Aquest cap de setmana s’arriba a l’onzena ronda del campionat 2016 de la GP2 Series a Abu Dhabi. Una final on els dos pilots de Prema, Antonio Giovinazzi i Pierre Gasly lluitaran pel campionat, juntament amb el italià Raffaele Marciello.
Antonio Giovinazzi: L’estrella inesperada
El italià arriba a la ronda final com a líder del campionat amb 7 punts d’avantatge sobre el seu company d’equip. Giovinazzi es va mostrar com a la “sorpresa” de la temporada en la ronda Azerbaidjan on va aconseguir la victòria en ambdues curses, en la segona després d’estar últim en la primera volta.
Giovinazzi busca en la GP2 el que no va poder aconseguir a la FIA Formula 3 Europea el any passat on va acabar segon en el campionat tot i un any excel·lent amb 6 victòries, 20 podis, 4 pole positions i 4 voltes ràpides juntament amb el 4rt lloc en el Gran Premi de Macau i la victòria en els Masters de Zandvoort de Formula 3.
Tot i això ara mateix no podríem dir que el pilot de Prema té opcions a guanyar el campionat de GP2 si la F3 no hagués prohibit els pilots en fer un quart any a la competició, que és el que volia Giovinazzi qui compta amb l’incondicional suport de Jagonya Ayam.
Pel que fa aquest 2016, l’inci de temporada va ser molt complicat amb varis accidents i problemes tècnics que no el van permetre puntuar en les rondes de Barcelona i Monte Carlo. Però a Bakú dues victòries, és a dir, 46 punts el van ficar de ple en la lluita pel campionat, i gràcies als podis de Silverstone i Hungaroring, Giovinazzi ja era líder del campionat a Alemanya on va ser desqualificat en classificació, igual que a Monza.
Però a Monza davant la seva afició i tot i sortir últim, va aconseguir la seva quarta victòria. La cinquena va arribar en la darrere ronda a Malàisia, i sempre –menys la victòria a Spa-Francorchamps, en la cursa 1 quan la victòria conta 25 punts i no 15 com la cursa de diumenge.
Si Giovinazzi aconsegueix la victòria en el campionat, serà el primer debutant en fer-ho des de que la GP2 competeix amb pneumàtics Pirelli, i superaria el super-any de debut que va realitzar gent com Stoffel Vandoorne o Sergey Sirotkin.
A més a més, les opcions per arribar a la F1 encara estan obertes a Sauber i a Manor, a més de que escoles de pilots com la de Mercedes o Red Bull o inclòs Ferrari, estan lluitant per tenir aquest autèntic “crack”, dins la seva orbita.
Pierre Gasly: Un títol necessari
En la seva segona temporada completa a la GP2 Series, Pierre Gasly era un dels clars preferits a emportar-se el campionat durant la pre-temporada. Però de nou, la falta de victòries li han passat factura, juntament amb els gravíssims errors com la classificació de Monte Carlo, o el abandonament al Red Bull Ring.
El francès després d’una ronda a Barcelona amb dos podis, i de un desastrós cap de setmana a Mònaco, va veure com inclòs el seu company d’equip, Antonio Giovinazzi el superava en pista, endarrerint el seu primer triomf fins la cursa 1 de Silverstone – la primera victòria des del 2013, a continuació també en cursa de dissabte van arribar els triomfs de Budapest i Spa-Francorchamps.
Però en un any en que és pot resumir per ell com “caixa o faixa” per tal d’arribar a la Fórmula 1, el jove de Red Bull va veure com l’equip Toro Rosso renovava a Daniil Kvyat i reduïa a 0 les possibilitats del gal per debutar a la Fórmula 1 el 2017. De nou, el oblidat de la família austríaca que el 2014 ja es va postular a favor de Max Verstappen en comptes d’escollir-lo a ell que va finalitzar segon en el campionat de la Formula Renault 3.5 Series, just per darrere de Carlos Sainz.
Ara només l’orgull d’un talentós Gasly pot demostrar que té les qualitats per estar a F1, però el que està clar és que un nou camí s’haurà d’obrir i aquest té pinta de ser la SuperFormula a on el futur pilot de McLaren, Stoffel Vandoorne, ja hi ha competit per preparar-se encara més per la F1.
Raffaele Marciello: El guanyador merescut
En el seu primer any fora de l’orbita del equip Ferrari, Raffaele Marciello encarava la seva tercera temporada a la GP2 Series amb l’equip Russian Time i amb poques expectatives – almenys des de fóra, per optar al campionat.
Però l’italià ha demostrat ara sense pressió perquè va guanyar el campionat de la FIA Formula 3 Europea el 2013, bàsicament per constància. Cap victòria d’acord, només el segon lloc com a millor resultat però gairebé sempre en la zona de punts. Té la millor mitjana en classificació i en cursa d’aquest any i encara que no hem vist aquell explosiu Marciello, la pasta italiana, sempre, serà italiana.
El futur és incert, un quart any a la GP2 Series sembla certament improbable, encara que mai se sap, en 21 anys, tant si guanya com si no haurà demostrat que és un pilot que amb ajuda o sense amb bon o mal equip és competitiu. Té una tasca molt dificultosa per endavant però en el món del motor tot és possible.
