carrera, encara que amb Scott Dixon enganxat als seus talons. Per darrere se situaven Hunter-Reay, Power, Sato i Rossi -el neozelandès i el japonès havien superat al nord-americà- en els primers compassos de carrera.
Passades deu voltes, tan sol Dixon seguia el ritme del lider, mentre que Hunter-Reay es quedava endarrerit amb un grup format per Power i Sato, que veien com les seves opcions es començaven a quedar atrapades darrere del pilot d’Andretti.
Cap a la volta 25 es produïen les primeres parades i poc després el Pace Car feia acte de presència. Hunter-Reay s’havia estampat contra el mur i Rossi anava amb l’aleró davanter despenjat a causa d’un toc amb Power en la frenada del tercer revolt.
Just en el rellançament de carrera, Newgarden també visitava el mur, amb el que Dixon heretava el liderat. Poc després el Pace Car havia de tornar al treball a causa d’un accident múltiple en el qual es veien involucrats fins a set cotxes, deixant d’aquesta forma la pista bloquejada.
Arribada la volta 39 l’ordre de carrera era Dixon, que liderava per davant de Wickens, Pagenaud, Sato i Andretti. La lluita entre aquests dos últims pilots la hi portava el nord-americà.
A 20 voltes pel final tant Dixon com Sato tocaven el mur. El líder no patia danys aparents però el japonès es veia obligat finalment a abandonar. Per darrere, Pagenaud començava a retallar distàncies amb Dixon molt ràpidament. El neozelandès veia com Hunter-Reay -amb volta perduda- el frenava i no podia evitar que el de Penske se li tirés al damunt.
Finalment Ryan Hunter-Reay parava a boxes i Scott Dixon es tornava a escapar consolidant d’aquesta forma la tercera victòria de la temporada. Simon Pagenaud era segon i Robert Wickens completava el podi. James Hinchcliffe era finalment quart i Charlie Kimball cinquè després de passar a Tony Kanaan en les últimes voltes. Zach Veach acabava setè, per davant d’un Alexander Rossi a qui els seus dos canvis de morro li van arruïnar qualsevol opció de victòria. Josef Newgarden i Marco Andretti completaven el top 10.
