Ryan Hunter-Reay guanya la seva primera cursa a la IndyCar aquesta temporada al oval de Iowa i es converteix en el novè guanyador diferent. És la segona victòria per Andretti Autosport aquesta temporada. Josef Newgarden ha acabat segon amb Karam tercer que aconsegueix el seu primer podi a la categoria.
Amb un minut de silenci en memòria de Jules Bianchi, la IndyCar celebrava el Iowa Corn 300, el segon oval curt del campionat on Helio Castroneves sortia per davant de Tony Kanaan i Juan Pablo Montoya, l’únic pilot que ha liderat el campionat aquest any.
La cursa en el circuit més curt del campionat tenia unes 4 primeres files amb pilots destacats pel campionat. Castroneves s’avançava a la sortida i feien repetir aquesta, tot i això el brasiler de Penske no aconseguia mantenir el primer lloc, essent superat pels Ganassi de Kanaan i Dixon.
Però en les primeres voltes passava una cosa que semblava impossible. Juan Pablo Montoya (Team Penske) abandonava la cursa en la desena volta després de trencar la suspensió quan rodava sisè. Això provocava el primer caution de la cursa que aprofitava Bourdais (KVSH Racing) per fer la seva primera aturada a box.
Al cap de 15 voltes d’interrupció la cursa es tornava a iniciar però amb un altre accident, que deixava peces aerodinàmiques a la pista. Coletti (KV Racing Technoloy) i Kimball (Chip Ganassi Racing) veien danyat el seu cotxe per culpa de Rahal (Rahal Letterman Lanigan Racing) que no els hi deixava espai per fer el revolt. Kimball, Coletti i Bourdais –el francès només ficava benzina, aprofitaven per aturar-se a box.
A la volta 36 la cursa tornava en situació de bandera verda, on Scott Dixon (Chip Ganassi Racing) intentava disputar-li e liderat a Kanaan. Però a la lluita també s’hi unia Castroneves, en aquell moment tercer classificat del campionat. Una lluita pel campionat on Rahal perdia l’oprtunitat de fer un bon resultat en aquesta cursa que gairebé guanya el 2012, en patir una punxada lenta que l’obligava a aturar-se a box més aviat del normal.
Cap a la volta 70, Castroneves es desfeia dels dos Ganassi, pujava al liderat de la cursa i començava a doblar pilots i a separar-se de Kanaan, el mateix feia Newgarden (CFH Racing). Immediatament després començaven les aturades a box. D’on no en sortia ben parat Dixon que perdia temps en l’aturada.
Castroneves mantenia el liderat per davant de Newgarden i els Ganassi de Dixon, Kanaan i Karam, a continuació rodava Hunter-Reay, el primer Honda, al completar el primer terç de cursa. Però els doblats, igual que la cursa de la Indy Lights provocaven problemes i permetien a Josef Newgarden superar a Castroneves i pujar al primer lloc, quan Justin Wilson (Andretti Autosport), xocava contra el mur però aconseguia mantenir el cotxe en pista amb la roda punxada, provocant el caution 3 de la cursa que servia per netejar la pista i canviar l’estratègia a la majoria dels equips que feien aturar als seus pilots.
Amb el sol ponent-se per l’oest, la cursa es reiniciava un altre cop a la volta 121, Newgarden i Castroneves tornaven a lluitar pel liderat que prenia el brasiler. Darrera aquesta lluita en setè lloc rodava Graham Rahal que semblava no haver perdut les opcions de guanyar la cursa. També destacava la remuntada de Sébastien Bourdais des de l’última posició fins la dotzena, el mateix per part de Ryan Briscoe (Schmidt Peterson Motorsports) que sortia dinovè.
Abans de la quart caution, la lluita pel liderat entre Castroneves i Newgarden seguia. El nord-americà aconseguia superar al de Penske un altre cop a la volta 164. Un caution que tornava a involucrar a Charlie Kimball que impactava contra el mur, en part per culpa dels sots del revolt 2.
Com en les anteriors ocasions, els pilots en volta de líder s’aturaven a box on Rahal veia com la seva remuntada quedava feta norris en calar el cotxe. També pit stop lent per Dixon que canviava l’altura del aleró davanter. Tot i això, Newgarden seguia primer seguit de Castroneves, Kanaan, Hunter-Reay i Muñoz.
A la volta 185 tornava la bandera verda on els Andretti feien un atac molt agressiu que feia pujar a Hunter-Reay en el segon lloc, just per darrere de Newgarden. Castroneves perdia posicions i baixava fins al setè lloc. Tony Kanaan abandonava la cursa.
A falta de 105 voltes, Stefano Coletti que rodava en última posició, perdia el control del seu cotxe en el revolt 2 i tot intentar salvar l’impacte, el monegasc xocava contra el mur lleument, de forma inevitable, provocant un altre caution.
La cursa es reiniciava a falta de 94 voltes pel final, amb un Sage Karam que es desfeia de Carpenter (CFH Racing) i Muñoz per pujar al quart lloc. Però el company de Karam, Dixon veia com el seu cotxe perdia velocitat, l’obligava a aturar-se a box però l’equip no aconseguia trobar el problema. Un dia per oblidar per Ganassi que prometia molt al Iowa Corn, i que deixava a Karam amb la responsabilitat de fer un bon resultat.
Mentrestant a falta de 60 voltes començaven les aturades a box per última vegada. Hunter-Reay que s’havia aturat abans aconseguia sortir per davant de Newgarden, Karam i Muñoz. Però la lluita s’interrompia amb un altre pace car que provocava Takuma Sato (A.J. Foyt Enterprises) en tenir un accident bastant semblant al de Montoya.
La cursa entrava en unes 23 voltes finals intenses, on Karam entrava en una lluita molt agressiva amb Carpenter que reclamava una penalització pel jove de 20 anys, Rahal també es queixava de l’actitud del pilot de Ganassi mentre remuntava fins al cinquè lloc a falta de 15 voltes. Però sense miraments Karam superava com si res el seu ex-rival a la Indy Lights, Carlos Muñoz per al tercer lloc.
Al davant, Hunter-Reay s’escapava en un principi del seu compatriota Newgarden que l’aconseguia atrapar en les últimes voltes, però no era suficient per aturar a Hunter-Reay que després d’un any desastrós aconsegueix una victòria a la IndyCar. Newgarden i Karam tanquen el podi.
Un Karam que se les ha tingut amb Carpenter que l’ha escridassat sobre el poc respecte que té sobre els altres pilots a la pista.
Resultats: 1 Hunter-Reay 2 Newgarden 3 Karam 4 Muñoz 5 Rahal 6 Carpenter 7 Andretti 8 Briscoe 9 Bourdais 10 Power 11 Castroneves 12 Vautier 13 Hawksworth 14 Pagenaud 15 Jakes 16 Chaves 17 Wilson 18 Dixon 19 Sato 20 Coletti 21 Kanaan 22 Kimball 23 Mann 24 Montoya
